Absolt de violar una jove amb discapacitat a la canalització del riu a Lleida

L’Audiència de Lleida ha absolt un jove acusat de violar una amiga amb discapacitat el 26 de novembre del 2022 sota un pont a la canalització del riu Segre a la capital del Segrià. El tribunal considera que no s’ha acreditat que la relació sexual fos forçada. L’acusat, que s’enfrontava a una petició de 10 anys de presó, sempre va mantenir que la relació sexual va ser consentida. El tribunal considera que “la prova no permet afirmar, fora de tot dubte raonable, que l’acusat agredís sexualment la denunciant”, per la qual cosa preval la presumpció d’innocència i el principi in dubio pro reo (en cas de dubte, a favor de l’acusat) i, en conseqüència, dicta una sentència absolutòria.

Denunciant i acusat es van conèixer en un Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE). Ambdós van relatar durant el judici, celebrat al març, que fora de les instal·lacions havien mantingut relacions sexuals puntualment.

Sobre la suposada violació, la jove va declarar que es van trobar per casualitat a l’Eix i l’acusat la va agafar del braç, se la va emportar a la canalització i la va violar. Per la seua part, l’acusat va afirmar que hi va haver consentiment durant tota la relació i que la va veure “contenta” en tot moment. Posteriorment, se’n van anar.

La noia va explicar que va tornar a l’Eix, on va trobar una patrulla dels Mossos, que va activar el protocol d’Agressió Sexual després que ella els relatés el que havia succeït. Un equip de psicòlegs de Justícia va exposar que la noia és una persona “extremadament vulnerable”.

Per la seua part, una educadora social que l’havia atès al CRAE va afirmar que havia tingut problemes de conducta amb qüestions d’índole sexual. “El seu enteniment sobre el consentiment i la percepció de les seues necessitats es veuen alterades i necessita estratègies per acompanyar els seus impulsos”, va dir. Tanmateix, el tribunal afirma que “no dubtem de l’honestedat de les declaracions, molt menys de la víctima, ni tampoc entenem que sigui un testimoni mentider, però el conjunt de dades ofertes, valorades conjuntament amb la resta d’elements probatoris, no ens permet superar el llindar de tot dubte raonable que empararia el pronunciament condemnatori”.

En aquest sentit, el testimoni de la denunciant “no ha assolit la suficient taxa de fiabilitat objectiva” i veu “una falta de persistència incriminatòria”, de manera que hi ha “una debilitat probatòria que ha impedit tenir per acreditat el fet més greu de naturalesa sexual que es pretén imposat sense consentiment”. La sentència no és ferma i pot recórrer-se davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.