Un gas relacionat amb els tumors pulmonars obliga a aplicar mesures en 113 pobles de Lleida

La publicació pel CSN (Consell de Seguretat Nuclear) del llistat definitiu sobre els municipis amb risc d’exposició al gas radó, d’efectes radioactius i al qual les autoritats sanitàries atribueixen fins a un de cada set tumors pulmonars, tindrà conseqüències immediates en àrees com la construcció d’edificis. A partir d’ara resulta obligatori aplicar mesures de contenció d’aquest fluid tant en les obres de construcció de nous habitatges com en les de rehabilitació i reforma de les ja existents als municipis inclosos en alguna de les dos zones d’alerta.

Aquestes mesures, previstes en normes com el CT (Codi Tècnic d’Edificació) per als edificis habitables de nova construcció i per a les ampliacions, reformes i canvis d’ús dels ja existents, passen a ser d’aplicació obligatòria amb la publicació de la llista de municipis, que ha de ser actualitzada cada cinc anys.

Així, en els 71 inclosos a la Zona 1, la de menor exposició i que es concentra a les comarques del Segrià, les Garrigues, el Pla d’Urgell, l’Urgell, la Segarra i la Noguera, s’estableix l’obligació de disposar d’“una barrera de protecció” entre “el terreny i els locals habitables de l’edifici, que limiti el pas dels gasos provinents del terreny”. Aquesta pantalla, similar a les d’impermeabilització, pot ser substituïda per l’habilitació d’“una cambra d’aire destinada a mitigar l’entrada del gas radó”.

En els quaranta-dos municipis de la Zona 2, en la qual els estudis previs plantegen la possibilitat de nivells de més de 30 Bq (becquerels)/metres cúbics, a aquesta obligació se li afegeix una d’aquestes opcions: disposar d’un espai de contenció ventilat, ja sigui de forma natural o mecànica, entre el terreny i els locals a protegir, o instal·lar un “sistema de despressurització del terreny” que “permeti extreure els gasos continguts al terreny limítrof a l’edifici”.

Aquestes obligacions per a l’edificació conviuen, almenys fins que el Govern central aprovi el pla de Lluita contra el Radó, amb un buit legal sobre quines administracions han d’assumir, i en quina mesura, el mesurament de la presència del gas en habitatges i els ajuts necessaris per pal·liar els seus efectes quan sigui necessari en l’àmbit habitacional.

No hi ha dubtes, en canvi, ni pel que fa a quins sistemes de mesura no s’han d’aplicar tant en la construcció com en la prevenció de riscos laborals, determinats pel CSN en la seua Instrucció IS-47, ni tampoc sobre l’obligació de les empreses d’incloure la vigilància de l’exposició dels seus treballadors al gas radó en els seus plans de seguretat i higiene laboral. Eludir aquesta obligació pot comportar multes de fins 600.000 euros per a les empreses per la llei de Seguretat Nuclear.