Pau Juvillà: “No tots els mossos d'esquadra que surten a la novel·la són dolents”

Parla molt de pressa, a cops es menja les paraules. El seu darrer llibre i primer en solitari, Assassinat al Consell Polític, és un dels més venuts les darreres setmanes a Lleida. Elegit diputat al Parlament per la CUP (i membre de la mesa del Parlament) i exregidor de la Paeria, creu que és un honor assumir aquesta representació i responsabilitat. Àvid lector d’assaig i amant de la novel·la negra, ja pensa en nous projectes literaris tant en solitari com amb d’altres escriptors. Camí de Sirga, de Jesús Moncada, és un llibre que no pot oblidar.

- Hi ha diverses situacions fictícies a Assassinat al Consell Polític que sembla que descriguin situacions ben reals, que estem vivim. És casualitat? Previsió? Desig?

Jo tenia una certa intuïció. Les eleccions estaven a punt de caure, de convocar-se, i tenia la intuïció i el desig que la CUP faria un bon resultat. I això ens portaria novament a ser una peça clau per decidir polítiques. Llavors, atesa la situació del país i la idiosincràsia de la CUP, tot plegat donava per establir un seguit de trames policíaques i polítiques. És una mica de tot barrejat: desig, intuïció i casualitat. Quasi que és la tempesta perfecta.

- La seva novel·la té moltes similituds amb Asesinato en el comité Central de Vázquez Montalbán. S’hi ha inspirat?

Aquest llibre, tot plegat, surt del confinament domiciliari que vam patir l’any passat. Tots ens vam haver de quedar a casa. Em vaig acabar els llibres que tenia per llegir i vaig començar a rellegir-ne d’altres de vells i un d’aquests és el de Vázquez Montalbán, que l’hi vaig agafar a ma mare. També hi ha un conte de Ramon Usall que es diu Assassinat al Consell Polític de la CUP. Agafant els dos textos, m’inspiro i en surt la novel·la.

- A la seva novel·la, els dolents molt dolents són els Mossos d’Esquadra. També a la vida real?

No. I a la novel·la no tots els mossos són dolents. Hi ha un sergent de Lleida que és un bon mosso. Hi ha mossos bons i dolents.

- També hi ha un periodista que és el que ho investiga tot. És un petit homenatge a la família?

Bé, en part sí, perquè de fet una gran fan de la novel·la negra és la meva mare, que és periodista i gran lectora. I també perquè vaig creure que un periodista que treballa a Lleida d’origen menorquí donava molt de joc a la trama.

-  Té en projecte més llibres en solitari o tornarà a escriure amb altres companys?

Mira, a mi m’agradaria que hi hagués més Pau Juvillà sol, però també compartit. Amb el David Marín, amb Primàries de Sang, vaig aprendre molt i a més m’ho vaig passar molt bé. Espero en un futur seguir creant. De fet, algun projecte volta ja pel cap.

- A banda de la seva militància ha estat regidor de la Paeria i ara membre de la mesa del Parlament. On creu que podrà fer més feina política?

Penso que són coses diferents. La meva feina, que és de tècnic de Medi Ambient, m’agrada molt i estar al Parlament és com estar a l’altra banda. És a dir jo ara com a tècnic faig aplicar unes lleis i ara podré participar en la creació d’aquestes lleis. La política sempre m’ha agradat molt. Quan era a la Paeria sempre li deia al company Gabarrell que era un honor per a nosaltres ser a l’ajuntament, perquè representem molta gent i no podem decebre’ls.

- Els seus autors preferits?

A mi m’agrada molt Cabré, però llegeixo molt assaig. M’agrada molt Chomski, Harvey..., l’assaig em fa reflexionar. I de novel·la negra m’agrada llegir els autors de Lleida.

- Un llibre que no pot oblidar...

Camí de Sirga, de Jesús Moncada.

- Un cançó...

M’agrada molt Esbarzers, de la Gossa Sorda.