Triomf vital de l'AEM contra l'Europa per somiar

Si alguna cosa no es pot recriminar a l’AEM aquesta temporada és que s’ho està deixant tot al camp per mantenir la categoria. El tècnic aemista, Rubén López, va remarcar a la prèvia que “ens ho deixarem tot perquè Lleida tingui com a mínim un any més un equip en aquesta categoria” i ahir les jugadores van complir les seues paraules al peu de la lletra. L’AEM es va imposar a l’Europa per 1-0 en una actuació brillant de les lleidatanes en el derbi català de Primera RFEF. Un triomf que atansa l’equip lleidatà a la salvació i, com deia Rubén López, a mantenir la capital del Segrià en la segona categoria del futbol femení.

L’AEM va jugar dos parts diferenciades. A la primera, el conjunt lleidatà va firmar, probablement, una de les millors actuacions de la temporada, atropellant el rival i culminant amb un gol de Marta Charle al tall del descans. A la segona el joc no va ser tan brillant, però la lluita incansable de l’equip li va valer per resistir i materialitzar un triomf vital. La victòria, marcada també per l’intens vent que va fuetejar el camp de futbol del Recasens, arriba després de l’aturada internacional i la derrota davant del Cacereño (2-1), equip que marca la salvació amb 23 punts, els mateixos que l’equip del Segrià. Per la seua part, l’Europa és penúltim a sis punts de l’AEM, que va donar un cop sobre la taula i ja mira al duel intersetmanal davant del Betis, un altre rival directe per la salvació.

A la primera part, l’AEM va saltar al terreny de joc amb molts canvis. Inés, amb molèsties, i Blasco, advertida de sanció, es van quedar a la banqueta. Al seu lloc van entrar en l’onze Ransanz i Nora, que van cobrir amb escreix el seu rol en el partit. Les lleidatanes, malgrat la variació tàctica i les dos setmanes d’aturada, van sortir amb tot, com si res no hagués canviat. Malgrat tenir el vent en contra, semblaven un vendaval i l’Europa no sabia d’on li venia la tempesta. L’AEM va pressionar des de l’arrancada la sortida de pilota de l’Europa i en un robatori alt va arribar la primera ocasió. Evelyn va rebre i des de tres quarts de camp va provar el xut, que se’n va anar desviat. Tres minuts després, al 13’, María Lara va culminar una gran jugada per la banda esquerra, però la rematada va arribar fluixa a les mans de Curbelo.

Amb el pas dels minuts, les ocasions es van esfumar. Ni AEM ni Europa no es van mostrar clarividents al centre del camp, però les lleidatanes comptaven amb Noe, omnipresent durant tot el partit, que va fer un recital. Tanmateix, al 37’, va cometre una falta que li va costar la groga, cinquena de la temporada que li farà perdre’s el pròxim matx. El partit s’encaminava al descans amb l’empat a zero, però al 44’ Evelyn va recuperar la possessió a l’altura de l’àrea, va progressar i va connectar amb Marta Charle, que va picar la pilota per obrir el marcador (1-0). La de Sòria va materialitzar el primer gol del 2026 lluny de la pilota aturada i va enviar les seues manant al descans.

A la represa, Nany Haces va fer tres canvis. Bové, Anon i Aina Torres van ingressar per revertir la situació. Les escapulades, inèdites a la primera part, van començar a pressionar. La primera ocasió va arribar al 52’ amb un xut llunyà d’Anon i la segona al 56’, després d’una rematada d’Ainhoa que va obligar a volar Lucía Alba, providencial una vegada més. No va ser l’arrancada somiada, però l’AEM va reaccionar. La més clara la va tenir Congo que, amb perspicàcia, es va emportar l’esfèric amb la mà, malgrat que va fallar l’un contra un davant de Curbelo, possiblement, a causa del cansament, cosa que al 78’ a punt va estar de costar cara a les locals. Peñalver va perdre la pilota a l’àrea i Lucía es va fer gegant per evitar que Natalia empatés. En els minuts finals, la tensió era gran. El Recasens, que va presentar una entrada fantàstica per la presència de jugadors de la base i socis del Lleida, va collar, coneixedor de la importància d’un triomf que va arribar amb una explosió de felicitat. Les jugadores van celebrar amb força que ja estan empatades amb el Cacereño, que marca la permanència, i continuen depenent de si mateixes per mantenir Lleida en la categoria.