Les infeccions de transmissió sexual augmenten de forma exponencial a Lleida

Els especialistes en l’atenció de les malalties de transmissió sexual coincideixen a alertar de l’augment exponencial que han patit el nombre de casos diagnosticats d’infeccions de transmissió sexual (ITS) a les comarques de Lleida. Un increment que és generalitzat al conjunt de Catalunya, Espanya i Europa, que porta els experts a incidir en la necessitat de continuar treballant en campanyes de prevenció, sobretot entre els més joves, davant el descens de l’ús del preservatiu com a mecanisme més eficaç per evitar aquestes patologies. Conscienciar, formar i informar són claus, defensen, per lluitar contra el que s’ha convertit en un problema de salut pública.

Al seu últim informe de vigilància epidemiològica de les ITS a Catalunya, de l’any 2023, del departament de Salut, es constata un augment notable en els últims anys dels casos notificats, amb increments anuals del 32,4% de mitjana entre els anys 2010 i 2023. La infecció genital per clamídia continua sent la que té taxes d’incidència més elevades. A la regió sanitària de Lleida, la taxa va passar del 4,7 casos per cada 100.000 habitants als 123,9 el 2023. Un increment disparat que també es va registrar a les comarques de l’Alt Pirineu i Aran, amb una taxa de 23,5 casos per cada 100.000 habitants davant la de 5,5 del 2016.

La gonorrea és la segona ITS més freqüent. Segons l’informe de Salut, la incidència en les comarques del pla va arribar el 2023 als 95,6 casos per cada 100.000 habitants (el 2016 es va situar en els 12) i a les del Pirineu, en 30,3 davant la taxa d’1,4 registrada set anys abans. Per edats, la conselleria apunta que la incidència és més gran entre les franges més joves, de 20 a 29 anys, destacant que el 33% dels diagnòstics del global d’aquestes patologies van ser en menors de 25 anys, percentatge que s’incrementa al 42,6% en el cas de la clamídia. Tant Salut com els especialistes consultats per aquest diari coincideixen que és necessari enfortir les campanyes de sensibilització i prevenció, sobretot entre els més joves.

“No hi ha sensació de risc ni de gravetat i el sexe sense protecció és totalment una conducta de risc, perquè l’ús del preservatiu és vital per a la seua prevenció i aquest es troba en un descens clar”, alerta la doctora María Ramírez, especialista en malalties infeccioses dels hospitals Arnau de Vilanova i Santa Maria de Lleida. En la mateixa línia s’expressa la doctora Montse Torra, referent d’ITS en l’Atenció Primària de Lleida, que recorda les “greus conseqüències” que poden tenir aquestes infeccions, com la clamídia, que pot portar infertilitat. 

Ambdós coincideixen que l’increment es deu al canvi del comportament en la conducta sexual, amb més parelles i relacions en edats més primerenques, així com el descens del preservatiu, però també a la millora de les tècniques de detecció. “Es fan més proves i es posen a l’abast de tothom”, destaquen les doctores referents en aquest àmbit. Sobre això, el president d’Antisida Lleida, Joan Fibla, explica que cada any fan unes 600 proves ràpides del VIH, sífilis o hepatitis. “S’està perdent el respecte a aquestes malalties i és cert que amb els tractaments pots portar una vida plena, però això no ha d’invisibilitzar la problemàtica”, assegura. Fibla també apunta que falten dades més actualitzades. Les de Salut són de 2023, any en què es van diagnosticar 38 casos del VIH a la regió sanitària de Lleida, i 6 a la del Pirineu, el doble que un any abans. En els diagnòstics de sida, hi va haver 13 nous casos al pla (7 el 2022) i un al Pirineu. 

Treballar encara més per la prevenció és clau. Des de Salut apunten a la necessitat d’intensificar esforços en educació sexual i la promoció de conductes sexuals més segures com l’ús del preservatiu. També en l’atenció i en la conscienciació per acabar amb l’estigma i els estereotips. 

“S’han banalitzat les ITS, no hi ha sensació de risc, i és un problema de salut en creixement”, com alerta Maria Enrique-Tarancón, presidenta del Col·legi de Farmacèutics de Lleida.

“Quan prens la PrEP, és fàcil descuidar els altres mitjans de protecció”

El Carlos té 26 anys, és metge i des de fa uns mesos viu a Barcelona. Va ser precisament el canvi d’entorn el que el va portar a prendre una decisió: des de l’abril, segueix un tractament profilàctic de preexposició al VIH, conegut com a PrEP. “És una combinació de dos medicaments, emtricitabina i tenofovir”, explica. Aquest tractament, que redueix el risc de contreure el virus, està cada vegada més estès entre homes, sobretot. El jove explica que va optar per començar a protegir-se d’aquesta manera quan es va traslladar a la capital, una ciutat molt més gran que la seua d’origen, “on el sexe espontani homosexual és més habitual”, diu.

Existeixen dos modalitats d’ús de la PrEP: “El primer és el més segur i el que jo faig: una dosi diària. En el meu cas, ho faig al matí. L’altra manera és d’ús puntual, quan saps que tindràs conductes de risc, per la qual cosa són dosis amb més càrrega. El primer dia, prens dos pastilles i, després, una fins a dos jornades després des de l’exposició”, adverteix. Encara que la PrEP protegeix exclusivament del VIH, admet que no utilitza altres mètodes de barrera com el preservatiu. “M’he encomanat de gonorrea unes tres o quatre vegades, però és una malaltia que té cura i requereix una setmana de tractament”, explica. És conscient que “quan comences a prendre la PrEP, és molt fàcil descuidar-se de la resta”.

Aquest mètode anti-ITS requereix seguiment mèdic constant. “Quan el prens, has de fer-te anàlisis cada tres o quatre mesos, estem molt controlats”, assenyala. Al dia d’avui, l’accés al medicament és exclusivament per dispensació hospitalària i és gratuït. “No es pot aconseguir en farmàcies”, aclareix. El procés d’accés també inclou una primera consulta mèdica. “Et fan proves per decidir si t’ho pots prendre”, afegeix.