El costat fosc de les xarxes: el tumult digital després del drama

Dimecres al migdia, a la redacció de SEGRE, vam rebre un avís de que alguna cosa greu havia passat al barri de Cappont de Lleida. Al moment hi van anar periodistes, fotògrafs i companys de la televisió, per captar i copsar què havia passat i com havia passat. L’engranatge mediàtic de SEGRE va ser perfecte: en qüestió de minuts vam poder-ho avançar amb informació real als entorns digitals i a totes les nostres xarxes i canals de difusió, mentre els periodistes informaven al moment i preparaven la crònica per al diari de l’endemà. 

Tot per un sol motiu: INFORMAR, amb majúscules, a la població, de la veritat. I la veritat era, és, que un home havia assassinat el seu gendre “per desavinences familiars”. Així ho explicava l’excel·lent i curada crònica del company Albert Guerrero.

Una altra veritat: un drama familiar amb dues filles menors d’edat pel mig. Una família sencera destrossada. I, després, les xarxes.

A mitja tarda ens va alertar de missatges ofensius a les xarxes socials. Vam retirar missatges. Ho vaig fer. No solem fer-ho perquè en tenim centenars cada dia, però quan alguns missatges traspassen un cert llindar allunyat del mínim respecte per les persones, cal intervenir. Per respecte. Perquè el que es podia llegir eren salvatjades. I per no formar ni fomentar part de les mentides que, després d’un cas així, podien circular als comentaris de les publicacions de SEGRE, fetes per informar correctament a la població i evitar falsos rumors.

A TikTok i Instagram, molts missatges explicaven versions falses dels fets. Tot a partir d’un rumor fals que algú va llençar amb voluntat de fer mal, que algú va repetir sense verificar i que molts altres van propagar en massa. Les xarxes socials poden ser un tumult digital que accelera la propagació de falsedats de manera exponencial, amb conseqüències devastadores per a l’honor de les víctimes i les seves famílies.

Apel·lar a la responsabilitat individual pot semblar naïf, però cal continuar fent-ho. Tenir un perfil a les xarxes no ens dona permís per atacar la veritat ni la dignitat d’altres persones. D’altra banda, el periodisme també s’enfronta a un dilema constant: ser més valents i transparents en els detalls per evitar rumors, i alhora suportar crítiques de totes bandes. És un equilibri difícil, però imprescindible.

Després d’un drama d’aquestes característiques, els falsos rumors es poden convertir en un nou fet devastador per a les famílies: estrès, ansietat, depressió, i una reputació i honor tacats durant mesos o anys. Cada comentari, cada rumor fet sense contrastar, contribueix a aquest tumult i fa el salt de la pantalla per colpejar persones, famílies i vides senceres, incloient en aquest cas –repeteixo- menors pel mig.

En un món digital, la veritat i el respecte són armes de protecció. Abans de compartir, pensem en les vides que podríem danyar. No només és responsabilitat dels mitjans: és responsabilitat de tots nosaltres.