Condemnen Salut a pagar 111.886 € per una mort a l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida per desatenció

El jutjat Contenciós ha condemnat el Servei Català de la Salut a indemnitzar amb 111.886 € els familiars d’una dona de 68 anys que va morir el 2021 a l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida a causa d’“una falta d’assistència sanitària de manera incontestable”. La dona, ingressada a planta després de passar per l’UCI, va estar un mínim de sis hores sense rebre atenció.

La titular del jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Lleida ha condemnat el Servei Català de la Salut (CatSalut) a indemnitzar amb 111.886 euros els familiars d’una dona de 68 anys que va morir l’octubre del 2021 a l’hospital Arnau de Vilanova a causa d’“una falta d’assistència sanitària de manera incontestable” quan estava ingressada a planta. El jutjat ha estimat el recurs presentat per la família de la víctima, representada per la lletrada Laura Buetas, del Despatx Rubio Legal, després que l’Institut Català de la Salut (ICS) desestimés la reclamació de responsabilitat penal per danys i perjudicis.

Els fets es remunten al 21 d’octubre del 2021, quan la pacient va patir una parada cardiorespiratòria al seu domicili i va ingressar a l’UCI de l’hospital Arnau de Vilanova. La dona va millorar gradualment i la nit del 24 d’octubre va ser traslladada a planta, on va morir de matinada. La jutge ha analitzat el cas amb les diferents pericials i arriba a la conclusió que va existir “una falta d’assistència irreverent perquè l’obligació de l’hospital és atendre qualsevol pacient estigui tant en situació de final de la vida com en tractament per obtenir una millora de vida o de placebo”.

Afegeix que “el més determinant és que des de l’última anotació d’atenció fins a l’hora de la seua mort no existeix cap anotació respecte a l’atenció de la malalta (...) fins que es va informar posteriorment que era èxitus en circumstàncies poc clares i sense conèixer l’hora de la mort”.

Per tot plegat considera que “la desatenció portada a terme pel personal de l’hospital és realment majúscula si tenim en compte els espais temporals. És a dir la pacient va estar desatesa, malgrat la seua compromesa salut, des de les 0.24 hores fins a les 6.20 hores sense que es pugui admetre la resposta oferta per la representació de l’administració demandada que la companya de l’habitació no va sentir res perquè és impensable que una persona que comparteix habitació en un hospital hagi de ser responsable de la situació en la qual es troba la seua companya”.

En la sentència, respecte a la indemnització, la jutge acaba afirmant que “aquest dolor ha de reparar-se per les circumstàncies de com van succeir els fets”.

Per la seua part, l’advocada Laura Buetas afirma que “ha quedat acreditada l’existència de responsabilitat patrimonial de l’administració, per la falta d’atenció prestada a la pacient. No hi van acudir durant sis hores i una infermera es va trobar la pacient morta a terra”.

A més a més, la lletrada també assegura que “la responsabilitat de l’ICS rau en el fet que, malgrat la millora que va experimentar la pacient a planta, tenint programada una analítica per a l’endemà al matí, és a dir, existint esperança de vida –encara que limitada–, se la va privar de l’esmentada oportunitat, al morir com a conseqüència d’aquesta falta d’assistència sanitària”.

Mig milió per a una dona que va quedar paraplègica per un part

L’Institut Català de la Salut (ICS) de la Generalitat va haver d’indemnitzar el 2023 amb 500.000 euros una veïna de Lleida que el novembre del 2019 es va quedar paraplègica després d’un part a l’hospital Arnau de Vilanova, com va publicar SEGRE. La dona, que també va estar representada per Rubio Legal, no va recuperar la sensibilitat a les cames després que li apliquessin l’anestèsia epidural. Tenia un hematoma a la columna i van tardar 14 hores a operar-la, la qual cosa va suposar una negligència mèdica. La indemnització va arribar després d’un acord transaccional entre l’ICS i la defensa de l’afectada, representada per Enric Rubio, després que aquests últims interposessin el 2021 un recurs davant del jutjat Contenciós Administratiu de Lleida pel silenci administratiu del departament de Salut. D’aquesta forma, l’ICS va reconèixer la negligència i va evitar el litigi, cosa que no ha ocorregut amb l’altre cas. L’afectada va ser traslladada en helicòpter al Vall d’Hebron de Barcelona i, posteriorment, va estar dos mesos a l’Institut Guttmann, especialitzat en lesions medul·lars.