Bulgària, història i cultura amb roses
Principis de juny és un període idoni per visitar el país

Visita. Una època idònia per visitar Bulgària és entre finals de maig i principis de juny, coincidint amb la festa de la rosa. - PIXABAY
Entre finals de maig i principis de juny és, probablement, el millor període de l’any per visitar Bulgària. Els motius són varis, però el principal és que es porta a terme la collita de la Rosa damascena, un símbol cultural del país, i una festa especial amb motiu de l’ocasió a la coneguda com la vall de les Roses de Kazanlak. Durant aquest esdeveniment es fan desfilades, danses populars i celebracions en honor a la importància històrica i econòmica d’aquesta flor, que destaca per la seva fragància única i per la seva rellevància en la indústria de la perfumeria.
Enguany, la festa de la rosa a Kazanlak inclou diferents activitats culturals, artístiques i socials durant tres setmanes. Els esdeveniments principals tindran lloc durant la primera setmana del mes de juny, així que el país és una bona opció per a una escapada d’última hora. Concretament, es faran els rituals de recol·lecció, la coronació de la Reina i el Festival de les Roses, concerts, exposicions i activitats per a totes les edats. A més, es poden explorar llocs històrics pròxims com la vall dels Reis Tracis i el monestir de Shipka.
A banda, Bulgària ofereix altres atractius com la seva capital, Sofia, on es pot visitar la catedral d’Alexander Nevski, una de les més grans de l’ortodòxia i principal atracció turística de la ciutat. Per altra banda, un altre equipament que val la pena visitar és el Teatre Nacional Ivan Vazov, el més antic i important del país i una de les institucions principals del país.
Altres grans estructures urbanístiques que mereixen una visita són el Palau Real, actual seu de la Galeria Nacional d’Art, i, sobretot, l’església ortodoxa medieval de Boyana, declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco (1979).
Si sortim de la capital, és imprescindible visitar el monestir de Rila, a 1.147 metres d’altitud i declarat també Patrimoni de la Humanitat l’any 1983. Va ser fundat al segle X per l’ermità Ivan Rilski i es va convertir en el major centre cultural i literari de Bulgària a l’època medieval. La seva església central és considerada una obra mestra de l’art del país. De fet, popularment se’l coneix com el tresor de Bulgària, atès el seu valor artístic, cultural, religiós i històric. Està format per arcs i columnes de color roig, blanc i negre, que engalanen les estances, amb cúpules daurades.
Finalment, a la part nord-occidental del país s’ubica Belogradchik, una fortalesa d’origen romà integrada en una de les formacions rocoses més impressionants d’Europa. Concretament, la primera estructura construïda en aquesta zona té el segell de l’imperi romà i dataria entre el segle I i III. La fortalesa va ser reconstruïda, esdevenint una de les més ben conservades de Bulgària i un monument cultural reconegut nacionalment.