La millor parada del Martí: el jove porter lleidatà va vèncer la leucèmia i ha convertit el seu diari en un llibre solidari

El 3 de febrer del 2023, la vida de Martí Bach Bayo (2-6-2009), adolescent lleidatà llavors de 13 anys, es va trencar amb una frase que ningú no està preparat per escoltar: “Martí, tens càncer a la sang.” Va ser tot un tràngol per al seu pare, el Ton, que va ser qui li ho va comunicar. Aquella tarda, després d’una analítica sol·licitada al CAP per un bony al coll, la paraula leucèmia va deixar de ser un terme mèdic per convertir-se en l’eix de la seua existència. Començava un tractament previst de dos anys i una experiència que l’obligaria a madurar de cop. El procés va ser exigent i prolongat: ingressos hospitalaris, set mesos de quimioteràpia intensiva i, després, un any i mig de medicació oral que li va permetre recuperar certa normalitat. “Quan t’ho comuniquen no saps el que t’espera”, recorda. Fa uns dies es va complir un any des que va acabar el tractament. “Estic perfecte. El procés m’ha aportat maduresa. Veure tanta gent patir a l’hospital i que molts no hagin tingut la meua sort em marcarà per sempre”, afirma ara que té 17 anys.

Enmig de la incertesa, va trobar una eina decisiva: l’escriptura. Així va nàixer Pilota aturada –títol original de l’obra que ara es publica com La parada de la meva vida–, un diari concebut inicialment com a Treball de Recerca i construït amb un llenguatge directe, travessat per metàfores futbolístiques. El Martí estructura el seu relat com un partit: cada capítol s’obre amb cites de figures del futbol i avança entre derrotes parcials, temps morts i petites victòries. “Era un xut enverinat, directe a porteria... però l’he parat”, escriu. La imatge resumeix la seua experiència: resistir fins a l’últim minut.

La història ha adquirit projecció pública amb el suport del FC Barcelona i la seua Fundació, en el marc del programa Polseres Blaugranes, que promou el benestar emocional de nens hospitalitzats i les seues famílies. El Martí va conèixer el futbolista Dani Olmo, que ha escrit una dedicatòria per al llibre. El pròleg va a càrrec de Marta Segú, directora general de la Fundació. La implicació no és simbòlica. Dani Olmo ja havia col·laborat amb la Casa dels Xuclis, recurs gestionat per Afanoc que ofereix allotjament a famílies amb nens en tractament oncològic. El Martí hi va residir durant set mesos, el període més dur de la quimioteràpia. Aquesta estada –solidaritat compartida, rutines hospitalàries, pors i aprenentatges– ocupa un lloc central en el llibre. La publicació veurà la llum el dia 3 de març de la mà de Pagès Editors, a través del seu segell Nandibú. Els fons recaptats amb el llibre es destinaran a la investigació contra el càncer infantil a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona i a Afanoc.

El Martí, de Benavent de Segrià, cursa segon de batxillerat a l’INS Josep Lladonosa. Vol estudiar alguna enginyeria –probablement informàtica– i es declara lector habitual. La temporada passada va tornar a jugar a futbol, complint l’objectiu que més anhelava. Agraeix el suport del Barça i també el del seu club de sempre, l’Atlètic Segre, on és porter en un equip juvenil i segon entrenador del sub-10 B.