ESTADÍSTICA
Les dones de Lleida dediquen 2,2 hores al dia a tasques domèstiques, el doble que els homes
Al Pirineu es repeteix el mateix patró, amb 2,1 i 1,1, respectivament, segons una enquesta impulsada per la conselleria de Salut. Suposa el rang de desigualtat més gran entre gèneres de tot Catalunya
Un home estenent la roba en un domicili de Lleida. - S.E.
El repartiment de les tasques domèstiques a Lleida encara dista molt de ser equitatiu, atesos els resultats de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) 2024, impulsada per la Generalitat, que recull dades socioeconòmiques de les persones entrevistades (4.835 a tot Catalunya). De fet, és el territori amb una desigualtat més gran en el nombre d’hores dedicades a aquesta finalitat entre dones i homes.
Així, la població major de 15 anys de la regió sanitària del pla de Lleida afirma dedicar a aquest fi un dia feiner una mitjana d’1,6 hores, encara que les dones asseguren que destinen 2,2 i els homes, 1,1, just la meitat. A l’Alt Pirineu i Aran els homes també indiquen que passen 1,1 hores abordant activitats domèstiques i les dones, 2,1. En ambdós casos, la diferència entre els dos sexes és la més elevada de totes les regions sanitàries.
L’enquesta reflecteix també la dedicació a feines de casa els caps de setmana, que és de 2,5 hores de mitjana al pla, però les dones diuen fer-ne servir 3,3, el doble que els homes, que es queden en 1,6. D’aquesta manera, són 1,7 hores de diferència, també la més alta de totes les regions i molt per sobre de la mitjana, que és d’1. A les comarques del Pirineu dediquen més temps en general, 2,9 hores distribuïdes entre 3,5 les dones i 2,4 els homes, la tercera diferència més gran, darrere de la Catalunya Central.
La desigualtat per gènere es reflecteix també en la cura de persones de 75 o més anys a la llar. A Ponent, un 49,1% de les dones entrevistades asseguren que se n’ocupen, davant el 22,7% dels homes. Al Pirineu, és un 12,2% i un 2,6%, respectivament.
Al seu torn, Carles Alsinet, psicòleg social i director de la Càtedra d’Innovació Social de la UdL, va afirmar que, malgrat que s’ha avançat respecte a generacions anteriors, el repartiment de rols que situen la dona com a principal encarregada de la llar i de la cura de les persones encara està bastant arrelat a la societat, i a les mateixes famílies. “És un problema psicosocial”, va indicar, que es va corregint amb educació, encara que lentament.
Així mateix, va advocar també per la necessitat d’interioritzar el concepte que els homes no han “d’ajudar” en les tasques domèstiques les dones sinó “compartir-les”. Va considerar que el canvi fins a aconseguir una igualtat serà costós i va vaticinar que seran necessàries unes dos o tres generacions.
