Xavier Amor: «El primer document de la llei de Finançament Local, al juny»

Què aporta Municipàlia als municipis?

És un gran aparador de productes que necessiten els ajuntaments on no només veuen i compren, sinó que tenen l’oportunitat d’intercanviar experiències i escoltar temes d’actualitat. La fira té bona salut.

Creu que hauria de ser anual?

Que sigui biennal és suficient, perquè entre fira i fira hi ha un retorn. Deixes la targeta i els proveïdors venen a l’ajuntament a concretar. Cada vegada hi ha més innovació, software, càmeres de seguretat i eines de gestió, a més de bancs, llums de Nadal i parcs infantils. Solucions per al dia a dia d’una gestió que no és senzilla i requereix ajuda, i la fira n’aporta.

La Generalitat aprofitarà per presentar algun projecte?

Vol convertir el seu estand en un espai de trobada real amb els alcaldes i programar xarrades. Hi serà el secretari de Tecnologies, el comissionat del Pla de Barris i el secretari d’Habitatge. Parlarem de qüestions d’energies, emergències... Hi haurà corners en els quals algú donarà resposta a dubtes que tinguin alcaldes o edils. El Govern vol estar tan pròxim com sigui possible als ens locals i als seus reptes.

Un dels quals és millorar el finançament.

El PUOSC ha passat de 250 a 500 milions, hem habilitat 9 milions perquè petits municipis contractin tècnics per ajudar-los amb la documentació, una línia amb l’ICF de 100 milions ampliables per avançar obres del PUOSC i un fons extraordinari de 22,6 que se sumen als 144 del Fons de Cooperació Local. I s’ha aprovat la memòria preliminar que dona peu a començar la llei de Finançament Local. L’important és definir què volem que facin els ajuntaments i com ho dotem econòmicament. Estem disposats a tenir al juny el primer document i elevar-lo al Parlament. Treballarem amb entitats municipalistes, alcaldes i parlamentaris per fer una llei de tothom.

Com està el cas de l’ajuntament de Mollerussa?

En l’última bilateral amb l’Estat vam acordar una convocatòria de 218 places de funcionaris d’habilitació estatal i a la pròxima plantejarem tenir la competència a Catalunya, perquè hi ha dos terços de les places sense cobrir. Necessitem secretaris i interventors. I després hi ha casos com el de Mollerussa, on l’staff polític i el tècnic tenen alguna problemàtica i la direcció general d’Administració Local fa acompanyament i mediació per resoldre-ho. L’acalde va llançar un SOS que vam atendre des del primer moment. Estem treballant per veure si algun tècnic s’hi pot desplaçar allà per anar veient la documentació perquè tota la tramitació sigui més àgil.

Hi ha hagut més SOS?

Hi ha alguns ajuntaments en processos de mediació o d’expedients informatius o sancionadors que ha de dirimir la direcció general i posar-hi solució.

S’hauria de limitar el poder de secretaris i interventors per evitar aquests bloquejos?

Són figures molt importants. Més que els funcionaris, hi ha lleis que de vegades fan complicat el dia a dia. La llei de Contractació o la Larsal, que va impactar molt negativament els ajuntaments i que encara arrosseguem. Tot el que té àmbit estatal i estem fent gestions per minimitzar-ho.

Sis ajuntaments del Segrià no en tenen.

No ens ve de nou, i aprofito per donar gràcies a diputacions i consells comarcals, perquè moltes vegades supleixen aquests funcionaris perquè es pugui fer el ple, consignar nòmines... Posen solucions en una qüestió en la qual nosaltres no tenim l’eina per poder impulsar-la.

Dotaran de recursos els municipis perquè apliquin l’estatut del món rural?

Estem preparant una jornada amb tots els municipis rurals i el Govern per explicar els passos que estem fent.

Aran ha de tenir més autonomia i la síndica, més representació?

En reconeixem la singularitat. Estem treballant en finançament i mesures perquè els serveis es prestin tan bé com sigui possible en municipis, comarques, diputacions i Aran.