Condemnat un menor per violar la seua parella, també adolescent

L’Audiència de Lleida ha confirmat la condemna a un menor per agredir sexualment la seua parella, també adolescent. Ratifica així la pena imposada de quatre anys i tres mesos d’internament en règim tancat que va dictar el Jutjat de Menors 1 de Lleida. Així mateix, haurà de complir la mesura complementària de tres anys de llibertat vigilada, amb assistència educativa, i fer un programa formatiu d’educació sexual i d’educació en igualtat. El tribunal també li imposa una ordre d’allunyament respecte a la víctima i li prohibeix comunicar-se amb ella a través de qualsevol mitjà durant sis anys. En concepte de responsabilitat civil, haurà d’indemnitzar la menor, solidàriament amb els seus pares, amb 7.000 euros.

En la interlocutòria, l’Audiència confirma la sentència dictada en primera instància per diversos motius. Així, destaca que la declaració de la víctima és contundent i coherent, mantinguda en el temps i corroborada per la resta de proves, com testimonis i informes forenses. Segons el tribunal, la menor va mantenir sempre la mateixa versió dels fets, després de denunciar que a finals del desembre del 2023 la seua parella fins a aquell dia, ja que havien quedat per trencar la relació, l’havia agredit sexualment. Afegeix que els informes forenses constaten que hi havia lesions “perfectament compatibles amb haver estat agafada fortament tal com aquesta va referir que va fer l’acusat”. Unes marques, remarca la sentència, que van poder veure les professionals del centre en el qual residia en aquell moment la víctima. A més, les proves mèdiques van confirmar restes que coincidien amb les molèsties i la sagnia que la víctima va dir sentir arran de l’agressió soferta. De fet, es va trobar l’ADN de l’acusat a les parts íntimes de la menor.

L’Audiència rebutja l’al·legat de la defensa, que al principi va negar les relacions sexuals i després va dir que havien estat consentides però uns dies abans. La sentència és ferma.

“És comprensible i freqüent la reticència inicial a denunciar”

� En la sentència, l’Audiència Provincial assegura que el fet que la menor no denunciés l’agressió fins a dies després d’haver-se produït “no minva la credibilitat del seu relat”. En aquest sentit, afegeix que “és plenament comprensible en aquests casos, i per desgràcia altament freqüent, la reticència inicial de les víctimes a explicar l’experiència traumàtica i humiliant a què s’han vist sotmeses”. A més de la declaració de la víctima i les proves mèdiques, el tribunal remarca la importància dels testimonis. Les amigues de la menor van corroborar que, després d’arribar de la trobada amb l’acusat, estava abatuda, fins que ella mateixa els va explicar que l’havia violat. Així mateix, les treballadores del centre li van poder veure les marques als braços, que intentava ocultar amb el jersei.