La ginesta ‘aimada’

Cap a darrer de maig i principi de juny, a la primavera, el paisatge roman espurnat per la flor enraïmada de la ginesta, coronada damunt ses branques dretes, verdes, estriades i flexibles. La color groga viva i l’olor suau i afruitada d’aquesta flor han inspirat molts artistes catalans, que l’han evocada en les seues creacions i l’han consolidat com a símbol de renaixement del poble i la cultura catalanes. Com els catalans, que som mediterranis, resistents i alegres, la ginesta és pròpia de la regió mediterrània, resistent a la sequera i amb una floració lluminosa i esclatant.

Tant és així, que a casa nostra és considerada la flor nacional de Catalunya, sobretot a partir del poema La ginesta (1904) de Joan Maragall. L’autor va emprar la flor com un element natural de connexió dels catalans amb la seua terra i les seues arrels, i com a símbol del renaixement del poble i la cultura catalanes.

“En la flor de la ginesta

Catalunya m’ha parlat;

m’ha parlat de la gran festa

de la nostra llibertat.”

També amb aquesta fi de resistència i reafirmació de la pròpia existència com a poble malgrat les adversitats, Salvador Espriu va escriure el poema Inici del càntic en el temple, en un moment de repressió postguerra (1954), que fou musicat pel cantant Raimon més endavant. En el poema, la ginesta i la rosella representen el groc i el roig de la senyera que, ensems amb la falç, són un símbol de la nostra identitat i la defensa de la llibertat.

‘Ara digueu: “La ginesta floreix,

arreu als camps hi ha vermell de roselles. Amb nova falç comencem a segar el blat madur i amb ell, les males herbes.”’

Una altra creació patriòtica relacionada amb la ginesta va ser El cant del poble de Josep Maria de Segarra amb música d’Amadeu Vives, que es va compondre per ser l’himne nacional de Catalunya, l’any 1931. Aquest poema musicat expressa els anhels del poble català d’un futur lliure per sempre més.

Glòria, catalans, cantem!

Cantem amb l’ànima!

un crit i una sola veu:

Visca la Pàtria!

...

Joia que ha inflamat el cel,

falç i ginesta!

Voli sobre el front l’estel

de la senyera!

Que floreixi, doncs, enguany la ginesta i tot el que representa, no tan sols per Catalunya, sinó per tots els pobles del món que van ser, són i volen continuar essent!