Els barris rics de Lleida, amb un 82% més de renda per càpita que els pobres

Creix la desigualtat econòmica a Lleida. Els veïns dels barris més rics de la capital, Ciutat Jardí i Joc de la Bola, el 2022 tenien un 82% més de renda per càpita que els de les zones més pobres: la Mariola, Universitat i el Centre Històric. Aquesta diferència s’ha disparat en els últims anys, ja que el 2015 era 18 punts menor, del 64%.

Les desigualtats econòmiques s’accentuen a nivell global, i Lleida ciutat no és una excepció. Els veïns dels districtes de la capital amb una renda mitjana neta més gran per persona –principalment Ciutat Jardí i Joc de la Bola– l’han augmentat a un ritme més gran que els de les zones més deprimides –la Mariola i el Centre Històric– en els últims anys, per la qual cosa la diferència de rendes entre barris s’ha incrementat considerablement. Així ho reflecteix el document de previsions de desenvolupament de l’activitat econòmica a la ciutat, inclòs en l’avenç del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Indica que el districte 8, el més adinerat –Ciutat Jardí i les partides del nord-oest de l’Horta– el 2022 tenia una renda mitjana per persona un 82% per sobre del més empobrit (districte 4), format per la Mariola, Universitat i part del Centre Històric. Aquesta desigualtat s’ha disparat 18 punts en set anys, ja que el 2015 era del 64%.

No obstant, l’informe mostra que tots els districtes de Lleida redueixen la diferència entre els ingressos del 20% de la població amb més renda i els del 20% amb menys. Els del tram superior tenien 2,9 vegades més renda el 2022 de mitjana, mentre que el 2015 en tenien 3,4 vegades més. Així mateix, la reducció de la desigualtat mesurada per l’índex de Gini ha estat més aguditzada a la capital lleidatana –va baixar un 11% entre 2015 i 2022– que a la resta de ciutats catalanes de més de 100.000 habitants, on va disminuir un 9% de mitjana.

Rafael Allepuz, professor d’Economia Aplicada de la Universitat de Lleida (UdL) i director de Càritas Diocesana de Lleida, interpreta que la situació macroeconòmica ha millorat per l’augment de l’ocupació estable amb l’última reforma laboral i pels increments del salari mínim interprofessional, mesures que “han afavorit la disminució de la desigualtat a nivell general”. No obstant, alerta que “fa dècades que hi ha una bossa crònica de prop d’un 25% de la població en situació de pobresa i exclusió a Lleida, un percentatge que es manté”. Explica que els lleidatans amb menys recursos es concentren als barris menys afavorits principalment a causa dels preus de l’habitatge, “i continuarà sent així mentre no es canviïn polítiques, s’incrementin salaris i es faci una bona gestió de les prestacions socials”, va valorar. També va destacar que el nivell de formació acostuma a ser inferior a les zones més deprimides econòmicament, així com que la majoria de la població que hi viu és d’origen estranger.

Altres economistes destaquen que l’informe sobre Lleida es basa en les dades de les declaracions de la renda, per la qual cosa no es tenen en compte les rendes de les empreses. Així mateix, els ingressos inferiors a 22.000 euros anuals no tenen obligació de declarar, per la qual cosa no consten en l’estudi.

Per la seua part, Allepuz assenyala que alguns districtes són molt heterogenis, amb realitats diferents a la mateixa zona.

Marge esquerre

Les dades de l’Agència Tributària sobre les declaracions de l’IRPF de l’exercici fiscal de 2022 –els últims disponibles– situen en el districte postal del 25001, que engloba el marge esquerre (la Bordeta, Cappont, Copa d’Or, la nova zona universitària i els Mangraners) com el de més nombre de residents amb ingressos superiors als 60.000 euros anuals (828) i també com el que més va veure augmentar la població d’aquest rang entre 2020 i 2023, amb 228 incorporacions, com ja va informar aquest diari. Val a destacar que Copa d’Or és la principal zona de creixement urbanístic de la ciutat.