La Lleida d'abans de la Guerra Civil: el tresor fotogràfic del Fons Herrera i Ges

Fa un mes s’anunciava públicament la donació del Col·legi Claver a l’IEI del fons Herrera i Ges, que és considerat de gran rellevància perquè permetrà documentar un paisatge urbà, social i artístic previ als danys de la Guerra Civil. Inclou més de 10.000 imatges de Lleida i altres indrets, part de les quals s’han digitalitzat recentment i són ben emocionants.

Manuel Herrera i Ges va néixer a Lleida l’1 de març de 1880. Es va formar en Dret a Saragossa i, més tard, va passar una temporada a Madrid per aprendre dibuix i pintura a l’estudi del pintor lleidatà Jaume Morera. En el seu retorn a la seva ciutat natal, Herrera i Ges va exercir d’advocat i es va implicar activament en la vida sociocultural de la ciutat, destacant per la defensa del patrimoni lleidatà i esdevenint una figura rellevant de principis de segle XX. Va compaginar la seva feina i activitat amb una de les seves passions; la fotografia, interessant-se per escenes de la vida social, esdeveniments, art o monuments. Va capturar les seves imatges, principalment, amb plaques estereoscòpiques de vidre, anotant la data i altres dades d’interès.

“Herrera i Ges fotografiava molta vida social i incloïa informació en el positiu que ens ajuda a identificar les imatges”, afirma Marta Llobera, documentalista a l’Arxiu Fotogràfic de l’IEI, on es troba el fons i s’hi faran treballs de neteja, digitalització, descripció i instal·lació en materials específics de preservació. Aquest procés s’espera que ajudi a conèixer millor la manera de viure a Lleida durant el primer terç de segle XX, quan els seus habitants “encara no es podien imaginar el que vindria després”, diu Llobera, en referència a l’esclat de la Guerra Civil espanyola.

En aquest sentit, la major part de les més de 10.000 imatges que presenta el fons correspondrien a la demarcació lleidatana, però també n’hi ha d’altres punts de l’Estat, fet que lligat a la seva cronologia i les temàtiques que l’autor solia capturar, “ens fa preveure que puguem apreciar edificis que van ser bombardejats arran de la Guerra Civil o obres d’art desaparegudes que, potser, no s’havien fotografiat abans”, indica Llobera, que considera la troballa comparable, en l’àmbit de Ponent, “a la de la maleta mexicana de Robert Capa, per exemple, ja que és excepcional i ens permetrà disposar també de la globalitat del fons d’un autor, fet que també és molt rellevant”.

Es creu que una gran part de les imatges serien inèdites, essent només unes 800 conservades al bisbat de Lleida, i algunes que apareixen en publicacions coetànies realitzades pel mateix Herrera i Ges –com el Butlletí del Centre Excursionista de Lleida o publicacions de l’IEI– o bé en estudis d’altres autors, com ara Romà Sol, les conegudes.

De fet, els treballs de digitalització, procés que permet convertir una fotografia analògica en una de digital, que s’han fet recentment ja han deixat les primeres sorpreses. Es tracta d’un conjunt d’imatges que són especialment rellevants perquè estan datades del 1905, quan “es considerava que el fons de l’advocat s’iniciava un any després”, diu Llobera. Entre aquests exemplars, n’hi ha dos amb les definicions “A orillas del Segre” o “Paseo después de misa”. La primera mostra dos homes al costat del riu i la segona un grup de persones passejant per un carrer de la capital del Segrià.

Així mateix, una imatge datada del 1906 és una altra de les sorpreses agradables. Mostra un conjunt de parades de productes alimentaris que formen un mercat al carrer Almodí Vell de Lleida, al costat de la Catedral Nova. “No n’havia vist mai cap fotografia i he fet cerca a l’arxiu i, efectivament, no en tenim cap”, apunta Llobera. Altres peces també datades del mateix any i digitalitzades recentment mostren el mercat d’animals a l’actual plaça Bores, a l’entrada del pont Vell; el riu sense canalitzar, amb ramats pasturant al costat, i la publicitat de l’estudi fotogràfic Emili Gausí, a la rambla Ferran, entre altres.

En aquells anys i els següents, l’advocat també retrataria persones il·lustres de la ciutat, com el pianista Ricard Viñes tocant el piano, al cementiri o davant l’església de Sant Llorenç de Lleida.

D’aquesta manera, Herrera i Ges, que també va ser un dels promotors de la fundació el 1942 de l’IEI, va continuar capturant les seves imatges, no solament a Ponent sinó també en altres llocs de l’Estat, arribant a confeccionar el seu gran fons, que inclou també fitxers, treballs inèdits i llibres d’art de la seva biblioteca, abans de morir el 28 de març de 1951 a la seva ciutat natal.

Gran part del seu llegat fotogràfic es trobava al Col·legi Claver de Lleida. L’actual directora, Lourdes Torrelles, explica que, suposadament, la donació de les fotografies als jesuïtes és anterior a la fundació de l’escola l’any 1970. Concretament, “el fons havia estat guardat en un espai a la biblioteca, on hi havia un taller d’enquadernació. Sempre hem sabut de la seva existència i ho hem custodiat amb cura, però no sabíem què fer-ne”, apunta Torrelles, que recorda que la situació va canviar mitjançant un educador i una alumna de l’escola, Damià Badia i la seva filla Maria Badia.

Damià Badia i Paquita Busquets, tots dos de Seròs, van dedicar la seva vida laboral al Col·legi Claver. Això va fer que els seus fills estudiessin en aquesta escola, forjant un vincle especial amb la comunitat, l’equip directiu i el professorat d’aleshores. Més tard, la seva filla Maria Badia va cursar la llicenciatura d’Història de l’Art a la Universitat de Lleida (UdL). El curs 2002-2003 s’impartia l’assignatura de Tècniques d’Investigació per al Cinema i Altres Mitjans Audiovisuals, i un dels treballs que havien de fer els alumnes consistia a posar en pràctica la investigació històrica a partir de documents cinematogràfics, fotogràfics o altres mitjans audiovisuals.

“El meu pare, que a part de professor d’EGB era molt aficionat a la fotografia analògica, va dirigir el Laboratori Fotogràfic del col·legi Claver, impartint classes de fotografia i revelat entorn dels anys 80. Quan vaig parlar-li de l’assignatura em va ensenyar una mostra del que li semblava «un material antic i especial que tenia aspecte de col·lecció important» que hi havia al mateix centre, per si em podia servir per fer el treball”, recorda Badia. “Va ser Sandro Machetti, professor que impartia l’assignatura, qui ràpidament va reconèixer les inicials MHyG i em va posar en context pel que fa a l’autor i el que representava aquesta troballa a nivell patrimonial. Llavors, vaig posar en marxa el procés formal per treballar-ho. Des d’aquell moment, el col·legi va ser més conscient del fons i en va fer la custòdia adient gràcies, sobretot, a la cura del pare Llargués, jesuïta de la Comunitat Claver”, indica.

Finalment, es va posar de manifest la necessitat de traslladar el fons a un centre especialitzat que pogués custodiar-lo i difondre’l tal com requeria, per la qual cosa es va decidir iniciar aquest procés farà quatre anys. Va coincidir amb l’impuls a la Secció de Fotografia i Audiovisuals de l’IEI, que té com a missió promocionar la salvaguarda, el coneixement i realçar el patrimoni fotogràfic i audiovisual de les terres de Lleida. Són membres de la secció la mateixa Maria Badia, Oriol Bosch, Josep Ignasi Rodríguez, Marta Llobera, Sandro Machetti i Roser Cambray. L’exalumna del Claver i investigadora va posar en contacte, doncs, el centre educatiu amb l’arxiu de l’IEI. La directora del col·legi lleidatà assenyala que la donació del material “ens va semblar una gran oportunitat per garantir la seva conservació i divulgació”. La primera valoració tècnica va reconfirmar que es tractava d’un conjunt molt valuós de plaques estereoscòpiques signades per Manuel Herrera i Ges, conservat pel col·legi des de finals dels anys seixanta. Es va procedir al seu dipòsit provisional a les instal·lacions de l’arxiu de l’IEI, on es van dur a terme les primeres tasques de neteja i conservació, culminant amb la formalització de la donació i amb els primers treballs de digitalització.

En la seva tasca de documentació a l’Arxiu Fotogràfic de l’IEI, Marta Llobera està acostumada a rebre i tractar fons d’un gran valor patrimonial, però reconeix que l’existència d’aquest li va posar la “pell de gallina” per la seva excepcionalitat. “Sense saber-ho encara del cert, ja intueixes que és una troballa històrica per a Lleida”, afirma.

Per la seva part, Badia sosté que “la importància del fons rau en el fet que resulta el gruix més important de l’obra d’Herrera i Ges, gairebé completa”, i que facilitarà “la documentació gràfica de la història de Lleida, dels pobles de la demarcació, de Catalunya i fins i tot de l’Estat des de principis de segle XX fins a, potser, més enllà de la Guerra Civil, esdevenint un testimoni únic per a l’estudi del nostre passat: fets i costums, esdeveniments clau, festes, personatges rellevants, tendències estilístiques o de conservació patrimonial, canvis urbanístics, motius artístics, estils arquitectònics, escenes de la vida diària, etc”.