Notícies de 13 de desembre de 2020
SUCCESSOS
Sancionats tres policies nacionals per saltar-se el toc queda a Barcelona
Els agents van ser sorpresos pels Mossos d’Esquadra
Futbol
El cuer Olot derrota el Lleida
L’equip de Molo perd 2-1 i s’allunya de la zona alta de la classificació
BÀSQUET
El Força Lleida derrota l’Osca i encadena la tercera victòria
Triomf amb patiment dels lleidatans per 67-63, que reaccionen en el tercer quart per situar-se cinquens en la classificació
SOCIETAT
Els premis fins 40.000 euros del Sorteig de la Loteria de Nadal, exempts d'impostos aquest any
Després dels límits que va fixar la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat de l’any 2018
Successos
Detinguts per tinença d'armes i enaltiment del terrorisme racista per ordre del Jutjat de Lleida
Juntament amb un altre acusat vinculat amb grups supremacistes a El Campello, Alacant
PERFIL
Bel Olid: “Depilar-se obliga a exercir una violència dura i innecessària sobre el propi cos”
Si tot el que ens afecta com a persones es pot mirar des d’una perspectiva feminista, la depilació encara amb més motiu. L’escriptora i traductora Bel Olid va estar molt temps compilant dades i reflexions al voltant del tema per fer una tesi doctoral sobre el pèl de les dones en les obres culturals. Finalment se’n va desdir i ara ha aprofitat tot aquell material per escriure ‘A contrapel’ (Destino), una reflexió sobre el cercle de depilació, submissió i autoodi en el qual viuen les dones de la nostra i moltes altres societats. Editat en castellà per Capitán Swing i en gallec per Embora, el llibre van en la línia de ‘Feminisme de Butxaca’ i ‘Follem?’.
Els camins de la història
A la vall de Siarb, al Pallars Sobirà, fa dies que treballen en un projecte únic: el primer museu de camins del món. Marc Cortina i Gemma Cots estan teixint complicitats amb la gent gran, les administracions i joves d’arreu del món per redibuixar sobre el terreny un mapa perdut en la memòria i la malesa: la xarxa de senders de la vall.
L'alliberament de la dona a través de la indumentària
Ens agradi o no, la roba que portem ens acostuma a definir d’alguna manera. Hi ha èpoques en què determinats moments socials coincideixen també amb indumentàries característiques. Sobretot quan ens hem volgut rebel·lar contra alguna cosa. I si es tracta de les dones, encara molt més. Laura Castelló ho ha recollit a ‘Vestidas para la revolución’ (Lunwerg)
ENTREVISTA
Lluís Amiguet: “Una mala persona mai podrà ser bon professional, perquè no pensa en els altres”
Més de 20 anys d’entrevistes a gairebé 150 científics, Premis Nobel i experts en coneixement humà, publicades a La Contra de ‘La Vanguardia’serveixen a Lluís Amiguet per traçar el fil del contundent ‘Homo rebellis’ (Debate). Un llibre que serveix per entendre què és allò que ens fa humans, desmitificar creences i a la vegada somriure davant algunes afirmacions i reflexionar en sentir-ne els arguments. Explica entre altres coses que l’espècie humana és molt poderosa precisament perquè s’ha rebel·lat contra l’espècie, però a la vegada, això no l’ha fet més feliç ni li ha generat més benestar emocional.
