Àxel Lapuerta: “Pippi Langstrump tractava problemes socials que avui encara no hem resolt”

Feminisme en les sèries infantils de televisió. El cas de ‘Pippi Langstrump’ (1969). Així es titula el treball amb el qual Àxel Lapuerta ha guanyat l’Aurèlia Pijoan d’enguany, una mirada a un dels personatges més entranyables de la televisió del segle XX, considerada una icona del feminisme des dels anys setanta fins a l’actualitat.

La majoria relacionem Pippi amb la sèrie de televisió, però el personatge original és literari.

L’autora és la sueca Astrid Lindgren, que la va començar a publicar el 1945. A finals dels quaranta se’n va fer una pel·lícula, però Lindgren en va renegar en públic perquè l’havien protagonitzat actors adults i havien introduït una trama amorosa sense sentit. A finals dels anys seixanta va ser ella mateixa qui va escriure els guions de la sèrie, per això es considera l’adaptació més fidel.

Aquí no es va estrenar fins al 74, una aposta molt moderna per a una televisió franquista.

La seua estrena coincideix amb una època en què Televisió Espanyola fa un intent per modernitzar-se i aposta per alguns continguts fins aleshores impossibles de veure a Espanya. Pippi va ser, en certa manera, una icona d’aquella obertura perquè va tenir molt èxit.

I els llibres?

La sèrie els va revaloritzar, aquí s’havien publicat el 1962 sense poder despertar gaire interès.

Pippi Langstrump no és un referent de la seua generació, com la va descobrir?

Els meus pares em van comprar un VHS col·leccionable de Planeta al quiosc del poble i com que em va agradar van anar comprant els següents. Anys més tard els van publicar en DVD i ara es pot trobar per internet.

Què va captivar-lo aleshores?

Em va sorprendre molt perquè trencava amb la resta de sèries i dibuixos que veia aleshores que feien per la televisió. Era una persona diferent, era com tots els nens i nenes desitgen ser: lliures. Connecta molt bé amb l’esperit infantil i alhora és capaç de ser una mirada crítica a la societat adulta.

Això és el que ha analitzat i han valorat al premi: una mirada feminista que no ha perdut actualitat.

La sèrie transmet uns valors que fins i tot es podrien emmarcar en el discurs anarcofeminista. La llibertat individual, el pacifisme, l’ecologisme i l’amor als altres i a la natura.

Quin altre personatge de ficció infantil podríem posar al mateix sac?

Pippi és molt peculiar i costa trobar altres referents, encara que si hagués de citar algun personatge amb el qual comparteix algunes característiques potser parlaria de la Mafalda. Van més enllà del mer entreteniment i pensen una mica com els adults, fan reflexions crítiques des de la innocència de la infantesa. Miren el món que els envolta i es plantegen reflexions interessants per fer pensar.

I a vostè el van fer pensar?

Suposo que sí, encara que és complicat dir si res del que penso beu directament de la sèrie perquè era una ficció en un món imaginari i mai no planteja obertament els temes que tracta. No és una sèrie alliçonadora.

Que connecti amb l’actualitat és un bon senyal?

Aguanta el pas del temps i això diu molt a favor seu, la qüestió és que Pippi Langstrump tractava problemes socials que avui encara no hem resolt.