Tancament per a la història

Els esquiadors de la Seu d’Urgell Jaume Pueyo i Marc Colell van acabar ahir la seua participació en els Jocs Olímpics d’Hivern de Milà-Cortina d’Ampezzo amb una més que meritòria quinzena posició en la prova de l’esprint lliure per equips de l’esquí de fons, aconseguint una altra fita històrica a l’aconseguir per primera vegada la classificació per a una final de la disciplina. Pueyo i Colell van brillar en la classificació i van somiar per moment amb el seu primer diploma després d’acabar en la cinquena posició la fase de classificació, amb un temps de 5:52.21.

Pueyo va volar en la qualificació amb un gran crono de 2:51.75, el segon més ràpid i només superat pel mite noruec Johannes Klaebo (2:49.12), mentre que Colell, debutant en uns Jocs, va firmar un 3:00.46, vint-i-novè. Això va despertar l’optimisme de cara a la final, en què la lluita per les medalles va elevar el nivell de tots els participants. El duo lleidatà va provar de lluitar per acabar entre els vuit millors, que els hauria donat el diploma olímpic, i després del primer relleu mantenien les opcions a l’anar setens. Pueyo va aconseguir acabar la seua segona posta a la sisena posició, però a partir d’allà Colell no va poder mantenir el ritme d’una final que s’anava endurint i va caure a la quinzena plaça. El seu company va intentar remuntar en el seu últim relleu, però al debutant el van abandonar les forces en la seua posta final i Espanya va acabar quinzena i última de la final.

“Les sensacions han estat molt bones, ho hem donat tot a la pista. Crec que he fet un resultat boníssim a la classificatòria i el Marc ha fet un bon registre també. A la final m’he notat àgil amb el pilot i fins i tot en l’última volta tenia bastant gas”, va relatar Pueyo, que creu que “el diploma era a prop”. “Era el nostre objectiu, però estem feliços de ser aquí i donar-ho tot. Sempre es pot fer millor, però el futur té bona pinta. La podem fer grossa d’aquí a uns anys”, va concloure.

Per la seua part, Colell va recalcar que “les sensacions han estat millors que en l’esprint individual. A la final m’he trobat molt bé en el primer relleu, però en el segon i en el tercer m’ha faltat una mica de ritme. Crec que és un bon resultat, encara que sempre es pot millorar, però seguirem en aquesta línia”, va apuntar.

La medalla d’or va ser una vegada més per al rei d’aquests Jocs de Milà-Cortina, Klaebo, que manté el seu repte de guanyar les sis proves que disputarà. Aquesta, acompanyat per Einar Hedegart, va suposar el seu cinquè metall daurat en la cita italiana, el desè olímpic del seu palmarès després d’una prova en què va tornar a ser imbatible, i per igualar el rècord del patinador nord-americà Eric Heiden, quíntuple campió olímpic el 1980. Els 50 quilòmetres seran l’última prova del nòrdic per quedar com el millor de la història. Els Estats Units (Ben Ogden i Gus Schumacher) van aconseguir la plata i Itàlia (Elia Barp i Federico Pellegrino) va completar el podi.

Arrieta Rodríguez, formada al CEVA, voreja el top 30

La donostiarra Arrieta Rodríguez, de 23 anys i formada des de petita al CEVA de la Val d’Aran, va fer ahir el seu debut en uns Jocs Olímpics d’Hivern i va aconseguir completar l’eslàlom, convertint-se en la primera espanyola que ho aconsegueix setze anys després. La de Sant Sebastià va acabar la primera baixada amb el trenta-novè millor temps amb 51.19, però va millorar a la segona per remuntar algunes posicions i tancar el seu debut olímpic al lloc 33 (1:46.83), a gairebé segon i mig del top 30. La nord-americana Mikaela Shiffrin, 108 vegades guanyadora a la Copa del Món i triple medallista olímpica, va conquerir l’or i es va rescabalar del fiasco de Pyeongchang 2018. Aquesta vegada, Shiffrin no va fallar i va dominar la seua modalitat preferida de principi a fi, al davant de la suïssa Camille Rast, plata, i la noruega Anna Swenn Larsson, bronze.

L’esquí de muntanya debuta i Cardona, favorit

Oriol Cardona, una de les principals esperances espanyoles a medalla en l’estrena olímpica de l’esquí de muntanya, entra avui en joc prenent part en l’esprint. Després de firmar un cicle de resultats que el situen en la primera línia internacional (campió del món d’esprint a Morgins 2025 i plata mundial en relleu mixt), el de Banyoles és favorit a l’or, la qual cosa seria una cosa històrica, ja que cap esportista espanyol no l’ha guanyat des que ho fes Francisco Fernández Ochoa en Sapporo’72 en esquí alpí.