Lleida literària. La petjada de Hemingway, Orwell i Saint-Exupéry
Ernest Hemingway, George Orwell i Antoine de Saint-Exupéry tenen en comú haver passat a la història de la Literatura Universal, però també la seva tasca com a reporters per a mitjans de comunicació internacionals durant la Guerra Civil espanyola. La tercera de les semblances és que, durant la contesa, van ser a Lleida, encara que no van coincidir en el temps.
cicatrius de guerra. A l'Arc del pont encara es poden veure nombroses marques de metralla.
El pacient anglès
George Orwell, autor d’Homenatge a Catalunya, Rebel·lió a la granja i 1984, va fer cap a Lleida en dues ocasions. La primera, l’abril de 1937, només va estar de pas a l’estació de trens, en un transbordament. Venia del Front d’Aragó i anava cap a Barcelona. Després de viure els Fets de maig a la capital, va tornar cap al front, però no hi va durar gaire: el van ferir d’un tret. Com que a Barbastre l’hospital era ple, el van enviar a Lleida. Va estar una setmana ingressat a l’Hospital de Santa Maria, per restablir-se. Va deixar constància de la generositat de la gent: un milicià li va regalar tot el tabac que portava, i no era fàcil trobar-ne, llavors. Li cridava l’atenció l’abundància de menjar que donaven als malalts:
consistia en una sopa, una truita,
estofat, pa, vi blanc i cafè, i el
dinar encara era més abundós;
i això en època en què la major
part de la població civil passava
molta gana.
–Homenatge a Catalunya, George Orwell
Quan es va trobar una mica millor, li agradava sortir a estirar les cames als jardins de l’hospital, què, 80 anys després, s’han rebatejat com a Jardins de George Orwell. Allí es passava hores senceres, embadalit mirant els peixos vermells de la font. Avui, una placa recorda el lloc on passejava durant la seva convalescència.
Per viure la Lleida d’Orwell us proposem:
- Passejar pels Jardins de George Orwell, a l’Hospital Santa Maria. Seure en un banc i llegir Homenatge a Catalunya seria l’experiència completa.
- El mateix podeu fer a l’estació de ferrocarrils, on Orwell va arribar ferit i en va marxar en direcció a Barcelona una setmana després, un cop recuperat.
ORWELL. La font de l’Hospital de Santa Maria que George Orwell menciona a 'Homenatge a Catalunya'.
La ciutat partida
El futur premi Nobel de literatura Ernest Hemingway va arribar a Lleida el 29 d’abril de 1938, quan la ciutat feia poc que havia caigut en mans de les tropes franquistes. Era reporter per a l’American Newspaper Alliance (NANA). La seva primera impressió va ser la facilitat amb què es podia moure pels carrers, tot i que, de tant en tant, se sentia alguna ràfega de metralladora. Des de la capital de Ponent, Hemingway va donar la primícia als lectors nord-americans de la implantació del Front del Segre:
Govern controla almenys
una tercera part de la ciutat,
tota la riba oriental del riu
Segre i l’encreuament de les
tres carreteres principals a
Catalunya: una que va cap al
nord, a Balaguer i França; una
altra cap a l’est, a Barcelona, i
una tercera al sud-est, que va cap
a Tarragona.
Es refereix a l’encreuament de les tres carreteres (la C-13, l'A-2 i l'N-240), al costat del cementiri de Lleida. Precisament, el cementiri va quedar en poder de l’exèrcit republicà durant quasi nou mesos, mentre va resistir en el Front del Segre. Això va suposar que les persones que morien a l’altra banda del riu es portaven a enterrar als pobles que, en aquelles dates, ja estaven en mans nacionals, com Alpicat o Almacelles.
Hemingway remarca la importància del control que els republicans mantenien sobre les infraestructures viàries i l’estació de ferrocarril, i dóna als seus lectors una imatge heroica dels soldats, molts d’ells veterans del setge de Madrid. Així explica la construcció de les trinxeres, de les quals encara trobem importants vestigis en les poblacions que defensaven el front, com Alcoletge i Vilanova de la Barca, entre altres:
trinxeres de comunicació
aprofitant cada plec del terreny,
fet que marca la diferència
entre rebre un tret al cap i poder
treballar tranquil·lament.
Amb la ciutat partida, els republicans van volar el pont del riu, on ara hi ha el Pont Vell. A la façana de l’arc del Pont s’hi poden veure les marques de la metralla, ferides de guerra que ni la pell més dura pot oblidar. La Lleida derrotada, en mans d’un alcalde nomenat per Franco, resta ocupada i trista, destrossada. Encara plorava les 48 víctimes del bombardeig del Liceu Escolar, la majoria nens.
Hemingway va creuar el front. De vegades, escrivia dins de les trinxeres excavades per l’exèrcit republicà. En les seves cròniques va deixar constància de la bellesa de l’entorn exuberant de l’horta de Lleida:
horts plens de pèsols, mongetes,
coliflors i cols. Les roselles
destacaven en el blat verd entre
els ametllers.
Es refereix a la construcció en ziga-zaga. La seva funció era evitar que, si hi havia una detonació en una part de la rasa, l’ona expansiva no afectés tots els soldats que hi estaven refugiats.
Però no tot era bucòlic. L’escriptor també deixa testimoni de la duresa dels militars, que donaven ordre de disparar a matar l’enemic. I pronostica la importància estratègica dels rius Segre i Ebre els propers mesos, ja que tenien el mateix poder defensiu que una fortificació, en especial quan les pluges eren generoses.
Per viure la Lleida de Hemingway us recomanem:
- Visitar l’Arc del pont i observar les marques de metralla que encara es poden veure. Just al davant, podeu guaitar el riu Segre, des de la barana del Pont Vell. Us donarà una idea de com va quedar dividida la ciutat i la importància del Front del Segre, que va frenar la caiguda de Catalunya, va permetre el control de les centrals hidroelèctriques per part dels republicans i va facilitar la fugida cap a l’exili de bona part dels intel·lectuals i polítics catalans.
- Visitar el Centre d’Interpretació del Front del Segre i l’observatori, amb trinxeres cobertes, al Tossal dels Morts, a Alcoletge. Us podeu fer una idea de com era la vida al front, entrar en una trinxera amb nius de metralladores i posar-vos en el lloc dels soldats que disparaven des de l’observatori. Si no hi ha boira, les vistes sobre l’horta i fins al Pirineu són espectaculars (carrer Major, 19, Alcoletge).
- Fer una passejada pel Cementiri de Lleida, on hi trobareu panells informatius sobre els nombrosos vestigis de la Guerra Civil que es conserven: monuments, llocs d’execució, memorials i molt més.
QUAN EL RIU FEIA DE FRONTERA. L’Horta de Lleida des de la banda republicana del Front del Segre
Vols de nit
Antoine de Saint-Exupéry, l’autor de l’immortal El petit príncep, va visitar Lleida l’agost de 1936, quan feia unes setmanes de l’inici de la Guerra Civil. Era l’enviat especial d’un mitjà francès, L’Intransigeant, en què escrivia les cròniques titulades L’Espagne ensanglantée (L’Espanya ensangonada). Va travessar Catalunya pilotant una avioneta i va fer cap a Lleida cercant els escenaris on es lliuraven les batalles: al Front d’Aragó.
passat la nit, a vint quilòmetres
del front, abans de partir cap
allà. Allí, els cotxes circulen amb
prudència, i sense fusells traient
el cap per la finestra.
En el reportatge dedicat a la seva estada a Lleida en destaca l’ambient quiet de la ciutat, en comparació a Barcelona.
La il·lustració de la portada de l'edició de Salamandra d''El Petit Príncep'
gent és seriosa: no cal jugar a les
batalles per sentir la mort a prop.
Però no tot és calma, també dóna testimoni del perill: menciona un milicià, davant l’hotel on s’allotja, que apunta cap a les finestres.
L’endemà, el reporter surt de Lleida en cotxe en direcció al front d’Aragó, per apropar-se a la zona de guerra. Durant el viatge, com a Hemingway, li crida l’atenció la bellesa del camp lleidatà i compara el soroll d’una màquina trilladora amb els batecs del cor.
Visita recomanada:
- Aeròdrom republicà d’Alfés: Saint-Exupéry no menciona on va fer aterrar la seva avioneta quan va venir a Lleida, però podem pressuposar que va ser en un camp d’aviació com el d’Alfés. Si us ve de gust, a pocs quilòmetres de Lleida podeu conèixer de primera mà com era aquesta instal·lació que va fer de base de l’aviació republicana al Front d’Aragó i d’enllaç entre els de Barcelona i Sariñena. Actualment, es poden visitar les restes del patrimoni de la Guerra Civil: el polvorí, refugis antiaeris, els barracots i l’hangar, entre altres (contacteu amb l’ajuntament d’Alfés).
- Façana de l’edifici Pal·las, antic Hotel Pal·las, situat just davant del riu Segre, a primera línia de Front.
EDIFICI PAL·LAS. Era un hotel durant la Guerra Civil. Possiblement s'hi va allotjar Saint-Exupéry
La guia de viatge El llibre Hemingway, Orwell, Dos Passos, Saint-Exupéry, guia literària per Catalunya (Apostroph edicions), dels lleidatans Roger Manau, autor dels textos, i Toni Dejuan, autor de les fotografies, ressegueix els escenaris i les experiències d’aquestes primeres espases de la Literatura Universal a tot el territori català durant la Guerra Civil. La guia recomana, a més, diferents indrets a visitar en ciutats com Lleida, Barcelona, Tarragona, Girona, Sitges, Figueres i Terres de l’Ebre, entre altres. PVP: 16 €
La musa arbequina de Hemingway
Maria Sans, nascuda a Arbeca l’any 1920, va fer d’infermera voluntària a l’hospital de Mataró on s’atenia els brigadistes internacionals ferits. Allí va conèixer Ernest Hemingway i sembla ser que ell s’hi va inspirar per retratar el personatge de María en la seva novel·la For Whom the Bell Tolls, més coneguda aquí com Per qui toquen les campanes. Amb el mateix títol, l’obra va ser portada al cinema pel director Sam Wood i Ingrid Bergman va interpretar el paper de María, la protagonista, que s’enamorava de Gary Cooper.
cicatrius de guerra. A l'Arc del pont encara es poden veure nombroses marques de metralla.
cicatrius de guerra. A l'Arc del pont encara es poden veure nombroses marques de metralla.
cicatrius de guerra. A l'Arc del pont encara es poden veure nombroses marques de metralla.
cicatrius de guerra. A l'Arc del pont encara es poden veure nombroses marques de metralla.
cicatrius de guerra. A l'Arc del pont encara es poden veure nombroses marques de metralla.
cicatrius de guerra. A l'Arc del pont encara es poden veure nombroses marques de metralla.
cicatrius de guerra. A l'Arc del pont encara es poden veure nombroses marques de metralla.
cicatrius de guerra. A l'Arc del pont encara es poden veure nombroses marques de metralla.
