Urgellenca i divina

Al límit nord-oriental de l’extensa plana regada pel canal d’Urgell, i als peus de la serra de Bellmunt-Almenara, es troba la petita localitat antigament coneguda com a Guàrdia de Déu, substituït ja fa temps l’històric –i teològic– comentari toponímic pel mateix nom d’aquella infraestructura hidràulica, coincident amb el de la comarca d’adscripció, en tant que agregat d’un centenar i mig de veïns del municipi de Tornabous.

A una quarta part del trajecte fins a Agramunt (cosa de cinc minuts amb cotxe, no gaires més pedalant en completa horitzontalitat) per la carretera LV-3231 que tramunta aquella tènue cadena muntanyosa just a la vora del monumental pilar d’Almenara, el qual representa un complement turístic idoni de l’excursió prevista avui, l’actual Guàrdia d’Urgell o simplement La Guàrdia és un poble d’aspecte tranquil i endreçat que conté tres elements arquitectònics notables.

El primer, tot just arribant des del sud a mà dreta, és la moderna església de Santa Maria, obra de 1967 tota amb maons vistos de l’arquitecte diocesà Isidre Puig Boada, deixeble de Gaudí. Es tracta d’un edifici que crida l’atenció per les seves línies atrevides, en particular l’atri de dos vessants coberts de teules i dues entrades, del qual emergeix l’espectacular campanar afuat de tres eixos convergents a l’entorn d’un cos cilíndric, que en conjunt recorda bastant un coet. Un cop a dins, sorprenen uns arcs parabòlics d’influència certament gaudiniana.

El segon, havent ja accedit a l’interior del que sembla una antiga vileta closa, l’església vella, sota l’advocació de sant Sebastià, d’una sola nau, barroca del segle XVII però conservant característiques pròpies del romànic que denoten un origen força més remot, com ara la gran portalada de mig punt amb dovelles d’exacta disposició geomètrica i la majestuosa espadanya de tres ulls.

El tercer, visible només travessar el carrer, al capdamunt d’una escalinata construïda arran de la urbanització de l’entorn ara fa uns quinze anys, entremig d’un parell de xiprers i una olivera, és la torre quadrangular bastida a l’onzena centúria amb finalitats defensives, probable dependència auxiliar del pilar d’Almenara, tot i que acabaria servint d’habitatge, amb les seves estances distribuïdes en tres nivells, a pesar de l’aparent incomoditat de l’accés, per una porteta penjada a sis metres d’altura.

Vora l’església nova de La Guàrdia hi ha l’empresa familiar El Guardià Calçots, fundada en 2009, que ven in situ o per www.calguardia.com calçots crus o cuits i salsa casolana, sota el lema “De les nostres terres a la teva taula”. Conreen amb cura calçots de temporada en finques pròpies i els cullen manualment al punt òptim de gust i textura. Tant si són crus com rostits a la brasa, s’ofereixen a particulars i restaurants en manats de 25, la ració ideal per persona. També elaboren i comercialitzen en pots de plàstic de 400 o 700 grams la salsa per acompanyar-los, que els surt molt bona, prou suau sense perdre sabor, emprant ametlles de la zona, tomata, nyora, bitxo, all, pebre, sal, oli i vinagre.