Descens tràgic de l’AEM

S’ha acabat el somni. Després de 12 temporades des del 2013 de forma ininterrompuda, l’AEM va perdre ahir la segona categoria del futbol estatal després de perdre davant del València per 4-2. Una derrota dura i injusta per a un equip que ens va meravellar amb dos play-offs consecutius en les últimes temporades i que ahir va pagar amb escreix la mala arrancada lliguera i un mal tancament com a visitant. A l’Antonio Puchades tot va sortir creu, ja que les lleidatanes van ser incapaces de materialitzar un triomf que hauria estat suficient per aconseguir la permanència i els altres resultats no van acompanyar. El Cacereño va guanyar l’Oviedo (1-0) i l’Atlètico B va tombar el Tenerife B (1-2), certificant un descens fatal que va deixar enfonsades sobre la gespa valencianista futbolistes que van fer d’aquest club un referent a tot Catalunya. Una gran entitat que, la temporada que ve, haurà de tornar a renàixer a Segona RFEF.

Eren les 16.00 quan va arrancar el partit a l’Antonio Puchades de València. L’AEM depenia de si mateix per mantenir la categoria i esperava, il·lusionat, una punxada d’Osasuna o Albacete per colar-se per tercera vegada consecutiva a la promoció d’ascens. Tanmateix, des dels primers minuts del partit, el València, que va saltar al camp sense la majoria de les titulars, va avisar que no posaria les coses fàcils. Al minut 2, Esther Gómez va centrar i Mascarell la va enviar al pal. Respiraven alleujats els més de 40 aficionats de l’AEM desplaçats a València.

Amb el pas dels minuts, les lleidatanes es van animar. Ho van provar Noe, Ransanz i Loba, que a punt va estar d’obrir el marcador amb un xut que es va estavellar al travesser. Tanmateix, l’escomesa va durar poc. Al 42’, Ferrato va trobar dins de l’àrea Marcano sense oposició, que va vèncer Lucía Alba (1-0). Primera gerra d’aigua freda per a un AEM que, en aquell moment, encara seguia salvat, ja que l’Atlètic B i el Cacereño empataven en els seus respectius partits. Tot i així, les de Rubén López no es rendirien tan fàcilment. Al 46’, amb el minut d’afegit ja complert, Loba va recuperar la pilota, va centrar i va aparèixer el cap de Noe per igualar el partit (1-1). Un gol clau en un moment més important.

A la represa tot va canviar. El conjunt del Recasens, malgrat intentar-ho, no va poder materialitzar les ocasions i ho va pagar car. Al 60, Martí va rematar després d’una bona jugada de Ferrato i Nora, en l’intent d’aclarir, la va colar a la seua pròpia porteria (2-1). Gerra d’aigua freda per a les lleidatanes que, després dels gols d’Atlètic B i Cacereño, estaven en descens per primera vegada en la jornada. El gol les va deixar tocades i al 75’ va arribar el gran càstig amb una diana de Gema Climent de córner, que sentenciava el partit (3-1). Malgrat el resultat, l’AEM ho va continuar intentant, més amb el cor que amb el cap i el 90 Honoka va posar el 3-2 després d’una jugada amb molts rebots. Tot i així, ja era tard. A les blaves tan sols els quedaven 6 minuts d’afegit en què no van tornar a plantar-se amb perill a l’àrea del València. A més, al 98’, Leyre Monente va sentenciar el duel amb un golàs des de fora de l’àrea (4-2).

La desolació era absoluta. Les jugadores lleidatanes s’abraçaven desconsolades sobre el terreny de joc, mentre esperaven un miracle al Tenerife B-Atlètic B que no va arribar. Després d’uns deu minuts es van confirmar les notícies: el filial matalasser havia guanyat i l’AEM era equip de Segona RFEF. El pal va ser dur, però encara queda rematar la temporada. A l’horitzó té la final de Copa Catalunya davant l’Europa. Serà un comiat amarg, sigui quin sigui el resultat, però s’ha d’assumir i pensar a tornar a aixecar-se, com sempre ha fet aquest equip.