Dorsal càlida, altitud i illes de calor: Per què la ciutat de Lleida s’escalfa tant?

Són valors sense precedents per a Lleida en un mes de juny”, expliquen fonts d’Aemet sobre les elevades temperatures que es van registrar a la capital de Ponent al llarg del mes passat, en el qual “pràcticament tots els dies del mes, tret d’algun, la temperatura ha estat diversos graus per sobre del normal”.

Els registres són inquietants: l’anomalia de +4,9º que es va donar a la ciutat va ser “la més alta entre totes les capitals de província de l’Estat”, gairebé un grau i mig per sobre de la registrada en el seu conjunt. I a aquesta dada se n’hi sumen d’altres que eleven aquesta inquietud, com el fet d’haver superat els 35 graus vint dies de trenta, haver passat 233 hores (de 720) per sobre de 30º o haver sumat quinze nits tropicals, la qual cosa implica que “la meitat de tot el mes la temperatura mínima a Lleida ha estat igual o superior a 20 graus”.

Lleida està patint de manera especialment intensa els efectes de l’escalfament global, amb un desmesurat augment de les temperatures per al qual els experts tampoc acaben de trobar una explicació més enllà de la tendència global.

En els últims anys ja s’havien donat alguns avisos sobre el que estava començant a venir a sobre dels lleidatans, ja que la ciutat va registrar la passada dècada, la del 2011 al 2020, un augment de la temperatura superior al del conjunt de l’Estat i també al que es va registrar al planeta.

La mitjana d’aquell decenni a la ciutat va ser de 15,79º, tres quarts de grau per sobre dels 15,04º del període del 1981 al 2010 i superior, en qualsevol cas, tant a l’avenç de 0,58 del conjunt del territori de l’Estat en aquell mateix període, al 0,73 de les seues 52 principals ciutats i al mig grau del conjunt del planeta.

“Especialment en l’última dècada les temperatures dels estius ha augmentat considerablement. Està clar que aquesta tendència s’emmarca dins de l’escalfament global”, expliquen les mateixes fonts, que consideren que “serien més limitades” les possibilitats que altres factors hagin tingut una influència decisiva.

No obstant, sí que sembla haver-hi una explicació científica per a “l’extraordinària calor de juny”, que es va deure “principalment” a la “permanència d’una dorsal càlida en nivells mitjans i alts de la troposfera sobre gran part de la península Ibèrica” i que ha actuat com una “extensió de les altes pressions nord-africanes que es donen en els esmentats nivells”.

A aquesta situació se sumen dos factors. Un és la baixa altitud de la ciutat, de només 167 metres, que intensifica els efectes d’aquesta dorsal càlida. L’altre és l’illa de calor que genera l’acumulació de ciment i formigó del nucli urbà.

Així, les fonts consultades a l’Aemet apunten a “una relativa major influència” d’aquest fenomen en les temperatures mínimes, vistes les diferències en els registres d’aquesta dada entre la seua estació, inclosa a la trama urbana, i la de Meteocat, situada fora. Un estudi de la Paeria conclou que l’illa de calor arriba a provocar diferències de fins a 13 graus entre zones de la ciutat.

I per què fa tanta calor a l’estiu al Baix Segre?

“Les poblacions que es troben a menor altitud són les que tenen un potencial d’escalfament més gran per subsidència”, expliquen fonts de l’Aemet. Aquest fenomen és el que fa que quan es produeix una “dorsal càlida” com la que porta unes setmanes sobre la península Ibèrica, cap a on està estenent els anticiclons que es registren als nivells troposfèrics del nord de l’Àfrica, les temperatures més elevades de cada jornada es registrin en zones com el Baix Segre, on localitats com la Granja d’Escarp i Massalcoreig es troben a 94 i 78 metres sobre el nivell del mar, i les més elevades, com Alcarràs, no passen de 137.

Així, quan s’instal·la una dorsal, “l’aire tendeix a descendir en altitud i a comprimir-se, la qual cosa fa augmentar la temperatura”, i en aquestes zones de baixa altitud és on “aquest aire subsident té més recorregut per descendir i comprimir-se”, assenyalen els experts. “Això explica que les màximes més altes se solen observar a les localitats de les riberes dels rius, principalment del Segre”, afegeixen.