Les denúncies per ocupacions d'habitatges creixen en dos comarques lleidatanes
La ciutat de Lleida registra una de les ràtios d'ocupacions més baixa entre les capitals catalanes, amb 94 casos el 2024
El 80% de les denúncies a Mossos d'Esquadra i policies locals per ocupació són de pisos buits de grans tenidors o fons d'inversió, tal com explica la sotscap executiva de Mossos, Alícia Moriana, a l'ACN. La número 2 del cos ha admès que quan el propietari és d'aquest perfil, hi ha "certa dificultat" per localitzar-lo i perquè denunciï, un pas clau perquè els agents actuïn. Segons ella, les ocupacions han baixat al voltant d'un 18,1% entre gener i octubre d'aquest any respecte a l'any passat, però els intents frustrats creixen per "l'acció policial" i perquè els propietaris "cada cop són més conscients". Girona o Sabadell són alguns dels municipis on van créixer més les denúncies el 2024, sobretot, de pisos buits, segons els consistoris.
El nombre d'ocupacions denunciades –sumant els habitatges buits, com les primeres i segones residències– van arribar a les 6.257 l'any passat al país, una mitjana de 17 cada dia. Es tractava d'un increment del 8% respecte al 2023, i de la xifra més alta des del 2020, quan se'n van comptabilitzar 6.458. Aquest any, entre gener i octubre, Mossos d'Esquadra i les policies locals del país n'han registrat 4.345, un miler menys que en el mateix període de l'any passat, cosa que fa preveure al cos de la Generalitat que la xifra quedi sensiblement per sota del 2024. En qualsevol cas, les dades només mostren els fets reportats a la policia, i no aquells qui han decidit anar directament al jutjat o els qui no han arribat a cap instància.
Amb tot, segons alerta Moriana, les temptatives d'usurpacions d'habitatges –d'ocupar pisos buits– i els intents de violacions de domicili –primeres o segones residències–, els dos tipus penals que reflecteixen les dades per englobar el fenomen de les ocupacions, han anat a l'alça.
Les denúncies per ocupació d'habitatges pugen en dos comarques lleidatanes
Les dades oficials obtingudes, encara sense un període significatiu del 2025, mostren un augment de les ocupacions entre el 2023 i el 2024 d'un 8%, però a nivell territorial les evolucions no són uniformes. Així, el Pla de l'Estany i el Berguedà registren el creixement percentual més gran, per bé que amb pocs casos. En nombres absoluts, el Vallès Occidental va registrar 218 denúncies més l'any passat que l'anterior, un 40%, fins a les 761. Es tracta de la segona comarca amb més incidència, després del Barcelonès, que en sumava 1.467 l'any passat (-4,2% respecte al 2023).
A la demarcació de Lleida, les denúncies per ocupacions es van disparar al Pla d'Urgell i el Segrià, un 87,5% i 32,1%, respectivament. En el cas del Pla d'Urgell el 2024 es van registrar 15 denúncies i al Segrià, 111. Per contra, les ocupacions es van reduir percentualment a la Noguera (-26,7%), Les Garrigues (29,4%), l'Urgell (5,6%), la Segarra (-77,8%) i l'Alt Urgell (-66,7%). A les comarques del Solsonès, els Pallars, l'Alta Ribagorça i la Val d'Aran es van mantenir (en el cas de la Val d'Aran no es va registrar cap denúncia per ocupació, com en l'any anterior).
Pel que fa a les capitals catalanes, Girona és la que té una major ràtio de denúncies per ocupacions, amb21,7 per cada 10.000 habitants. La segueixen, de lluny, Tarragona, amb una ràtio de 7,1 i Lleida, amb 6,5. La taxa a Barcelona va ser sensiblement més baixa, del 4,8. A la ciutat de Lleida, el 2024 es van registrar 94 denúncies per ocupacions d'habitatges.
Trobar el propietari i instar-lo a denunciar no sempre és fàcil
Moriana creu que els motius de l'augment d'intents fallits i de la caiguda d'ocupacions consumades són, per una banda, "l'actuació policial", però també "la sensibilitat dels veïns", que permet una acció més ràpida dels cossos de seguretat sense haver d'esperar un llarg procés judicial. A més, ha augmentat la conscienciació dels propietaris perquè "posen més mesures físiques de protecció".
D'altra banda, creu que també hi ha ajudat la llei 1/2023, que introdueix mesures urgents per a afrontar la inactivitat dels propietaris en els casos d'ocupació il·legal d'habitatges amb alteració de la convivència veïnal. Així, ha explicat, en casos de problemes de desordres públics o d'activitats delictives, si el propietari és un gran tenidor que "desatén la seva obligació" d'actuar, la comunitat de veïns o l'ajuntament poden engegar les accions legals per aconseguir el desallotjament. La legislació fins i tot preveu sancions de 3.000 a 900.000 euros per als grans tenidors que no mouen fitxa davant d'una ocupació, i el consistori pot arribar a adquirir l'immoble temporalment per destinar-lo a habitatge social.
De fet, la majoria de les ocupacions són de pisos buits de grans propietaris, cosa que afegeix complexitat perquè primer se l'ha de "trobar" i instar-lo a que denunciï, un pas essencial. "Ens havíem trobat que hi ha pisos que ni tan sols el propi fons inversor era coneixedor que era el propietari", ha expressat a l'ACN, afegint que en alguns casos desisteixen d'iniciar un procés legal pels costos que suposa fins que l'habitatge no sigui "financerament interessant" per a ells.