Edens a tocar de casa

El turisme de proximitat, rural, tranquil, per passar en família sense presses ni aglomeracions és el que impera aquest estiu. Un dels principals motius l’hem de buscar en la pandèmia de la Covid-19 però, malgrat això, benvingut sigui el fet que ‘redescobrim’ els tresors que tenim al costat de casa per passar uns dies de merescut descans. Per a molts, es fa més necessari que mai desconnectar uns dies. A pocs quilòmetres de casa tenim oasis de tranquil·litat. Un d’ells és el que es coneix amb la marca turística Segre Rialb.

Aquest serà recordat, sens dubte, per moltes persones com “l’estiu de la Covid”. Sense ànim de generalitzar, un bon grapat de famílies han decidit deixar per a més endavant aquell viatge a centenars o milers de quilòmetres que els ajuda a desconnectar i a passar uns dies plegats lluny de les presses diàries i les obligacions quotidianes i laborals. En aquest context, busquen escenaris més propers per passar uns dies sense aglomeracions ni cues inacabables per veure una determinada icona turística. Hi ha també un sector de la població per a qui no és viable fer vacances de cap tipus. L’estat d’alarma i el conseqüent tancament d’establiments i negocis durant més de tres mesos han passat factura. Tot i això, sí que poden gaudir dels caps de setmana i aprofitar-los per reconnectar amb els seus, divertir-se i carregar piles. Per tots ells, tenim a tocar de casa destins fantàstics, en força ocasions gairebé paradisíacs, que ens permeten gaudir de l’estiu de manera sostenible. Des del primer moment, perquè fins i tot per arribar-hi cal fer pocs quilòmetres. Un d’aquests llocs que enguany s’estan revitalitzant amb molta força són els municipis situats a l’entorn del pantà de Rialb (Baronia de Rialb, Bassella, Peramola, Ponts, Oliana i Tiurana), agrupats sota la marca turística Segre Rialb. Tots ells estan registrant aquest estiu un increment de la demanda de nous visitants, la majoria procedents de l’àrea metropolitana i no avesats al turisme rural, tot i que també de l’estranger. No és mal moment per descobrir un tresor que tenim ben a prop.

La majoria dels qui hi acudeixen són famílies, de vegades, de dues i de tres generacions, que passaran junts part de l’estiu en cases rurals aïllades, antigues cases pairals rehabilitades, càmpings i hotels petits i mitjans. Les cases petites i mitjanes són les que han rebut més peticions atès que les demandes de turisme d’aquest estiu són per unitat familiar. Els visitants acostumen a combinar l’estada amb les activitats aquàtiques i esportives al pantà de Rialb, el segon més gran de Catalunya, i que el febrer d’enguany ha commemorat el vintè aniversari.

L’estiu Covid, per tant, ha situat al mapa de forma definitiva aquesta zona del Prepirineu lleidatà com a destinació turística no massificada “d’un nou turisme sense presses i familiar i que busca anar al seu aire”, explica la tècnica del consorci, Núria Solé. De fet, el producte turístic que ofereix aquesta zona està molt en línia amb les noves tendències imperants per al turisme d’enguany, que prioritza la seguretat i combina la proximitat i la natura, la no massificació i el retorn cap a l’interior, buscant espais que hagin treballant bé les mesures de seguretat i amb bona relació qualitat-preu. Hi trobem masies familiars recuperades fidelment a l’arquitectura original amb l’antiga era, amb jardí i piscina i pobles petits, alguns de menys de 300 habitants. En total, a la zona hi ha a l’abast mil places d’allotjaments en una cinquantena d’establiments.

Per la seva banda, el consorci Segre Rialb treballa per consolidar la zona com un territori d’estació nàutica d’interior i també està en tràmits per obtenir la marca Natura i Muntanya en Família. Aquí cal destacar que l’aigua és el gran atractiu de la zona Segre Rialb, amb el riu Segre, que a la zona es troba embassat de fet en dos pantans: el d’Oliana i el de Rialb i els seus afluents, el riu Rialb i la Ribera Salada. A més a més, aquest conjunt de municipis és també una zona privilegiada per a la pesca, amb indrets singulars com els pantans de Rialb i Oliana, els vedats de Ponts i Oliana al riu Segre, i el riu Rialb, conegut pel seu subsòl blanquinós i les aigües transparents i netes, al paratge anomenat forat del Bulí.

Ara bé, a part de la natura també hi ha un ric patrimoni cultural. I és que la zona compta amb vestigis de la prehistòria, així com monestirs romànics o museus de diferents temàtiques, des de l’antic nucli antic de Ponts, amb la col·legiata de Sant Pere, fins a l’extens romànic de la Baronia de Rialb, el monestir romànic de Santa Maria de Gualter, Santa Maria de Palau, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, així com el nou poble de Tiurana. En direcció a Bassella hi trobarem el Museu de la Moto, amb vehicles de totes les èpoques, el nucli de la Clua, Sant Andreu del Castell a Oliana, i la impressionant ermita de Castell-llebre,arrapada a les roques.

La platja fluvial ubicada a Ogern (nucli que pertany al municipi de Bassella) estarà tancada aquest estiu al bany. La situació causada per la pandèmia del Covid-19, entre altres afectacions, ha provocat que les zones de bany continentals com la d’Ogern s’hagin hagut de replantejar l’obertura aquest estiu. Segons ha explicat l’alcaldessa, Cristina Barbens, en alguna ocasió, “per poder garantir les condicions higièniques, de salubritat i sanitàries que la situació requereix, s’han de complir unes normes preventives i sanitàries molt estrictes. Ogern és una platja amb poca capacitat de renovació de l’aigua, que prové de la Ribera Salada i les autoritats sanitàries recomanen evitar aquest tipus de bany. Tant per aquest motiu com per tal d’evitar la massificació i poder garantir les distàncies de seguretat, hem convingut que el millor era tancar-la aquest estiu”.

En definitiva, el consorci Segre Rialb –l’organisme creat expressament el 2008 per coordinar la promoció turística i el desenvolupament econòmic dels municipis afectats pel pantà de Rialb– pot presumir de la bona feina feta fins ara. Com diu la seva presidenta i alcaldessa de Peramola, Gemma Orrit, “qui se sent atret pel nostre territori busca aquell món que semblava perdut, lluny de les alertes del moment que vivim”. Sens dubte, un Edèn per (re)descobrir, aprofitar i gaudir.