Assumpció Cornadó: "Gràcies que he pogut anar a un osteòpata ara puc caminar"

Esperar, quan es té una malaltia pendent de tractament, s’està convertint en un calvari per a les persones que estan pendents d’una visita a l’especialista en l’hospital Arnau de Vilanova o en el Santa Maria. Alguns dels quals porten més d’un any a l’espera relaten la seua experiència i critiquen la demora, en aquest cas per a una primera visita al traumatòleg i a l’oftalmòleg. Els que tenen possibilitats han optat per visitar-se en la privada per alleujar el seu dolor o solucionar les seues patologies. D’altres estan pensant encara si fer-se una assegurança privada. Però tots coincideixen a reclamar més recursos per reduir l’espera.

"Gràcies que he pogut anar a un osteòpata ara puc caminar"

“Tinc 68 anys, problemes d’esquena i al nervi ciàtic i molt dolor que em dificulta el moviment. La doctora em va derivar al traumatòleg el maig de 2024 i m’han donat visita per al juliol d’aquest any en l’Arnau, després de reclamar dos vegades perquè no m’avisaven. Un any i dos mesos. Tanta llista d’espera no pot ser. M’estic pagant un osteòpata i gràcies a ell puc caminar. Gairebé tres mesos de pagar de la meua butxaca un dineral. No em penedeixo, però això no hauria de ser així. Hi ha gent pitjor, però al final es morirà algú sense visitar. Tenim drets. A més, per una altra qüestió vaig estar ingressada vuit dies, per un mal diagnòstic en Urgències. No vaig presentar denúncia, però veig que tot està relacionat. Una infermera i una auxiliar em van dir amb llàgrimes als ulls que no poden més, que falta personal i que reclamem. És inhumà que ens tinguin així, i amb persones grans que poden morir en un passadís. No tinc queixes dels sanitaris. Si s’han de posar més recursos en lloc de fer obres faraòniques, que ho facin. Alguna cosa falla en el funcionament i en la direcció de l’hospital.