METEOROLOGIA ADVERSA
Ramaders del Pirineu apressen Agroseguro a indemnitzar per sequera
Reclamen a l’asseguradora “mesuraments reals” de la situació de les pastures || Asaja i FECOC denuncien que el cost es multiplica per despeses en farratge i pinso
Imatge d'arxiu d'un ramat a la muntanya de Saurí, poble del terme municipal de Sort.
La falta de precipitacions al Pirineu està multiplicant els costos dels ramaders, que han d’investir en farratges i pinsos per alimentar els seus animals davant de l’escassetat de pastures, segons el representant d’Asaja i la Federació d’Entitats d’Oví i Cabrum (FECOC) Xavier Ribera. En aquest context, els ramaders apressen Agroseguro a les indemnitzacions per sinistre de sequera i reclamen que faci “mesuraments reals” de la situació de les pastures. Segons Ribera, les efectuades via satèl·lit no es corresponen amb la realitat i “en un any tan calorós i tan sec com aquest” de moment considera que no es poden presentar informes de sinistre.
Tot malgrat “una sequera molt forta que es converteix en una catàstrofe per al ramader, sigui d’oví o de boví, que s’ha d’enfrontar a uns preus de mercat molt baixos”, va insistir en aquest sentit el representant d’Asaja i FECOC.
Va explicar que existeixen diferents modalitats d’assegurança, amb diferències per al pla i el Pirineu, i les contractacions es fan en funció del nombre d’animals del ramat. Els controls via satèl·lit s’efectuen de forma sistemàtica cada deu dies i és necessari que en quatre es constati una situació de sequera perquè els ramaders puguin presentar informes de sinistre, va indicar. En aquest context, els productors afectats reclamen que es revisi el sistema de controls perquè, afima, s’ajusti a la realitat. “Avui el contracte de l’assegurança no funciona i és necessari ajustar-lo a la realitat”, va insistir. La preocupació d’agricultors i ramaders per l’escassetat de precipitacions afecta tant el pla com el Pirineu de Lleida. De fet, regadius de Lleida afronten el final de la campanya amb els principals embassaments medi buits i amb importants pèrdues de cabal cada setmana, segons les dades de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE). Com a exemple, el pantà de Rialb, al Segre, està al 39% i ha perdut gairebé 12 hectòmetres cúbics en una setmana. Canelles, a la Ribagorçana, n’ha perdut més 15 i prop de 230 respecte a les reserves de l’any passat en aquestes mateixes dates.
