Roba solidària, artesanal i ben acolorida

De petita, la Carla Amenós va rebre les primeres nocions de costura de la mà de la seva padrina materna. “Sortíem a prendre la fresca al carrer a Torregrossa i ella aprofitava per ensenyar-me a cosir”, rememora amb un somriure. Primer va ser el ganxet i, posteriorment, els primers arranjaments de roba.

Anys després, però, la Carla va advocar per estudiar Turisme i, més tard, va aconseguir diferents titulacions per acabar fundant la seva acadèmia d’idiomes (principalment d’anglès) al seu poble, que encara avui continua dirigint. El seu cuquet per la costura, doncs, es va revifar després de ser mare. “Quan vaig tenir les meves filles se’m va tornar a despertar l’interès, ja que pensava: els faré una samarreta o uns pantalons”, recorda.

La vida, però, va colpejar fortament la torregrossina amb la mort de la seva padrina. “Vaig passar una temporada molt dolenta perquè ella havia estat com la meva mare”, explica. En aquella època de dol, un viatge familiar a Gàmbia es va convertir en un punt d’inflexió inesperat. “Va ser com desconnectar per connectar”, diu. La manera de viure al país africà i especialment les teles acolorides que omplien el paisatge urbà, es van unir amb els records dels ensenyaments de la seva àvia. D’aquella combinació de memòria, emoció i creativitat va néixer la llavor del que avui és el seu projecte solidari: Ubuntu Soul Design. L’impulsa ella sola, transformant teixits gambians en peces de roba. Una part dels beneficis de la seva venda reverteixen al país africà.

Una primera experiència

Cap al 2021, després d’un segon viatge en solitari a Gàmbia, la Carla va començar a donar forma al projecte de manera gradual. Va començar a desplaçar-s’hi periòdicament per adquirir unes teles especials que s’hi elaboren, les quals s’anomenen wax. Com el seu propi nom (en anglès) indica, es fan a partir d’una tècnica tradicional amb cera. Són cent per cent de cotó. Destaquen, a més, pels seus colors intensos i pels estampats geomètrics que les fan inconfusibles. La torregrossina visita els mercats locals per seleccionar les que vol. “Les trio una per una”, afirma, i després d’un procés minuciós d’anàlisi se les emporta cap al seu poble natal.

Ja a Torregrossa, en una sala annexa a l’acadèmia que regenta, hi té habilitat un espai per a la costura. Hi conserva la màquina de cosir que utilitzava la seva padrina. Ara li serveix per fer realitat noves peces de roba a partir de les teles africanes. Confecciona faldilles, pantalons, tops, quimonos, turbants i fins i tot anoracs. Tot el procés és completament artesanal: des de la selecció dels teixits fins a l’últim retoc, i amb la voluntat d’innovar. “Cada any intento fer coses noves”, afirma. Les seves creacions reivindiquen la vitalitat cromàtica de les teles africanes i aporten una explosió de color singular, especialment durant els mesos d’hivern. Això ha contribuït a captar una clientela diversa, des de dones joves que busquen peces originals fins a persones adultes atretes per l’exclusivitat dels dissenys. “Això sí; t’ha d’agradar el color”, assenyala.

Solidaritat

El vessant solidari és una de les principals raons de ser d’Ubuntu Soul Design. El mateix nom del projecte remet a una idea africana basada en el fet que les persones creixen i prosperen gràcies a la col·lectivitat: “Jo soc perquè nosaltres som”.

Durant els primers anys, la Carla destinava una part dels beneficis a una escola de la zona costanera de Gàmbia. Més endavant, però, va conèixer una comunitat de dones situada a l’interior del país que havia creat una xarxa de suport mutu. Aquest grup funciona a partir de petites aportacions periòdiques que les mateixes dones ingressen en un fons comú. Amb aquests recursos ajuden famílies vulnerables, faciliten l’escolarització d’infants, donen suport a la formació professional de joves i ofereixen assistència a àvies i vídues, entre altres.

La torregrossina va decidir canalitzar-hi les seves aportacions solidàries. Cada vegada que viatja a Gàmbia hi col·labora directament, i anualment també hi destina una part dels beneficis obtinguts gràcies a la venda de les seves peces. “És com tancar un cercle: escullo les teles, produeixo la roba, la venc i dels beneficis que n’obtinc hi ha una part que puc destinar a ajudar persones. Això sempre et fa sentir bé, és molt satisfactori”, valora.

Pel que fa a la freqüència amb què viatja al país africà, durant els inicis del projecte hi podia anar fins a quatre cops l’any per adquirir les teles que necessitava per als seus dissenys. Ara, però, intenta concentrar la compra en dos visites l’any: una per preparar les col·leccions d’estiu i una altra per a les d’hivern.

Una forma de vida

Més enllà dels teixits, el que més captiva la Carla de Gàmbia és la manera de viure de la seva gent. Destaca especialment els valors comunitaris, la importància de les relacions personals i un ritme de vida molt diferent del que impera a Occident. “Allà la gent preserva aquella essència de comunitat: s’ajuden els uns als altres, comparteixen llargues converses... en canvi, avui dia aquí sembla que això s’ha perdut, sovint cadascú fa la seva i es tanca en el seu mòbil, etc.”, comenta.

A banda dels viatges puntuals, el projecte li permet mantenir les seves arrels: Torregrossa és el centre de la seva activitat. És en aquest poble del Pla d’Urgell on manté l’acadèmia d’idiomes que va fundar fa més d’una dècada, on viu amb les seves filles i on confecciona les peces que després arribaran a clients de diferents indrets.

Tot plegat, sempre amb el record present de la seva padrina, demostrant que hi ha aprenentatges que queden cosits a la memòria.