ENSENYAMENT
La salut emocional dels docents, lligada a la falta de recursos a l’aula: “s’ha de corregir aviat perquè podrien augmentar les baixes”
Un expert insta a canvis estructurals del sistema per evitar un augment de baixes per aquesta raó. També aposta per buscar estratègies per a l’autocura

El psicòleg Toni Calvo, durant la seua intervenció ahir en el II Fòrum Català per l’Orientació. - S.E.
Aules cada vegada més diverses, pocs recursos proporcionats pel sistema per afrontar-les i falta de consciència sobre l’autocura són el còctel perfecte per perjudicar la salut emocional dels docents. Aquesta és la principal conclusió de la ponència La salut mental dels docents. La salut mental de l’alumnat. Vasos comunicants? Cuidar-se per educar, que el psicòleg i director de la Fundació Galatea, Toni Calvo, va pronunciar ahir en el II Fòrum Català per l’Orientació, que es va celebrar al campus de Cappont de la UdL.
“L’aula s’ha fet molt complexa, però els recursos perquè els educadors puguin treballar no estan a l’altura. Hi ha un decalatge, un desequilibri, i s’ha de corregir aviat perquè podria ser que les baixes dels docents per problemes emocionals vagin creixent i això pot ser un problema”, va indicar Calvo. Va remarcar que hi ha canvis que han de ser “estructurals, a nivell de l’organització del sistema educatiu, de rols i què fa el sistema per garantir la salut emocional”.
No obstant, va deixar clar que amb això no és suficient. “Els professionals de l’educació, com els de la salut, han estat formats per educar i per curar, no per a l’autocura, i això els deixa en situació de vulnerabilitat”, va apuntar, i va advocar per “ser conscients i tenir estratègies per cuidar-se, perquè és un treball d’alta transcendència”.
En aquest sentit, va fer un símil amb l’esport. “S’han de cuidar com fan els esportistes d’elit, també abans de la competició. Es cuiden amb una dieta determinada, tècniques de relaxació i acompanyament de professionals. Avui la realitat que implica educar o cuidar com a professional és una responsabilitat molt alta. Que uns pares posin en mans dels docents els seus fills, o dels metges, comporta una gran transcendència. Han d’estar molt ben preparats tant des del sistema com per ells mateixos”, va subratllar el psicòleg.
Així mateix, va subratllar que “la salut emocional dels alumnes, els docents, les famílies i el claustre són vasos comunicants” i va considerar que “no podem posar en marxa només iniciatives, com crec que està passant des d’Educació, pensant només en la dels alumnes”.