Lleida, al mapa de les ciutats amb 'edificis zebra', un fenomen arquitectònic
Aquest fenomen arquitectònic, caracteritzat per façanes amb franges blanques i negres, s'ha estès durant l'última dècada com a model immobiliari estandarditzat
Lleida, al mapa de les ciutats amb 'edificis zebra'
Fa una dècada gairebé eren inexistents i avui són omnipresents: blocs residencials nous, alts, de façanes ratllades en blanc i negre que han colonitzat la perifèria urbana d’arreu de l’Estat. Aquest patró, batejat com a arquitectura zebra, s’ha convertit en una mena d’estàndard immobiliari que homogeneïtza el paisatge construït.
El terme s'ha popularitzar gràcies al compte d’Instagram @bloque_cebra, gestionat per un grup de joves arquitectes. Amb ironia i esperit crític, han anat documentant exemples i cartografiant-los en un mapa col·laboratiu que ja recull més d’un miler de casos. Un dels impulsors, arquitecte de 33 anys, explica a ElDiario.es que el concepte corria entre col·legues, però calia posar-li un nom fàcilment identificable perquè la ciutadania pogués reconèixer la tendència. L’èxit ha estat tal que ara són els mateixos veïns i usuaris de xarxes qui contribueixen a ampliar l’inventari.
Què defineix un “bloc zebra”?
La seva aparença és inequívoca: franges horitzontals fosques agrupant les obertures i franges clares opacs com a contrapunt. Un esquema repetit verticalment, sense grans variacions, que més que un estil respon a un sistema productiu. Tal com apunten els arquitectes crítics amb el model, "aquests blocs no es projecten, es tramiten. La iniciativa parteix del promotor, que busca maximitzar rendiment i rapidesa. L’arquitecte queda relegat a un paper burocràtic: aconseguir la llicència i ajustar el cost per metre quadrat".
"Aquesta lògica genera edificis que responen a fulls d’Excel més que al context urbà. La normativa urbanística fixa paràmetres de volumetria i alçada, però gairebé mai de qualitat arquitectònica ni d’impacte en l’espai públic", asseguren. El resultat: blocs pràcticament intercanviables a Lleida, Sevilla o Bilbao.
A Lleida, el mapa del compte @bloque_cebra marca tres punts clars: la zona de nova construcció a la Bordeta, entre Miquel Batllori i la Canadiense; els blocs propers a la plaça Europa, a Balàfia; i el final de l'avinguda Prat de la Riba, la més propera a la sortida cap a la C-12.
El “pack zebra”: estil de vida dins la tanca
Els promotors saben que la relació amb el carrer és mínima, per això, asseguren des del compte, "el producte es ven amb extres: piscina, pàdel, pàrquing, gimnàs. Tot tancat i encapsulat. És el que alguns defineixen com una compensació: davant la manca de vitalitat de l’entorn, es promet una vida privada de confort dins el recinte. El revers és un urbanisme sense comerç a peu de carrer, sense trobades espontànies i amb barris desconnectats".
Arquitectura de catàleg i llegat
"L’atractiu comercial del model zebra és visual. Està pensat per lluir en un catàleg immobiliari o un render. Gespa artificial, terres de PVC, ceràmica que imita marbre, vidre tintat i tires LED: tot està orientat a l’impacte immediat de la imatge. Però sovint la realitat és més pobra que la simulació digital, i l’estètica monocroma serveix també per dissimular finestres minúscules i espais reduïts".
Avui, aquest sistema ja ocupa prop del 70% de l’habitatge de nova construcció, segons expliquen els gestors de @bloque_cebra. La seva empremta monocroma marcarà el paisatge urbà de les pròximes dècades. Pot mutar en tons fusta o en baranes amb LED, però continuarà sent el mateix patró mentre les regles del joc urbanístic no canviïn.
