Dolors Mateu: “Cal saber quines són les nostres arrels i quins plats ens porten bons records”

Dolors Mateu va néixer a Vallfogona de Balaguer fa 67 anys. Es va graduar en Informació i Turisme i en Geografia i Història. Actualment, està jubilada i es dedica a publicar receptes de cuina als seus comptes a les xarxes socials Instagram i Facebook, en els quals acumula més de 55.000 seguidors, i en un blog de cuina en què té més de 24,5 milions de pàgines visualitzades. Té una àmplia experiència en cursos, tallers, conferències i concursos culinaris, a més de publicar quatre llibres sobre cuina.

Quan va començar la seva passió per la cuina i quan va començar a dedicar-se a la seva divulgació? Cap als 15-16 anys vaig començar amb les postres i, a poc a poc, vaig iniciar-me en altres elaboracions. Com a professional exclusivament com a tal, no m’hi he dedicat mai. Sí que he compartit molts cursos i tallers, conferències, participat en debats, fet de jurat en concursos o assessorat empreses i restaurants. A banda d’això, he publicat quatre llibres.

Com ha evolucionat la seva manera de cuinar fins avui dia? Vaig iniciar-me amb plats senzills, que encara ho són, i he ampliat moltíssim el receptari emprant noves tècniques, tota mena d’electrodomèstics i utensilis per fer la cuina més pràctica, i també he utilitzat nous productes i els he donat noves sortides.

Té comptes a diferents xarxes socials i també té un blog de cuina amb unes 2.000 receptes. Per què va decidir fer ús d’aquestes eines? El blog va ser un regal de la meva família. La idea inicial era publicar els plats que feia a casa i que els meus fills poguessin veure sempre que volguessin com cuinava els àpats que tradicionalment han menjat, així com altres de nous. Actualment, ja passo de les 2.000 receptes publicades a la pàgina. Les xarxes socials les vaig començar a utilitzar al veure la quantitat de persones que miraven les meves receptes, i suposen una eina per facilitar l’accés a la meva cuina. A Instagram hi vaig publicant el que mengem a casa quotidianament, sempre amb la recepta, així puc donar idees sobre què fer en dies diferents. No tothom troba fàcil planificar els menús diaris.

Com l’ajuden les diverses eines d’internet a promoure la seva cuina? Internet és una gran finestra al món, et facilita molt el que vols veure i mostra el que busques o fas. En el meu cas tothom pot accedir gratuïtament a les meves receptes.

Per què considera que és important promoure la cuina? Perquè si no mostrem i ensenyem com es fan les coses, moltes receptes es perdran. Abans teníem la padrina, àvia o mare que sabien cuinar plats tradicionals i amb història. Ara, la manca de temps i el món laboral fan que cada vegada anem més al que és pràctic i sense cap mena de complicació, però cal saber quines són les nostres arrels i quins plats ens porten bons records.

Per tant, la cuina és una manera de mantenir viva també maneres de fer i receptes d’avantpassats i familiars? I tant, cal pensar que les receptes o elaboracions tradicionals són la base de la nostra cuina i han de perdurar, no les podem perdre. Sense aquestes no podríem idear nous plats.

Quins consells li donaria a algú que vol començar a penjar receptes a les xarxes? Que sigui honest i expliqui realment els passos a seguir sense ometre detalls de la recepta. La confiança dels lectors és essencial i aquesta es guanya sent transparent. Que tingui paciència, no vulgui córrer a guanyar seguidors, ja que aquesta no és la finalitat. Tot necessita el seu temps, com a la cuina, les coses surten si es fan amb bona actitud.

Ha publicat quatre llibres. Com els han rebut els lectors? Té previst publicar-ne algun altre? El primer, amb l’editorial Planeta, va ser molt ben acollit i amb un mes ja es va esgotar la primera edició. Va ser un llibre meditat, ben estructurat i fet al meu gust. Estic molt feliç i contenta d’haver-lo publicat. Els altres tres amb l’editorial Susaeta són temàtics i les receptes estan basades en la cuina catalana. Em va fer molta il·lusió fer-los.

Algun altre projecte de futur? Estic oberta a tot, ja veurem què em presenta el futur.