La Universitat de Lleida oferirà títols agroalimentaris amb onze universitats europees d’elit més
Forma part de la xarxa ELLS, de la qual també són socis centres d’Israel i Nova Zelanda. Espera que la UE convoqui una subvenció “estructural per als propers cinc anys” a començaments del 2026
La Universitat de Lleida (UdL) demana finançament a la Unió Europea per oferir títols conjunts –graus, màsters i cursos d’especialització– de l’àmbit agroalimentari, forestal i mediambiental amb les altres onze universitats europees que formen part de la xarxa Euroleague for life sciences (ELLS), a la qual la UdL es va adherir l’any passat com a membre observador. Es tracta de l’única universitat de l’Estat dins d’una aliança liderada per la Universitat de Wageningen (Països Baixos) en la qual també hi ha membres d’Àustria, Suècia, Alemanya, Txèquia, Polònia, Noruega, Estònia, França i Itàlia. Així mateix, són sòcies la Universitat Hebrea de Jerusalem (Israel) i la Lincoln University (Nova Zelanda).
La rectora de la Universitat de Wageningen, Carolien Kroeze, va detallar que l’aliança ja ofereix diverses escoles d’estiu i programes de màsters conjunts amb doble titulació de les dos universitats, així com intercanvis semestrals. Els estudiants de doctorat també poden optar per estades curtes.
El rector de la UdL, Jaume Puy, va explicar que la xarxa es presentarà a la pròxima convocatòria d’Universitats Europees, amb la qual espera rebre un finançament estructural per als pròxims cinc anys que permetria ampliar els seus programes. Es preveu que es convoqui a començaments del 2026. “El repte actual de la xarxa és convertir-se en una universitat europea reconeguda com a tal en el programa Erasmus+”, va afegir.
Carolien Kroeze, rectora de la WUR: «Abordem la seguretat alimentària i la sostenibilitat»
Carolien Kroeze, rectora de la WUR
Quins beneficis aporta el treball conjunt en l’aliança?
Els participants gaudeixen d’un entorn que fomenta l’educació transformadora, la investigació d’avantguarda i un profund compromís social. Les activitats d’ELLS preparen estudiants i personal per convertir-se en agents de canvi en sistemes agroalimentaris sostenibles a Europa i el món. Per exemple, els investigadors es reuneixen periòdicament i debaten sobre àrees temàtiques que inclouen des de ciència animal fins a vi i fruits rojos, i des d’arquitectura paisatgística i planificació espacial fins a economia i gestió.
Amb quin objectiu?
Els esforços conjunts estan guiats per una missió compartida: abordar els desafiaments globals relacionats amb la seguretat alimentària, la sostenibilitat ambiental i la prosperitat rural. L’aliança impulsa transformar les institucions per a una millor transformació dels sistemes agroalimentaris.
Com funcionen les titulacions conjuntes?
Els programes de doble titulació ofereixen un període d’estudis estructurat a l’estranger sense problemes de reconeixement mutu. Al completar-los amb èxit, els estudiants rebran un doble títol de les dos universitats, la local i l’estrangera.
Jaume Puy, rector de la UdL: «La UdL assegura que els
nostres problemes es valorin»
Jaume Puy, rector de la UdL
Quins objectius té l’aliança?
Europa afronta un problema de competitivitat. Els principals informes recomanen construir un sistema europeu d’investigació i docència més potent, i l’aliança ELLS vol liderar la transformació de la producció agroalimentària europea en clau de sostenibilitat.
Què pot aportar la UdL?
Destaquem per ser l’única universitat de l’Estat en l’aliança. La problemàtica del nostre entorn, com els importants efectes del canvi climàtic o la falta d’aigua, és ben diferent de la que es troben altres països, per la qual cosa ha de ser present a la xarxa que ha de liderar la investigació i docència per a la transformació del sector agroalimentari. La presència de la UdL ho assegura.
Quins beneficis aporta el treball conjunt?
Hem d’entendre el sector agroalimentari en un sentit ampli, especialment en el moment actual en què s’ha de renovar per ser més sostenible. La transformació circular i verda que enfoca necessita la sensorització, la biotecnologia, la digitalització, la IA, les energies renovables i totes les disciplines tecnològiques, però també un marc normatiu nou, noves legislacions, noves economies i un teixit educatiu que impulsi valorar i respectar la diversitat.
