Influx de L’Orant

Interessant i fins a cert punt inusitada exposició al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, fins al 4 de juliol, titulada L’Orant i Miró, esperit mural, sobre la influència d’aquell fresc preromànic en la producció pictòrica de Joan Miró, alhora que magnífic pretext per reflexionar a l’entorn dels valors de la creació mural, sovint anònima. Una vintena d’obres, entre elles vuit fragments de l’esbós del Mural del Sol destinat a la seu de la Unesco a París, que fins ara només se n’havien pogut veure en públic sis a Zúric, a més de fotografies i materials bibliogràfics, repartits entre quatre sales de l’espai museístic (el qual, per cert, val la pena recórrer després en la seva integritat, a fi d’admirar-ne l’extraordinària col·lecció). També s’hi pot escoltar una entrevista radiofònica al català universal emesa en 1951 per una emissora francesa i llegir un article de premsa que comenta una significativa confusió, quan en 1956 aquella pintura religiosa mil·lenària va ser exhibida a Nova York i una part del públic la va confondre amb un quadre de Miró.

El fet, documentat gràcies a cinc fotografies de l’impressor Enric Tormo, dues de les quals presents a la mostra, és que el pintor, escultor, gravador i ceramista barceloní amb orígens familiars a Mont-roig del Camp va viatjar a la capital del Solsonès en 1951 per visitar-ne el museu, on restaria una llarga estona amb la boca oberta davant d’aquella figura misteriosa i primitiva, que en opinió dels experts havia de deixar una forta marca en treballs posteriors de l’artista.

L’Orant és una de les joies del museu solsoní, on s’han simulat amb la volumetria exacta la nau central i l’absis de l’església de procedència, Sant Quirze de Pedret, erigida al segle X en un paratge solitari a la riba del Llobregat, al municipi de Cercs. Tal com expliquen les cartel·les informatives, sota els frescos romànics se’n van descobrir en 1937 uns d’anteriors, datats cap a l’any 1000 i coneguts com El cavaller i L’Orant, aquest segon per la posició dels braços estesos com en plena pregària, enmig d’un cercle coronat per un paó, una enigmàtica figura masculina que pel seu esquematisme formal i la simplicitat cromàtica lliga amb una certa estètica mironiana.

No es pot marxar de Solsona sense tastar la coca de croissant de la pastisseria Massana, a la plaça Major, fundada en 1964 per l’enyorat Jaume Massana, inventor d’aquella delícia, una obra d’art que també mereixeria ser al museu veí, tan suau que es fon a la boca, tan lleugera que no embafa, i regentada des del 2005 pel seu fill Jaume. Botiga d’aire tradicional, on també val la pena adquirir productes com la coca de llardons, la d’ametlles amb cabell d’àngel o xocolata, carquinyolis, galetes, pastissos diversos, codonyat d’elaboració pròpia, coques de recapte, al temps panellets i torrons, a més dels típics confits Bales de Trabuc o les pastes seques Estrelles de la M. de D. del Claustre.