Carme Polo Vives, gestora de projectes culturals: «Els veïns van ser els qui van conservar el patrimoni»

Quin és el seu principal record d’aquell 30 de novembre? 

És a Cairns (Austràlia), on la Unesco tenia la reunió internacional amb representants de tots els països. Quan ens van anunciar que les esglésies romàniques de la Vall de Boí serien Patrimoni Mundial, vam trucar immediatament al llavors alcalde, Joan Perelada, que estava esperant la notícia, i vam obrir una ampolla de cava. Va ser un moment inoblidable. 

Quin va ser el punt fort de la candidatura? 

Encara que hi havia molt de romànic a Europa, la Vall de Boí era especial. Les esglésies es conservaven bé gràcies a la població local. Formaven part de la vida quotidiana i de les tradicions del poble. Quan va sorgir la qüestió de la integritat de les pintures, ho vam explicar amb l’informe del MNAC, que justificava que les havien conservat fora de la vall per protegir-les. La Unesco ho va comprendre perfectament. 

Ara, 25 anys després, seria més difícil d’aconseguir? 

Sí, perquè ja hi ha molts monuments romànics reconeguts i els estàndards de la Unesco són més exigents. A més, Espanya i Catalunya ja tenen molts béns inscrits i la competència entre autonomies és alta. La Unesco busca patrimoni més recent o més original que no estigui tan representat. 

Als 10 anys, va redactar un informe sobre el que va definir com ‘model únic de gestió sostenible’. En què va consistir el document? 

El vam presentar voluntàriament a la Unesco i es titulava La Vall de Boí, un model de conservació i de gestió. Explicava la inversió de 12 milions d’euros en 10 anys per restaurar les esglésies, rehabilitar pobles i entorns, crear un òrgan de gestió i mantenir l’activitat econòmica principal, la ramaderia. La Unesco el va valorar molt positivament. 

Fa 4 anys va morir Joan Perelada, amb qui van compartir el projecte. Com el recorda? 

Vaig conèixer el Joan el 1996, quan començàvema treballar en el projecte. Va ser una persona que es va bolcar en la candidatura des de l’inici. Va informar tota la Vall de Boí sobre el significat de ser patrimoni. Va ser un amic i un gran home que va aconseguir posar aquesta zona de la Ribagorça al lloc que li corresponia. 

Federico Mayor Zaragoza també hi va tenir un paper clau? 

Federico, exdirector general de la Unesco, va ser un suport essencial. Quan un primer dossier de la candidatura va rebre un informe negatiu, va facilitar una reunió amb el president de l’Icomos i ens va recomanar preparar-ne un altre. Vam tenir la sort de comptar amb un avaluador francès que coneixia i valorava la Vall de Boí, i va elaborar un informe favorable. Federico és un dels grans mestres que he tingut, juntament amb Perelada. 

La candidatura de la Seu Vella és un impossible a dia d’avui? 

No diria impossible, però és molt complicada. Ja existeixen altres monuments significatius i Madrid actua com un mur. La competència i la burocràcia ho fan difícil. 

És més senzilla la dels vestits de paper de Mollerussa? 

Tampoc. El patrimoni immaterial està col·lapsat, com va passar amb la Patum de Berga fa 20 anys. Els vestits de paper són art i ofici. Hem treballat amb Portugal per reforçar la candidatura, però és un procés llarg. 

Treballa actualment en algun altre projecte Unesco? 

Sí, hem presentat les catifes de flors, un projecte multinacional amb cinc països més, que confiem que sigui patrimoni immaterial en un parell d’anys. Hem iniciat la de la Dansa de la Mort de Verges amb el suport de la Generalitat.