La gran factura de la Covid

La pandèmia del coronavirus s’ha cobrat fins a dia d’avui 319 vides de la província de Lleida, els contagis s’atansen als 12.000 i els hospitalitzats han estat milers. A més, el fet que el sistema sanitari hagi hagut de centrar-se a atendre els pacients afectats per la Covid ha disparat les llistes d’espera, ja que només ha atès les patologies més urgents. El nombre de persones en espera per a una prova, operació o consulta és estable perquè els especialistes n’han incorporat molt poques, però la demora mitjana s’ha fins i tot triplicat.

Per exemple, segons les últimes dades de Salut corresponents al mes de maig passat, les intervencions de cataractes i de pròtesi de genoll i maluc superen una mitjana de 110 dies espera tant a la regió sanitària de Lleida com en la del Pirineu, mentre que un any abans no arribava als 60 dies. En la resta d’operacions, a excepció de les oncològiques, la mitjana és de 150 dies d’espera al pla i de 100 al Pirineu, mentre que l’any anterior era de 90 i de 65 dies, respectivament. En les proves diagnòstiques, hi ha 91 dies d’espera a Ponent i 63 al Pirineu, però un any abans era de 48 i 22 dies, respectivament, mentre que la demora per a les consultes a especialistes al pla és de 78 i al Pirineu de 67, però fa un any era de 54 i 38 dies. Els exemples més cridaners són que l’espera mitjana d’una intervenció de varius a Ponent ha passat de 165 a 311 dies; una colonoscòpia, de 56 a 112; i una extirpació de les amígdales al Pirineu, de 44 a 178.

Al pla de Lleida és de 150 dies per operar-se, de 91 per a una prova i de 78 per anar a un especialista

Més de 76.000 alumnes de Lleida van haver de quedar-se a casa des del març fins a final de curs

Així mateix, la pandèmia va provocar també el tancament de les guarderies, col·legis, instituts, així com de la Universitat de Lleida, de manera que els més de 76.000 alumnes van haver de quedar-se a casa des del març fins a final de curs, quan els centres van reobrir tan sols de forma puntual per donar les notes, acomiadar-se els de sisè de Primària o preparar selectivitat.

De fet les proves d’accés a la universitat es van retardar un mes. Els centres van haver de treballar a contrarellotge per poder oferir en temps rècord docència telemàtica i per adaptar els currículums a la inèdita situació, que al seu torn va engrossir més la fractura digital, ja que els alumnes de famílies desfavorides van tenir menys oportunitats de seguir el curs amb certa normalitat.

A nivell urbanístic, l’aturada pel coronavirus es va traduir en el retard d’algunes obres molt esperades, com la construcció de l’edifici del col·legi Pinyana de Balàfia i del nou accés a l’Escola Alba amb un pas subterrani.

A nivell privat, les torres al costat de la Llotja també s’han vist afectades i l’edificació encara no ha començat.

D’altra banda, el confinament va afavorir el creixement incontrolat de la vegetació a la capital, que presentava un aspecte assilvestrat, amb parterres atapeïts de males herbes i parcs descurats.

A més, l’organització de la Paeria s’ha vist modificada i per primera vegada va tancar per vacances del 10 al 23 d’agost, excepte serveis mínims, amb l’argument que el personal no havia pogut gastar dies personals pel confinament.

Les empreses de la jardineria urbana de Lleida reprenen les tasques de neteja i conservació que es van haver de parar com a conseqüència de l’estat d’alarma i que va originar una ciutat “assilvestrada”.