​Mar Trabalón, pacient de traumatologia a Lleida: "Quan vaig veure la cita per a l’abril de 2026, em vaig posar a riure, per no plorar"

Esperar, quan es té una malaltia pendent de tractament, s’està convertint en un calvari per a les persones que estan pendents d’una visita a l’especialista a l’hospital Arnau de Vilanova o al Santa Maria. de Lleida. Alguns dels que porten més d’un any en espera relaten la seua experiència i critiquen la demora, en aquest cas per a una primera visita al traumatòleg i a l’oftalmòleg. Els que tenen possibilitats han optat per visitar-se en la privada per alleujar el seu dolor o solucionar les seues patologies. D’altres estan pensant encara si fer-se una assegurança privada. Però tots coincideixen a reclamar més recursos per reduir l’espera.

Mar Trabalón: "Quan vaig veure la cita per a l’abril de 2026, em vaig posar a riure, per no plorar"

“No tinc cartílag a un genoll i se m’ha fet un edema dins de l’os, i la doctora del poble diu que si no es tracta es pot arribar a podrir. En un o dos mesos em van fer una ressonància al Santa Maria, al gener em van donar el resultat i em van derivar al traumatòleg i quan em va arribar la cita vaig veure que era per al 22 d’abril... de 2026!. Em vaig posar a riure, per no plorar. Tinc 56 anys i soc jove per a una pròtesi. Volum col·lagen com a suplement i ara no em dol, però no faig esforços ni les caminades que m’agradaria per aprimar-se. No puc forçar el genoll. Tinc una incapacitat perquè vaig ser carnissera i tinc trencat el supraespinós de l’espatlla. Sinó, no podria treballar, estaria de baixa. És increïble, una vergonya. És una derivació al traumatòleg perquè em doni un tractament. Si ja el tingués i fos una espera per operar, encara. Però això no pot ser. Haurien de fer alguna cosa”.