Reclamen 270.000 € a un psiquiatre acusat d’estafar un pacient

Sensació de déjà-vu ahir a l’Audiència de Lleida, en la repetició del judici –ja es va celebrar el 9 de març del 2023– contra un psiquiatre lleidatà, J.R.P.P., acusat d’apropiar-se suposadament del patrimoni d’un pacient amb la firma d’un vitalici i per al qual les acusacions sol·liciten sis anys de presó. Tanmateix, hi va haver dos canvis substancials respecte al 2023. D’una banda, la participació com a acusació particular de Squarvitae, la societat de serveis assistencials que el 2016 va adquirir la clínica de l’acusat i que ha estat el motiu per què es repetís el judici. De l’altra, amb un nou tribunal amb tres magistrats més que hi va haver a la primera vista oral.

J.R.P.P. va ser jutjat de nou després que el Tribunal Superior de Justícia anul·lés a finals de l’any passat la sentència de l’Audiència que el va absoldre a l’estimar parcialment el recurs presentat per la Fiscalia i ordenés repetir el judici, com va avançar SEGRE. El 2023, el tribunal no va acceptar Squarvitae com a acusació per falta de legitimació.

En aquest sentit, el TSJC va considerar que se la va deixar en “completa indefensió”, no va entrar a valorar els detalls del judici i va ordenar repetir-lo. Per això, va acordar la nul·litat de la sentència. No és un tema fútil, perquè Squarvitae considera que va ser enganyada per l’acusat en les negociacions de la venda i consideren que li corresponen 270.000 euros.

L’acusat, que només va respondre a les preguntes del seu advocat, Enric Rubio, va assegurar que va ser la família del pacient, ingressat des del 1981, qui li va proposar el 2003 firmar un contracte vitalici que incloïa la cessió d’una casa, situada a prop de la clínica i llavors valorada en 240.000 euros, per cobrir tota l’atenció i manutenció del pacient. “Fins i tot em molestava que fóssim veïns”, va dir. Així mateix, va negar que unflés factures per generar un deute més alt del pacient, com sostenen les acusacions.

En canvi, un investigador de la Guàrdia Civil va afirmar que “sospitem que es van unflar” els rebuts de l’estada, que en dos anys hauria passat dels 36 euros diaris fins als 180, coincidint amb el període en què l’acusat va assumir la tutela. A part de la pena de sis anys de presó, Fiscalia i les acusacions (Fiscalia, Generalitat, Squarvitae i hereus) sol·liciten una multa de 108.000 euros i una indemnització de més de 240.000 euros.