El Petit de Cal Eril: “El concert està pensat per ser una experiència única; qui vingui no l’oblidarà”

A principis de maig, en Joan Pons, líder i ment pensant de la banda El Petit de Cal Eril, va sorprendre’ns amb una presentació atípica del seu darrer àlbum d’estudi titulat Eril, Eril, Eril. L’acte va tenir lloc en petit comitè al Centre d’Art la Panera de Lleida. No es va tractar d’un concert en viu a l’ús d’aquesta mena de llançaments, sinó que les noves cançons enllaunades van donar-se a conèixer mitjançant un original muntatge audiovisual, Només Persones, que acompanyà la interpretació de totes les composicions, il·lustrada amb les cares vives de familiars, amics i coneguts del grup. La gira de presentació del disc arriba a Lleida el 26 de juny, i la cosa promet...

El Petit de Cal Eril va anunciar aquesta primavera per sorpresa el seu retorn a l’actualitat musical després de tres anys de silenci discogràfic. La gira de presentació del seu nou disc té previst recórrer les capitals de les quatre demarcacions catalanes. L’estrena va tenir lloc a Barcelona fa poc més d’una setmana, amb la celebració de quatre concerts a l’Ideal Centre d’Arts Digitals, cadascun dels quals amb les entrades esgotades des de dies abans. La gira passarà el 23 de juliol per Tarragona i clourà el 20 de setembre a Girona, però abans, el dijous 26 de juny, farà parada a Lleida amb un show –atípic, per descomptat– al Mercat del Pla. Serà una experiència musical singular dins d’un iglú de vent. 

−Fa tres anys, aproximadament, El Petit de Cal Eril va fer un punt i a part musical amb un breu missatge: “Tanquem per anar a pescar”... Ha anat bé la pesca? Sí! Ha anat més bé del que pensàvem! Suposo que va ser encertat aturar-nos i fer una mica de reflexió d’on érem i cap a on volíem anar. Tinc la sensació que ara ha començat una nova etapa de l’Eril, i estem molt il·lusionats. 

−Sembla que l’estrès acumulat durant un temps prolongat de màxima intensitat en el seu dia a dia laboral i vital va portar-los a parar i replantejar tot plegat...  Més que estrès era una mica de falta d’energia per encarar un nou disc i una gira; sentia que no podia fer noves cançons i que fossin diferents o millors a les que ja havia fet. La parada ha servit per reconnectar- me amb fer cançons, i alhora tots els erils han pogut engegar i dedicar-se a altres projectes que d’alguna manera han realimentat aquesta energia que ens faltava. −

−Ara tornen amb ganes renovades amb un nou àlbum anomenat Eril, Eril, Eril, que sembla més espontani, amb menys producció que els anteriors i que recorda al primer material que van encunyar al començament de la seva trajectòria… Jo crec que el que hem aconseguit fer amb aquest disc és trobar una manera de fer que no hi era en cap dels anteriors àlbums, però sense perdre l’ànima del projecte, i això el fa nou i diferent, alhora que molt eril. 

−Trencant amb el seu costum de produir vostès mateixos les seves cançons, aquest cop han decidit posar-se en mans de Luke Temple i Paco Loco, que han destil·lat aquest nou àlbum traient-li artificis i efectes secundaris per obtenir un so més cristal·lí i net. Era el seu objectiu? El nostre objectiu principal era gravar tocant tots a la vegada i això feia impossible que nosaltres mateixos poguéssim dedicar-nos a produir i gravar. També sabíem que si entraven noves ments creatives al procés ens farien moure a llocs menys habituals per a nosaltres, i sobretot, fer-nos sentir que estàvem fent alguna cosa nova, no repetint- nos en la manera de fer els discos. 

−Parlem també de les lletres de les cançons… Sembla que les temàtiques emprades pel grup mantenen el seu món personal i qüestions que sempre l’han caracteritzat… Les lletres no fan les paraules… 

−En la part instrumental, amb l’absència de l’Artur Tort bolcat en altres qüestions professionals, han prescindit dels teclats, fet que es nota i molt en el conjunt sonor de la producció… En paral ·lel, altres membres han variat la configuració de la banda, tocant instruments diferents dels seus habituals… Quin balanç artístic fa de tot plegat? En Jordi Matas ha passat a tocar el baix i en Dani Comas ha passat a la guitarra. Alhora, l’Ildu toca la bateria, però hem prescindit de pads i hem buscat un so molt més cru. Tots ells també fan cors. Sento que hem anat a parar a un lloc molt més cru, més cru que mai i suposo que és un efecte inconscientment buscat. Ara mateix tot el que escoltem està hiperproduït i retocat, i escoltar això tan cru ens resulta més original. 

−Durant la presentació del disc a La Panera va explicar que l’enregistrament va ser ràpid, fent-se amb prou feines en deu o dotze dies, i plantejat com d’antuvi, amb tothom tocant alhora i fent les menors preses possibles. El mètode recorda a les gravacions de les llegendàries bandes de fa mig segle o més… Sí. També hem gravat en cinta, però al final tot això és secundari, quan escoltes un disc t’agrada o no t’agrada encara que estigui fet per pistes, en directe, en analògic o en digital. Va molt més enllà d’això, el que realment importa és la vibració que hi ha. I nosaltres vam pensar que per trobar una bona vibració havíem de fer-lo així. 

−El que no perd, ni volent, és la calidesa, marca de la casa d’El Petit de Cal Eril, tampoc la sensació de bona persona que no ha trencat mai un plat que desprèn sempre. És tan bona persona, de veritat? Tots som la mateixa persona. 

−Bé, al marge de recomanar des d’aquí a tothom que escoltin les noves cançons d’El Petit de Cal Eril, parlem també de l’espectacle que han preparat per promocionar el disc a les quatre demarcacions de Catalunya. Què suposa l’iglú de vent que habiliten per viure l’experiència? Veurem aparèixer algun esquimal com si fos un guest star? És un concert que hem dissenyat i pensat perquè sigui una experiència única; estem segurs que qui vingui no l’oblidarà. Sonarà molt bé, serà molt bonic i l’equip de persones que el fa possible és meravellós i això fa que sigui imparable. 

−Per acabar, tracti de convèncer amb arguments al públic local, seguidors seus o no, perquè vagin al seu concert programat pel 26 de juny al Mercat del Pla de Lleida… Ja hi ha prou persones al món que ens volen convèncer de coses estranyes, no seré pas jo un altre. Només puc dir-vos que nosaltres serem a Lleida el 26 de juny i serà un viatge meravellós, qui el vulgui fer amb nosaltres, que vingui i serà benvingut.