L’FCF desestima convocar una assemblea extraordinària

La Federació Catalana de Futbol (FCF) va desestimar ahir la petició de convocar una assemblea general extraordinària, impulsada per deu clubs i amb el suport de 442 firmes, al considerar que no compleix “ni la legislació vigent ni els estatuts”. Així ho van anunciar el president, Joan Soteras, i el vicesecretari Sergi Garrido en una roda de premsa en la qual van denunciar “deficiències molt greus” en la sol·licitud i un “ús fraudulent” dels estatuts.

De fet, l’FCF va validar únicament 186 de les 442 firmes presentades el passat 19 de novembre. Segons la federació, les altres 256 contenien defectes de manera que n’impedeixen l’acceptació: des de clubs sense condició d’assembleistes o donats de baixa, fins a firmes duplicades, amb mandat caducat, falta de DNI, signatures electròniques no autentificables o presidents que no consten en el Registre d’Entitats Esportives. “Són irregularitats que invaliden el procediment des de l’inici”, va assenyalar Soteras, que va mostrar alguns dels documents.

Garrido va assegurar que la petició vulnera l’esperit dels estatuts: “Pretenien eludir el mecanisme garantista i democràtic del vot de censura.” Segons va recordar, l’article 46 estableix que el cessament de la junta només pot produir-se mitjançant aquest procediment, que requereix dos terços de l’Assemblea, mentre que una assemblea extraordinària només necessita majoria absoluta. “Han intentat una moció de censura encoberta”, va insistir Soteras.

Soteras també va qüestionar l’actuació de l’excandidat Juanjo Isern i dels presidents del Nàstic i de la UE Olot –representants catalans en l’assemblea de l’RFEF–, al remarcar que alguns dels documents presentats incorren en irregularitats que consideren especialment greus.

Per reforçar la transparència, l’FCF va informar del procediment a la Secretària General de l’Esport, l’UFEC i l’RFEF, i va sol·licitar supervisió externa. A més, es va recordar que la junta va aprovar personar-se com a acusació particular en el cas Soule, en el qual l’FCF considera que va ser perjudicada per una desviació de fons.