Jordi Balada, policia local, psicòleg i doctorand: «La salut mental en la policia està molt estigmatitzada»

Avui dia, a més d’exercir com a agent de la Policia Local de Lleida, és psicòleg i doctorand en Disseny, Gestió i Avaluació de Polítiques Públiques de Benestar Social a la Universitat Jaume I. Entre els àmbits de la seua especialització, destaquen el benestar emocional i la psicologia aplicada a la policia i a les organitzacions, i la governança local.

Quines són les afectacions en salut mental més freqüents entre agents de policia?

Destaquen l’ansietat generalitzada, la depressió i l’estrès posttraumàtic. En agents de policia, aquests trastorns poden sorgir després d’haver viscut situacions o incidents greus, als quals estan exposats de manera reiterada, ja que són el dia a dia de la professió.

Què posa en perill el seu benestar emocional?

A part de l’exposició habitual a intervencions de risc, coexisteixen factors com la nocturnitat, els horaris per torns, la sobrecàrrega laboral i l’alta exigència per part de la ciutadania, a més dels estils de lideratge en la gestió d’equips. Malgrat tot, és fonamental comptar amb efectius en bon estat de salut que puguin respondre de forma òptima a la demanda de la població.

La seua feina també impacta en l’entorn proper?

És una professió que funciona les 24 hores del dia i tot l’any, la qual cosa genera desgast físic i emocional, afecta el descans i dificulta la vida social i familiar. No poder compartir temps amb els nostres éssers estimats influeix en l’equilibri emocional individual. Es diu que els divorcis són freqüents en matrimonis amb policies i, malgrat que no hi ha una evidència clara, és cert que pateixen molt la falta de conciliació familiar.

Quina diferència hi ha entre l’estrès i el burnout?

L’estrès s’entén com una resposta psicofísica normal davant d’un estímul extern, una cosa que a nivell biològic implica l’alliberament de substàncies com el cortisol, entre els altres. El burnout, en canvi, és una síndrome de desgast progressiu amb una afectació important.

Fins a quin punt són inherents al treball policial?

Les professions amb contacte constant amb la ciutadania són especialment vulnerables, ja que les relacions interpersonals són complexes. Un agent pot passar de mediar en un conflicte familiar a intervenir en una situació violenta en poc temps. Aquests canvis constants generen estrès i, a llarg termini, desgast psicoprofessional.

És una professió amb una taxa de suïcidi que destaca?

Sí, entre altres coses, per les dimensions del burnout que va teoritzar la psicòloga nord-americana Christina Maslach: despersonalització, cinisme, esgotament emocional, entre d’altres, i a això se li suma l’accés a mitjans letals com les armes. Per això, és molt important que els efectius policials disposin d’eines per autoregular-se emocionalment i saber identificar en quin estat es troben i demanar ajuda.

Hi ha estigma dins del cos a l’hora de parlar sobre salut mental?

Sí, molt. En gran part, es deu a una concepció arrelada i una mica antiquada de la masculinitat, especialment en generacions de mitjana edat –entre 42 i 45 anys és la mitjana d’edat a la plantilla de Policia Nacional i Guàrdia Civil–. La mentalitat ha de canviar perquè parlar de l’estat emocional ha de ser una cosa normal. Hem de poder expressar obertament si no ens trobem bé, si tenim insomni o si una intervenció ens ha afectat sense temor de sentir-nos assenyalats o menys valorats. El problema rau en la idea del “policia que pot amb tot”, quan en realitat no és així: no sempre es pot, ni s’ha de poder amb tot.

Amb la vocació n’hi ha prou per suportar aquestes dificultats psicològiques?

No n’hi ha prou. Cal que les expectatives professionals i vitals estiguin alineades perquè la vocació és una motivació intrínseca, però amb el temps pot veure’s afectada per factors externs. S’ha vist que persones que van començar amb una forta vocació no la mantenen de la mateixa manera així que passen els anys. Factors com la burocràcia, la sobrecàrrega de feina, els canvis constants o la falta de mobilitat influeixen en aquest desgast.

On poden demanar ajuda psicològica els cossos de policia?

Existeixen dos serveis d’atenció psicològica 24 hores en funció del cos. D’una banda, el servei intern de Salut Laboral de la Generalitat atén la policia autonòmica. D’altra banda, pel que fa a policia local, com la Guàrdia Urbana, se n’encarrega la Direcció General de Coordinació de Policies Locals a través de Salut i Persona Fundació.

Són suficients?

Cada vegada hi ha més serveis accessibles per afrontar crisis o moments d’incertesa. Són molt necessaris perquè no tots els agents són professionals de la psicologia. Crec que s’estan fent passos en la direcció correcta, encara queda molt per fer, però soc optimista amb el futur del col·lectiu.