Nicolau Galdeano: «Els pares no respecten l’autoritat dels docents i els seus fills tampoc»

Lleida acull des d’ahir i fins demà la XXV Trobada Internacional de la Inspecció d’Educació, amb 300 participants de tot l’Estat i d’altres països, que debaten sobre els reptes de la seua professió davant dels canvis socials i tecnològics. Emili Duró va pronunciar la conferència inaugural a la Seu Vella i després hi va haver un reconeixement a inspectors jubilats, entre els quals Nicolau Galdeano, amb 39 anys de trajectòria, tots a Lleida.

Quines funcions exerceix un inspector educatiu?

És una feina molt diversa. Des d’atendre situacions d’emergència en un centre, com les afectacions per un xàfec, o què fer amb els alumnes si se’n va la llum a l’hivern, fins a ordenar el sistema educatiu i implementar propostes de millora. Jo en els últims anys vaig treballar a implementar l’ensenyament per projectes a FP i el sistema dual a Catalunya. Som motor de canvi en el sistema educatiu i vetllem perquè tot es faci d’acord a la llei i per elevar el nivell, avançant de forma inclusiva. Ens defineixen el rigor, la supervisió de la llei i les evidències del que funciona malament per corregir-ho i del que funciona bé per potenciar-ho.

Parla de pujar en nivell en el sistema educatiu i a Catalunya els resultats no són bons.

Si Lleida fos una comunitat uniprovincial, seria una altra cosa, perquè tenim dels millors resultats acadèmics de l’Estat i el secret és que tenim una gran escola rural. Un nen de 7 anys escolta el que la mestra explica als de 8 i 9 i, a més, no es pot escaquejar perquè són molt pocs. Però només representem un 10% de Catalunya. És feina de la inspecció contribuir a millorar les competències.

Què opina dels continus canvis de lleis educatives?

És una desgràcia per al país, un gran dèficit. Hauria de ser com als països nòrdics, on hi ha un gran pacte d’Estat d’educació i no canvien la llei, guanyi qui guanyi. Les que estan menys subjugades a la política són les de l’FP, perquè mana Europa. És una llàstima que canviïn cada quatre dies, un desastre. Un país és ric si té educació, ciutadans formats, no si té petroli.

També existeix l’autonomia de centre i s’han introduït les noves tecnologies. Això afecta també?

Les aules són molt diverses i els professors tenen molta rotació de centres. Potser estan en un que funciona per projecte i després en un altre que no. S’ha de formar el professorat d’acord a les noves estratègies metodològiques i a les noves tecnologies. I els hem d’incloure tots, hi ha molts ritmes d’aprenentatge i tots han de fer-ho amb la mateixa qualitat. No hem d’abandonar els que avancin més perquè n’hi ha altres que avancen menys.

En què ha canviat la feina d’inspector educatiu al llarg dels anys?

Abans la nostra funció era controlar si els docents anaven a treballar, constatar que feien les seues classes, i ara és ajudar els centres en el repte de la integració de tanta població nova que arriba i que és molt difícil d’engolir. A Lleida ciutat arriba en un any el mateix número que a tot Finlàndia. Hem d’integrar-los amb garanties de qualitat i inclusió. L’escola és el lloc més integrador, a l’escola tots són iguals. És un gran repte perquè va arribant una al·luvió al llarg del curs.

La relació amb les famílies també ha canviat?

Ara intervenim moltíssim amb famílies. L’escola és un reflex de la societat i en els últims anys hem intervingut en molts conflictes perquè els pares no reconeixen l’autoritat dels docents i, per tant, els fills tampoc. En els últims 4 anys vaig intervenir en molts casos.

Quin és principal repte per a la inspecció educativa?

Tenir un fil conductor clar d’actuació dins de les escoles. Avaluar el sistema educatiu i donar receptes a l’administració per modificar els dèficits i potenciar les coses bones. Som els ulls del departament, una altra cosa és que ens facin cas.