En el sistema universitari existeix una "estratificació horitzontal", què significa?

Un estudi de l’Agència de Qualitat Universitària (AQU) Catalunya indica que els estudis de Medicina i Ciències Biomèdiques, Arts i disseny i Tecnologies Industrials tenen més graduats de classe alta que els de l’àrea d’Intervenció Social, que en tenen més de classe baixa i mitjana. 

En concret, a Medicina un 58,5% són de classe alta, un 29,6% de classe mitjana i un 11,8% de baixa. En canvi, en estudis socials són un 28,3% un 39,2% i un 32,5%, respectivament. En Arts i Disseny també són més de la meitat els de classe alta, un 52,2%, i un 50,7% els de carreres tecnològiques. 

El president d’AQU Catalunya, Francesc Xavier Grau, admet que existeix “estratificació horitzontal” en el sistema universitari, és a dir, diferències entre titulacions per prestigi social que tenen impacte en la composició social de l’alumnat, i que “hi ha un risc de manteniment d’una separació per classes”. 

Va dir que els alumnes de rendes més baixes tendeix amb una inserció laboral més moderada, però menys difícils de finalitzar i amb notes de tall menors. 

D’altra banda, l’informe assenyala que la classe social “no té impacte en el fet d’estar ocupat a temps complet”, sinó que afecta més la carrera estudiada. Però apunta que els titulats de classe social alta cobren fins a 206 euros més de mitjana. Detalla que el 2023, el seu salari mitjà era de 2.463,8 euros mentre que els de classe baixa percebien 2.257,4. El 42% dels titulats van aconseguir llocs de treball de rang superior al dels seus progenitors i l’“ascensor social” és més acusat en els estudis d’intervenció social (57%).