Lleida es rendeix al Carnaval: vent a favor, crítica amb humor i una rua multitudinària

Diuen que “per Carnaval, tot s’hi val” i la dita s’ha fet realitat aquest dissabte a la tarda a la capital del Segrià. Si al matí i fins el migdia ningú no podia imaginar que el fort vent dels últims dies fora a disminuir, finalment ho va fer, regalant a la ciutat un dia meravellós que va permetre celebrar l’esperada cavalcada sense sobresalts.

Puntual, com mana la tradició, Pau Pi ha iniciat el seu discurs davant d’una plaça expectant. Amb el seu habitual to entre satíric i entranyable, ha descrit Lleida com “una ciutat” que sembla que millora, però que mai no acaba d’estar bé del tot. I a partir d’allà, la ironia ha volat més alt que el confeti.

No han faltat les pulles als gestors municipals: referències a l’etern debat sobre les obres que comencen i no acaben, a la cultura que vol enlairar però de vegades es queda a terra, i a la mobilitat urbana que desespera entre rotondes i canvis de sentit. El Eix Comercial ha estat escenari de bromes còmplices, mentre que la Seu Vella ha rebut una crítica tan aguda com afectuosa: “la mirem molt, però la cuidem poc”. La carrossa de la Germandat del Pau Pi, aquest any ha centrat la seua sàtira en el conflicte ferroviari entre Renfe i Adif. Però malgrat tot el pregó va acabar amb una declaració d’amor a la ciutat: “Malgrat tot, estimem Lleida”.

La rua ha comptat amb una quarantena de carrosses desplegant imaginació: animals salvatges, professions de tot tipus, disfresses d’èpoques passades i propostes futuristes han desfilat davant de milers de persones. Tampoc no han faltat picades d’ullet a la cultura popular actual, amb comparses inspirades en exitoses sèries com Los Bridgerton, que han arrancat aplaudiments i somriures.

Es pot destacar, el primer tram del recorregut. S’ha desenvolupat sense música ni confeti, pensat especialment per a persones amb mobilitat reduïda, discapacitat o més sensibilitat acústica. La iniciativa, celebrada per nombroses famílies, ha permès disfrutar de la desfilada en un entorn més accessible i amable.

Superat aquest primer tram, la festa ha esclatat en color. El confeti —omnipresent i generós— ha cobert vorals, caps i vestits, convertint cada racó en una postal efímera de paper brillant. Ni l’asfalt ni els pentinats no han escapat a la pluja festiva.