Viure la resiliència hivernal de l'Arborètum de Lleida: de les sequoies als xifrers dels pantans

La visita aquests dies a l’Arborètum Pius Font i Quer-Jardí Botànic de Lleida permet descobrir un fet singular: com llueixen, viuen, s’adapten o resisteixen espècies de diverses parts del món a l’hivern de les nostres contrades. “En sis hectàrees es pot visitar una gran part de la vegetació del planeta, al voltant d’unes 800 espècies arbòries i arbustives, sense sortir de Lleida”, afirma Alejandro Juárez, director científic de l’Arborètum. “Aquí s’apleguen quatre dels biomes mundials més grans, i el visitant pot endinsar-se, per exemple, en boscos asiàtics, del Mediterrani i nord-americans, com els de sequoies de Califòrnia i els de xiprers dels pantans del Mississipi; o en la Taigà de la Sibèria Oriental (Rússia)”, precisa.

Mesos abans que esclati de color amb la floració, l’Arborètum evoca actualment una imatge de resiliència, especialment per les espècies que ja des de l’accés a les instal·lacions es poden veure protegides del fred. També pels contrastos que generen els arbres que es troben totalment nus després de mudar el seu fullatge i els que encara presumeixen de lluir color, atès el verd de les fulles que poblen les seves branques o el vermell fruit dels seus fruits. 

El panorama queda embolcallat amb la boira característica de Ponent, que és l’element diferencial que dota l’espai d’una singularitat especial i d’un ambient misteriós en aquesta visita. La presència d’aquest fenomen climatològic ajuda a centrar la mirada en l’inici del camí que, si s’inicia a mà esquerra, porta primer fins a la rocalla de plantes macaronèsiques, on s’ubica flora característica d’arxipèlags com les Canàries. 

En aquesta zona moltes plantes es refugien de les baixes temperatures sota dels plàstics, evidenciant que el clima de Lleida no és apte per a tothom. Just a continuació, apareix la zona de boscos aciculifolis boreals, que són característics de les regions fredes de l’hemisferi nord. En són clars representants les coníferes, arbres de fulles estretes, allargades i endurides, en forma d’agulles que ajuden a suportar el fred, característiques d’avets o alguns pins (negre o roig). És un bon moment per a aquests exemplars —també per contemplar-los—, ja que a l’estiu són els que pateixen més la intensa calor lleidatana.

Poc després, el recorregut principal —que té camins secundaris o corriols— condueix fins a la representació del bioma de selves temperades, que acostumen a localitzar-se en illes i façanes litorals dels continents. A l’Arborètum es poden veure representants espectaculars: les sequoies. Es tracta d’arbres que són especialment reconeguts per la seva presència majestuosa a Califòrnia, on se n’han documentat de més de 115 metres d’altura. A Lleida, de moment, superen els 10. Ben a prop seu s’hi poden veure els xiprers dels pantans, que criden l’atenció per les seves singulars arrels verticals que afloren de terra fugint de l’aigua (vegeu la pàgina següent).

Rodejant un petit estany, i continuant el camí ja cap a la part est del jardí botànic, es pot observar una de les espècies inconfusibles: el bambú, seguit dels espais que acullen els boscos caducifolis, que són aquells que s’instauren sota condicions climàtiques suaus i d’estacionalitat marcada, amb una època desfavorable freda. Aquí s’hi pot trobar un bosc mesofític asiàtic, una roureda d’Amèrica del Nord, el bosc de ribera, la fageda medieuropea —amb fulles que aporten tons marronosos i fins i tot daurats al paisatge— i la roureda submediterrània.

Serpentejant s’acaba d’arribar a la part més oriental, on s’ubiquen els boscos mediterranis: sureda, alzinar i carrascar, pineda mediterrània, lloreda, boscos de Xile i, especialment, una zona de petits turons on “estem reconstruint la flora de la plana de Lleida i zones estèpiques i semiestèpiques de la vall de l’Ebre, sent un dels pocs o l’únic jardí botànic que té una representació d’aquesta mena”, valora Juárez. “Així, un dels paisatges inclou la flora característica de l’esmentada vall, des de Navarra fins a la plana lleidatana, la qual només es pot trobar en les zones àrides i semiàrides de la península Ibèrica, sent única a Europa”, afegeix.

Finalment, en la part sud-est de l’Arborètum s’hi troba la rocalla de plantes de deserts càlids d’Amèrica del Nord, amb exemplars magnífics de figa de moro o atzavara. Completant el cercle, i un cop ja a l’entrada, hi ha l’Espai Bonsai, un dels pocs de Catalunya, que vol donar a conèixer aquesta especialitat de la jardineria.

Plantes migrants

Més enllà de conèixer totes aquestes espècies, la visita a l’Arborètum des del passat octubre i fins al juny també és recomanable perquè ofereix la possibilitat de contemplar l’exposició Plantes migrants, que s’integra en els diferents ambients. Es tracta d’una mostra de l’artista i jardinera Vicky Benítez, comissariada per Christian Alonso, que reuneix un conjunt de pintures elaborades sobre paper fet amb fibres de plantes al·lòctones, com la canya comuna, la figuera de moro o l’atzavara, que formen part del Catálogo Español de Especies Exóticas Invasoras. “A través d’aquesta obra, l’artista explora el significat ecològic, històric i polític d’aquestes espècies, estretament vinculades als processos de colonialisme europeu i capitalisme global, que han impulsat el desplaçament i la mercantilització de la vida vegetal arreu del planeta”, explica Alonso. 

L’exposició convida a reflexionar al voltant de dues qüestions. D’una banda, sobre els impactes d’aquestes espècies en els ecosistemes i les activitats humanes, així com la manera com aquestes activitats en faciliten la dispersió i l’assentament. D’altra banda, sobre com la noció d’”espècie exòtica invasora” reflecteix categories culturals basades en la defensa del territori, la por a la barreja i la puresa de l’origen. 

En aquest sentit, Plantes migrants proposa una mirada crítica i poètica sobre la relació entre humans i plantes, i sobre la necessitat de repensar les polítiques de gestió i convivència amb la biodiversitat en un món canviant.

Conservar i experimentar

L’Arborètum té quatre objectius fonamentals: recerca, divulgació, educació i conservació. Per a aquest últim propòsit disposa d’un banc de llavors en què conserva més de 1.280 espècies, part de les quals en perill d’extinció. “Com a curiositat hi ha llavors dels jardins botànics d’Hiroshima, Ucraïna o Estats Units. La finalitat és preservar-ne de totes les espècies que puguem perquè si en desaparegués alguna es podria recuperar a partir d’aquestes o fer programes de reintroducció”, explica Juárez. Enguany, l’Arborètum ha accedit a la Xarxa Nacional de Bancs de Llavors Forestal y Silvestre del Ministerio, “amb la qual cosa també som Jardí Botànic i Banc de llavors de referència”, afegeix.

El director científic apunta que “el clima de Lleida és molt dur, i tenim representats biomes molt diversos, per la qual cosa hem de ser molt curosos en la intensitat de reg, la humitat que hi ha al voltant de la planta. Els boscos aciculifolis boreals, per exemple, pateixen molt la calor de l’estiu, i amb el canvi climàtic hi ha zones que patiran més i hem de tenir-ne especial cura. De fet, probablement haurem de substituir paisatges en el futur”, preveu Juárez. En aquest sentit, considera que “és molt important aprofitar el jardí botànic com a espai de recerca i d’experimentació per observar com és el procés d’adaptació d’espècies al canvi que vindrà, no només a nivell ambiental sinó també en l’àmbit urbà”.

Museu viu

Amb tot, Juárez sosté que l’Arborètum esdevé “un museu on les obres d’art són vives” i, per consegüent, li agradaria que “tant la ciutadania com les institucions de Lleida tinguessin clar que tenim un dels tres únics jardins botànics de Catalunya, el segon més gran en superfície visitable, i que el posem en valor com a referent tant per la seva infraestructura científica i de divulgació com de formació; no és un parc més de la ciutat”. 

De fet, la instal·lació verda rep cada any un gran nombre de visitants, convertint-se molts cops en la segona atracció turística més concorreguda a la capital del Segrià. El passat 2025 va rebre 10.382 visites (un 10,5% més respecte al 2024), les quals van ser tant de particulars com de grups i escoles que van concertar recorreguts guiats o assistir a la vintena d’activitats que s’hi van organitzar. El director científic detalla, a més, que “són prop de 800 alumnes de cinc graus i quatre màsters els que venen aquí a fer formació teòrica i pràctica”.

Finalment, cal recordar que l’Arborètum porta el nom de l’il·lustre científic lleidatà Dr. Pius Font i Quer (1888-1964) en reconeixement de la seva important tasca investigadora i, sobretot, divulgativa al servei de la botànica.