Dirigents veïnals de Lleida sense relleu generacional: «Haver d’assumir una responsabilitat per la qual no es cobra no agrada»

Les associacions veïnals de Lleida afronten una greu crisi de renovació en les seues directives, amb tretze dels 33 presidents que integren la Federació d’Associacions de Veïns (FAV) ocupant el càrrec durant més de deu anys. Aquesta situació, que reflecteix la dificultat per trobar relleu generacional, va quedar novament evidenciada el passat 2 d’abril quan l’associació de veïns de Ciutat Jardí va celebrar una assemblea en la qual, per tercer any consecutiu, no es va presentar cap voluntari per rellevar la seua junta directiva.

El fenomen no és aïllat i s’ha convertit en un problema generalitzat que afecta nombroses entitats veïnals de la ciutat. La conseqüència directa és la permanència prolongada d’alguns presidents, que porten 10, 15, 20 o fins i tot 40 anys en el càrrec davant de la falta de candidats disposats a agafar el relleu. Segons dades proporcionades per la mateixa FAV, encara que dotze associacions compten amb directius que porten menys de cinc anys en el càrrec, l’estancament en els llocs de responsabilitat és una tendència preocupant que els mateixos dirigents veïnals reconeixen com un problema estructural.

Els presidents actuals coincideixen a assenyalar que el principal obstacle per a la renovació rau en la naturalesa de la feina veïnal: "una responsabilitat que obliga a dedicar bona part del teu temps per una causa altruista", sense compensació econòmica i amb una considerable càrrega de treball i responsabilitat.

Testimonis de veterans del moviment veïnal

Entre els casos més destacats de longevitat en el càrrec figura Jaume Millas, qui el 2026 complirà 40 anys al capdavant de l’associació de Jaume I. "És clar que m’he plantejat demanar que em rellevin moltes vegades, però no hi ha manera", explica Millas, qui atribueix aquesta situació a factors demogràfics i socials: "En el Centre Històric hi ha molta gent gran que no vol implicar-se en aquest tipus de temes i, d’altra banda, els joves no tenen temps". Malgrat això, Millas manifesta la seua intenció de seguir "com a mínim fins 2026" per després "reflexionar si segueixo endavant o tiro la tovallola definitivament".

Una altra veterana és Mari Carme Guerrero, que fa dos dècades que presideix l’associació de La Bordeta. Des de la seua experiència, considera que les obligacions laborals o familiars no haurien de ser un impediment: "Sempre pots trobar temps per implicar-te i col·laborar, encara que és cert que un feina com estar en una junta veïnal, en la qual no es cobra i és totalment altruista, no agrada en general."

Aquesta visió és compartida per Veni Ros, al capdavant de l’associació de Cappont des de 2013, que reconeix que "la nostra tasca és molt sacrificada i poc agraïda, de vegades has de deixar de banda la teua vida personal o laboral per treballar pel teu barri i no tots poden fer-ho, sobretot els joves". No obstant, Ros es mostra optimista respecte al futur, ja que considera que en la seua junta "hi ha diverses persones que podrien agafar el relleu perfectament".

Propostes per fomentar la renovació en les associacions veïnals

Toni Baró, actual president de la FAV i qui anteriorment va estar 14 anys dirigint l’associació de Balàfia, admet la magnitud del problema: "És molt difícil trobar un relleu avui dia, hi ha de vegades una certa comoditat que fa pensar els veïns que com ja hi ha algú al capdavant doncs ja està bé, però com tampoc no anem sobrats de voluntaris cal avançar amb el que tinguem".

Davant d’aquesta realitat, Baró proposa dos mesures concretes per facilitar el relleu generacional. D’una banda, advoca per "treure pes als presidents i donar una visibilitat més coral a tota la junta", distribuint així les responsabilitats entre més persones i fent els càrrecs més accessibles. D’altra banda, suggereix establir límits en la durada dels mandats, "com ja n’hem fet en la junta de la FAV dos", per garantir la renovació periòdica dels càrrecs directius.

L’impacte de l’envelliment en el moviment veïnal

La crisi de renovació que experimenten les associacions veïnals de Lleida és també un reflex del progressiu envelliment dels seus membres actius. La falta d’incorporació de gent jove no només afecta a l’ocupació de càrrecs directius, sinó que també influeix en la vitalitat i capacitat d’innovació d’aquestes entitats, fonamentals per a la vertebració social dels barris.

En el cas de barris històricament degradats, com assenyala Jaume Millas, la situació és especialment complicada, ja que "la degradació que viu el barri en fa pensar a molts si val la pena lluitar tant, perquè la situació és la que és." Aquest desànim, unit a la falta de resultats visibles, pot actuar com a factor dissuasiu per a nous participants.