Les màquines que revolucionen els camps de Lleida

La imatge d’una immensa recol·lectora avançant entre els camps de cereal ja no és una raresa a les nostres contrades. L’empresa d’Igualada que acompanya aquest reportatge –AG TERRAE, S.L.– no és l’única que ofereix serveis de sega mecanitzada: arreu de Catalunya i de l’Estat hi ha més empreses dedicades a fer feines agrícoles per a tercers. En resum, els segadors a sou amb màquines d’última generació s’estan convertint en una part essencial de l’agricultura moderna, i Ponent no n’és una excepció.

En Jaume Gaya –com a cap de l’equip– i l’Òscar Torregrosa, formen tàndem cada estiu per recórrer les planes de Ponent. Tot i que l’empresa té seu a Igualada (Anoia), la majoria de clients els esperen terra endins, a les comarques de Lleida. Municipis com Alfés, Albesa, Térmens, Sarroca de Lleida o la Granadella formen part de la seva ruta habitual de sega. Quan s’acosta el temps de la collita del blat, l’ordi o d’altres cereals, es desplacen allà on se’ls demana. 

Crida l’atenció que, malgrat la grandària imponent de la recol·lectora, no cal cap carnet especial per conduir-la. Qualsevol persona amb permís de cotxe (B) pot legalment fera anar aquestes màquines agrícoles pels camins i carreteres locals. Això sí, altra cosa és saber-ho fer: l’Òscar comenta somrient que més d’un conductor novell es perdria entre tants botons si pugés a la cabina. 

Tecnologia alemanya a la cabina: el futur de la collita

Quan l’Òscar puja a la cabina elevada de la recol·lectora, és com si entrés a la nau d’un coet. “Per dins, semblen naus espacials”, diu referint- se a la quantitat de pantalles, llums i comandaments de la màquina. La recol·lectora que utilitza és de fabricació alemanya (marca CLAAS) i incorpora el bo i millor en tecnologia agrícola. En Jaume i l’Òscar creuen que aquest és el futur de la pagesia: fer possible que qualsevol agricultor pugui segar amb mitjans ultramoderns llogant el servei, sense haver de comprar la màquina. “Fem accessible una tecnologia que molts pagesos no es poden permetre pel seu compte”, raonen. A més de la seva grandària el que fa realment futurista aquesta recol·lectora és la seva electrònica i automatització. Disposa de GPS d’alta precisió i autoguiat: la màquina pot seguir línies rectes perfectes pel camp gràcies al pilot automàtic i les coordenades GPS. També compta amb sensors que monitoren contínuament la feina: mesuren el rendiment (quilos de gra per hectàrea) i la humitat del gra en temps real, i envien aquestes dades a una pantalla a la cabina, que està climatitzada amb aire condicionat i suspensió de seient: el conductor hi va assegut còmodament, protegit de la pols i la calor extrema dels mesos d’estiu. A més, la màquina incorpora elements per facilitar la postcollita, com batedores i sedassos avançats. També té un detector de pedres i altres sistemes de seguretat per evitar danys si entra algun objecte dur barrejant-se amb el cereal. En resum, és un compendi de tecnologia agrícola que multiplica l’eficiència de la sega comparada amb les màquines convencionals d’anys enrere. 

Treball feixuc, però carregat de sentit

Malgrat tanta sofisticació, “anar a segar” continua sent una feina dura. L’Òscar i el Jaume comencen la jornada ben d’hora al matí i, sota el sol de justícia de l’estiu ponentí, passen hores vigilant que la collita es faci bé. Encara que a dins la cabina es gaudeix d’aire condicionat, cada cop que en surten noten la bafarada de calor asfixiant. “Aquí dins sembla que siguis invulnerable, però baixes i t’adones de la realitat: la calor, la pols…”, comenta l’Òscar. Es refereix a la pols del batut: una boirina daurada de palla picada i pol·len que omple l’ambient quan la màquina treballa. És molt probable acabar amb picors i ulls plorosos; “les al·lèrgies ens afecten sovint”, diu rient, tot i que ell, a base d’anys, s’ha anat immunitzant. “Hi ha moments, sobretot cap al migdia, que el cos et demana parar… però mires al voltant, veus el camp gairebé acabat de collir, i et ve la motivació per seguir”, comenta. 

Nits sota els focus i l’admiració

Una de les imatges més espectaculars d’aquesta feina arriba quan es pon el sol. Encara que no és gaire habitual treballar de nit, de vegades l’Òscar i en Jaume allarguen la jornada fins després del vespre. “Només ho fem si cal acabar una finca aquell dia tant sí com no, per qüestió de temps o meteorologia”, expliquen. En aquestes situacions, la recol ·lectora engega els seus potents fars i continua segant en la foscor. Des de lluny, sembla un transbordador il·luminat flotant entre els camps. De fet, en Jaume riu explicant que quan treballen a deshora s’han trobat veïns encuriosits mirant- s’ho des del camí o des del balcó de casa: “Ja estem acostumats que la gent es quedi embadalida mirant les màquines, sobretot de nit. Fan uns llums que es veuen de molt lluny, semblen un espectacle, però a nosaltres no ens diuen res: dalt de la màquina som inabastables”. 

Les fotografies que acompanyen aquest reportatge corresponen precisament a una d’aquestes jornades nocturnes. Eren al terme d’Alfés (Segrià) segant ordi, i l’Òscar es va veure obligat a seguir sota els estels per acabar la feina abans de la mitjanit. “Vam començar a primera hora i gairebé ens donen les dotze”, recorda. L’espectacle visual d’una collita nocturna és, per a ells, només un valor afegit més –que gaudeixen els curiosos–, perquè en aquell moment l’únic objectiu és acabar la parcel·la amb èxit. 

Màquines polivalents i confiança creixent

Quan acaba la campanya de cereal a l’estiu, podria semblar que aquestes grans màquines es queden aturades, però a l’empresa disposen de tractors que es poden reconfigurar o equipar amb accessoris per acomplir altres tasques, com escampar fems o adob orgànic pels camps durant els mesos de fred, quan no hi ha collites. 

Mantenir una maquinària tan avançada té costos elevats. “El manteniment és car, i les avaries, també”, admet l’Òscar, mentre assenyala el complicat sistema hidràulic de la seva eina de treball. 

Al final del dia, l’Òscar i en Jaume fan balanç. Han recol·lectat milers de quilos de cereal en poques hores. Estan cansats i empolsimats, però satisfets. “Quan veus la cara del pagès content perquè li has deixat el que aquesta feina val la pena”, comenta l’Òscar. ”Som com astronautes del camp: anem dins de la nau, però bàsicament... som pagesos!”, conclou. 

El futur de la pagesia?

És molt possible que escenes com les d’aquest reportatge ens avancin el futur de la pagesia catalana. La incorporació de serveis de maquinària d’alta tecnologia pot alleujar les feines més pesades del camp i fer les explotacions més eficients. 

Llogar una recol·lectora puntera a un contractista significa, per al pagès, estalviar-se dies de dura labor de sega i obtenir un batut òptim del gra amb menys pèrdues, tot i que continua representant una despesa considerable durant la campanya cerealista. 

En definitiva, el futur de la pagesia pot passar per una tecnificació creixent, amb drons, sensors i grans gadgets com aquestes màquines treballant braç a braç amb el pagès. Ser més resilients davant el canvi climàtic i optimitzar els costos seran reptes majúsculs. 

Els protagonistes d’aquesta història ho tenen clar: “Nosaltres aportem una solució perquè el pagès aprofiti cada any al màxim. Tant de bo el temps acompanyi i puguem continuar donant un cop de mà molts anys més”. Si les collites responen, el camp català mirarà al futur amb més optimisme. Un futur en què tractors i recol·lectores cada cop s’assemblen més a naus espacials fetes a mida de la terra.