Rere els passos de Kilian: Júlia Nadal, de Solsona, conquereix el Mont Blanc, el sostre dels Alps, amb tan sols 10 anys
Té Jornet com a referent perquè “va començar de petit i l’apassionava la muntanya, com jo”
Malgrat la seua curta edat, la jove alpinista de Solsona va haver de salvar zones de dificultat molt alta.
Amb tot just deu anys, Júlia Nadal Fernández ha firmat una ascensió a l’abast de molt pocs. La jove alpinista de Solsona ha assolit el cim del Mont Blanc (4.805 metres), el sostre dels Alps, completant la travessia pel vessant italià, una ruta més tècnica i exigent que l’habitual. Un assoliment excepcional per a qualsevol muntanyenc i encara més per a una nena de la seua edat, que va afrontar el repte després d’una preparació específica juntament amb el seu pare, Albert Nadal, experimentat alpinista i director de l’estació d’esquí nòrdic de Tuixent-La Vansa.
L’aventura no va nàixer d’una idea improvisada, sinó d’un somni que va anar prenent forma després de trepitjar el seu primer quatremil. “L’any passat vam fer el Gran Paradiso (Alps) i llavors va ser ella que va dir que l’any següent volia pujar el Mont Blanc”, assenyala Albert Nadal, que reconeix que el va agafar per sorpresa.
“La meua primera reacció va ser de respecte. Jo ja havia pujat el Mont Blanc i sabia que ja eren paraules majors. Però també havia vist com de bé havia respost al Gran Paradiso i vam decidir intentar-ho”, explica.
Durant mesos van encadenar ascensions a nombrosos tresmils del Pirineu, llargues jornades sobre neu i gel i pràctiques de progressió amb grampons i piolet. A més, pocs dies abans de l’objectiu principal van realitzar una ascensió d’aclimatació al Dôme de Neige des Écrins, un altre quatremil d’alpí. “Vam arribar molt ben preparats i no vam tenir cap problema amb el mal d’altura”, destaca el pare.
El dia D va començar al refugi Gonella, des d’on van emprendre l’atac al cim de matinada i van completar una jornada d’unes setze hores entre l’ascens i el descens fins a Chamonix. Per a l’Albert, la capacitat de resistència de la seua filla va ser el més sorprenent.
“El que més impressiona és l’aguant que té. El segon dia van ser unes set hores de pujada amb prop de 1.800 metres de desnivell. És una jornada molt dura fins i tot per a un adult. Ella té alguna davallada perquè necessita menjar amb més freqüència, però cinc minuts més tard torna a estar perfectament”, explica l’Albert.
La mateixa Júlia reconeix que no va ser un camí senzill i que durant la pujada va patir diversos moments de debilitat. “Hi va haver algunes vegades que vaig tenir un defalliment i havia de menjar més”, recorda amb naturalitat. Tanmateix, la satisfacció a l’assolir el cim va compensar tot l’esforç. “L’experiència va ser molt bonica i em vaig posar molt contenta quan vaig arribar a dalt perquè no m’imaginava que ho aconseguiria”, assegura.
La seua passió per la muntanya va començar des de molt petita i té un clar referent: Kilian Jornet, l’esportista lleidatà considerat una de les grans figures mundials de l’alpinisme i les curses de muntanya. La Júlia reconeix que li agradaria seguir els seus passos perquè se sent identificada amb ell.
“M’agrada perquè va començar de petit com jo i li agradava molt la muntanya”, explica. El seu pare recorda que aquesta admiració ve de lluny. Quan la Júlia va coronar l’Aneto amb només 7 anys, Jornet la va felicitar a través de les xarxes socials i li va enviar un record firmat que la petita conserva com un dels seus grans tresors. “Per a ella és un gran referent”, assegura l’Albert.
Entre les opcions per al proper any figuren el Kilimanjaro, de 5.895 metres, i l’Elbrus, la muntanya més alta d’Europa amb 5.642 metres.
No obstant, l’Albert no vol precipitar-se. “Ens marquem un objectiu cada any i ens preparem durant mesos. L’important és continuar aprenent i que gaudeixi fent-ho”, conclou.
