Neus Jové, una metge lleidatana al Nepal

Ajudar els altres és quelcom inherent en algunes persones, però sobretot sol ser-ho entre els professionals del sector sanitari. Prova palpable d’això és Neus Jové, una metge lleidatana que treballa en un hospital de Santa Coloma de Gramenet. A banda d’aquesta feina, també coordina projectes solidaris per millorar la salut dels habitants d’una zona rural del Nepal, arran del terratrèmol que va devastar part del país el 2015. La tasca de Jové, juntament amb la d’altres professionals, ha estat clau per impulsar-hi un hospital i proporcionar assistència mèdica a centenars de persones.

Neus Jové, nascuda a Lleida el 1962, tenia tan sols 14 anys quan se li va despertar la vocació de metge. “Em va aparèixer d’adolescent tot i que aleshores no hi havia cap metge a la família”, recorda la lleidatana. Un cop coneguda la seva passió, va llicenciar- se en Medicina a Barcelona i va especialitzar-se en Medicina Interna, que fa una atenció integral de diverses patologies. En aquest sentit, vetllar per la salut de les persones o salvar vides és quelcom que els professionals del sector sanitari sempre tenen present allà on vagin, portant-ho al seu ADN. I això Jové ho sap molt bé, perquè més enllà de la seva feina de metge a Catalunya, també va voler ajudar sobre el terreny les poblacions d’altres països del món més necessitades d’atenció sanitària. 

“Tenia una gran amiga, la Marta Miquel, amb qui vam fer un viatge turístic a principis dels anys 90 al Nepal, que ens va atrapar totalment i vam fer-hi bons amics. La meva amiga va decidir crear el 2009 la fundació Pont Solidari al Món, convertida després en una ONG (i declarada d’utilitat pública el 2018 pel Govern) per a l’educació i la salut de pobles amb greus dificultats econòmiques. Per casualitats de la vida, ella va conèixer i establir una col·laboració amb una ONG americana anomenada Citta, que impulsava dos hospitals al Nepal i a l’Índia, i ja l’any 2011 va sumar-se a un projecte per millorar la visió dels nens indis, moment en què jo vaig decidir acompanyar-la”, rememora Jové. 

Però el detonant que va ser un abans i un després per a la lleidatana va tenir lloc el 2015. El 25 d’abril d’aquell any, un terratrèmol devastador de magnitud 7,8, amb epicentre a uns vuitanta quilòmetres de la capital del Nepal, Katmandú, deixava gairebé 9.000 morts i danys materials molt greus. “Hem de tenir en compte que la sanitat al Nepal és, bàsicament, privada ja que la pública és molt deficient. La gent que té diners pot anar al metge, però la que és pobra té el risc de morir o directament mor”, lamenta Jové. En aquest escenari, l’ONG Citta va demanar tant la seva ajuda com la de la seva amiga Marta Miquel per impulsar un hospital rural en una zona afectada pel sisme, on la cobertura mèdica era insuficient. Totes dos van acceptar la proposta, que les va portar fins a Khalte, una petita població al centre del Nepal, amb casetes que van servir d’allotjament als treballadors que van fer la principal carretera que uneix el país d’est a oest. Citta va aconseguir que el govern nepalès cedís els habitatges construïts –i aleshores ja abandonats– per fer-hi el centre mèdic. “Ja el 2016, juntament amb la Marta, vam viatjar a la zona per organitzar la creació d’aquest equipament amb arquitectes i enginyers. Pel que fa al finançament, la nostra ONG Pont Solidari al Món és petita, però té una vintena de socis que aporten les seves quotes, les quals se sumen a les aportacions que van fer en el seu dia la família, amics i ajuntaments com el de Mollet, Sant Fost de Campsentelles o Vilassar de Mar. Així, vam arribar a tenir 38.000 euros estalviats per destinar-los al projecte. A més, i atès que som una associació petita, l’ONG americana va decidir fer-se càrrec dels sous dels treballadors. El resultat va ser l’Aatmiya Community Hospital, un centre mèdic rural amb sala d’urgències, sala de parts, farmàcia, deu llits per a ingrés hospitalari i tres per a casos d’infecció, laboratori, radiologia i consultes externes”, detalla Jové. 

Amb el pas dels anys, l’ONG va recaptar nous fons i l’hospital va poder incorporar una ambulància per traslladar els pacients més greus que han de ser derivats a la capital i, enguany, han pogut inaugurar un quiròfan i una àrea dental. A més, mitjançant un conveni amb una universitat del país, un oftalmòleg també es desplaça a la zona periòdicament per fer revisions oculars als pacients. 

Marta Miquel va morir el 2020 i la lleidatana va assumir la presidència de Pont Solidari al Món, amb el propòsit de donar continuïtat al treball fet. “El Nepal és un país molt pobre i corrupte. Si fas un projecte i no hi estàs atent poden ser una mica deixats. El personal que hi ha a l’hospital són nepalesos i, de fet, volem que ells el tirin endavant, tot i que nosaltres també volem ser-hi i hi anem cada any. Avui dia soc adjunta al servei de Medicina Interna de l’hospital Fundació Esperit Sant de Santa Coloma de Gramenet. Passo les meves vacances al Nepal per supervisar que les coses es facin bé. Hi tinc la meva segona família”, diu Jové. 

Protegir ulls i oïdes d’infants

En les seves estades al Nepal, la lleidatana va conèixer una dona catalana que també impulsa un projecte solidari anomenat Edfon que va derivar en la Ratna Nepal School, una escola situada en un barri perifèric molt pobre de Katmandú. Jové va establir-hi una col·laboració i aquest cop ho va fer amb el suport de qui és la seva parella des de fa quatre anys: el doctor i otorrinolaringòleg Joaquín Broto. “Des del 2021, ell m’acompanya al Nepal i passem uns dies al col·legi Ratna, on visitem tots els alumnes. Atès que són molt pobres, pràcticament no poden pagar la visita al pediatre. Nosaltres els fem una revisió de l’audició i pot semblar una ximpleria immensa però la gran majoria tenen uns taps de cera a les orelles impressionants. Nosaltres els hi extraiem i contribuïm a millorar molt la seva audició”, indica la metge. “En aquest sentit, també hem incorporat un audiòmetre a l’hospital impulsat a Khalte i vam ensenyar el personal a fer-lo servir. Quan hi anem, també atenem persones en altres zones”, afegeix. 

D’altra banda, hi ha hagut diferents professionals que han volgut col·laborar amb Pont Solidari al Món. Dos d’ells són l’Enric Puigventós, optometrista pediàtric de l’hospital Sant Joan de Déu (Esplugues de Llobregat) –i autor de la majoria de les fotografies d’aquest reportatge–, i la infermera Sara Ruiz de l’hospital Germans Trias i Pujol (Badalona). La seva estada el 2023 al Nepal va permetre fer revisions a uns 400 nens i professors de l’escola de Katmandú, així com a veïns del barri. “A part de les revisions, vam donar una quinzena d’ulleres a diferents infants”, precisa Jové. 

Ginecologia

Una altra col·laboració rellevant va tenir lloc l’any passat de la mà de la ginecòloga Sandra Pérsico, que juntament amb dos infermeres van fer revisions a mig miler de dones –de diferents edats– tant a l’hospital de Khalte com a altres punts del Nepal. «És un país on hi ha molt tabú amb tot el que està relacionat amb el sexe, així que vam haver de convèncer-les per poder fer servir la sonda vaginal que havíem adquirit. Va ser un drama perquè quan veien l’aparell deien: “ni parlar-ne”, però mitjançant un traductor els vam explicar que era la millor manera per detectar si la seva salut en aquest àmbit estava realment bé o no. Al final, vam aconseguir que, en general, ens permetessin utilitzar la sonda vaginal, cosa que allí no és gens habitual », valora Jové. 

Patologies

Entre les principals patologies que ha atès l’hospital de Khalte des de la seva construcció hi ha els problemes traumatològics, en part derivats de lesions fruit d’accidents. La conducció i les condicions de les carreteres al país poden ser caòtiques i nefastes, respectivament, segons descriu la metge lleidatana. A més, assenyala que “els nens o els adults solen caure a les nits perquè no hi ha llum als carrers, si se’n poden dir així”, diu. A banda d’això, també pateixen molts problemes respiratoris. “S’ha de tenir en compte que els nepalesos cuinen dins les seves cases amb foc de llenya o inclús fent servir bonyigues de fems assecades, generant un gran fum a l’interior que acaben inhalant perquè no poden canalitzar-lo cap a l’exterior al no tenir xemeneies o altres sistemes d’extracció. Això fa que també pateixin molts problemes respiratoris, com asma. Dolències de cor en tractem poques, tot i que sí que hem detectat força patologies hepàtiques perquè és una zona on hi ha bastant d’alcoholisme. Quan és època de pluges i fa molta calor, atenem bastants casos de dengue i malària. I, després de l’estiu, tenen moltes infeccions de pell, orina, conjuntivitis o respiratòries”, lamenta Jové. Amb tot, la lleidatana valora que el seu treball solidari li permet establir vincles humans que traspassen fronteres i creen records inoblidables.