SEGRE

EDUCACIÓ UNIVERSITATS

Les novatades, el plagi o l'assetjament sexual podran ser castigats amb l'expulsió de la universitat

Ho preveu l'avantprojecte de Llei de Covivència Universitària que s'ha aprovat avui

alt

Bany d'alumnes al riu a Lleida com a novatada

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts, a proposta del Ministeri d’Universitats, l’avantprojecte de Llei de Convivència Universitària, que considerarà com a falta molt greu les novatades, el plagi de Treballs de Final de Grau, de Màster o Tesi Doctoral, o l’assetjament sexual, que suposarà l’expulsió de la universitat d’entre dos mesos i tres anys o la pèrdua de drets de matrícula parcial durant un curs acadèmic.

La discriminació, la falsificació documental, l’incompliment de les normes de salut pública, la suplantació d'un membre de la comunitat universitària, o impedir el correcte desenvolupament dels processos electorals de la universitat, seran també considerades faltes molt greus.

El document, a què ha tingut accés Europa Press, tornarà aquest dimecres al procés d’informació pública, i haurà de ser de nou aprovat per Consell de Ministres en una segona volta. Universitats espera remetre el text definitiu a les Corts Generals a finals d’aquest estiu.

Aquesta Llei de Convivència Universitària substitueix al Reglament de disciplina acadèmica dels Centres oficials d’Ensenyament Superior i d’Ensenyament Tècnic, decret firmat per Franco que data de 1954, sent aquesta norma, per tant, "anticonstitucional" i "anacrònica", donant lloc així a "problemes jurídics", segons Universitats.

A més, el Ministeri que dirigeix Manuel Castells assegura que l’esmentat decret tenia un clar "caràcter punitiu" que incloïa sancions "desproporcionades" i no recollia "garanties bàsiques dels drets dels estudiants davant de les faltes i sancions que s’estipulaven".

Segons ha afirmat aquest dimarts la ministra portaveu del Govern, María Jesús Montero, en roda de premsa posterior al Consell de Ministres, aquesta Llei recull una "àmplia demanda" de la comunitat universitària que reclamava una norma nova, i d’altres actors com el Defensor del Poble que, en "diverses ocasions", als seus informes de 1990, 2008 i 2012, indicava la necessitat d’abordar la derogació d’una norma preconstitucional que romania vigent.

FALTES GREUS I LLEUS

Segons la Llei, seran considerades faltes greus accions com apoderar-se indegudament del contingut d’exàmens; deteriorar greument les obres que componen el patrimoni de la universitat; utilitzar indegudament continguts i/o mitjans de reproducció i enregistrament de les activitats universitàries subjectes a drets de propietat intel·lectual; incomplir les normes de seguretat i salut; accedir sense la deguda autorització als sistemes informàtics de la universitat; falsejar els resultats d’un examen o treball; i impedir la celebració d’activitats universitàries.

Sobre això últim, Universitats aclareix que qualsevol boicot a un acte celebrat a la universitat serà considerat falta greu, però en entrar en joc la llibertat de càtedra i d’expressió, els casos s’hauran de valorar de manera individual, igual com si se celebren actes per enaltir el terrorisme, l’antisemitisme o el franquisme, per exemple.

Per a totes aquestes faltes greus, la sanció serà l’expulsió de fins a un mes de la universitat en la qual s’hagi comès la falta, no podent aplicar-se aquesta expulsió durant els períodes d’avaluació i de matriculació, o bé se sancionarà amb la pèrdua de drets de matrícula durant un curs acadèmic de l’assignatura en la qual s’hagi comès el frau acadèmic.

Seran faltes lleus accedir a instal·lacions universitàries a les que no es tingui autoritzat l’accés; actuar per copiar el contingut d’exàmens a través de mitjans fraudulents que no tinguin la consideració de greus o molt greus; utilitzar els serveis universitaris incomplint els requisits establerts de general coneixement; i realitzar actes que deteriorin de forma no greu el patrimoni de la universitat, sent la sanció una "amonestació privada".

Tanmateix, en el cas de les sancions per cometre faltes greus o lleus, l’òrgan sancionador podrà proposar una "mesura substitutiva de caràcter educatiu o recuperador", com podrà ser la participació en activitats formatives, culturals, de salut pública, esportives, d’extensió universitària i de relacions institucionals o altres de similars.

La Llei també recull la prescripció de les faltes i les sancions. Així, les faltes molt greus prescriuran als tres anys, les greus als dos anys i les lleus als sis mesos. I les sancions imposades per faltes molt greus, per faltes greus i per faltes lleus, prescriuran, respectivament, als tres anys, als dos anys i a l’any.

LLEI QUE NO S’APLICA NI A PROFESSORS NI A LES PRIVADES

Aquesta futura Llei només serà d’aplicació als estudiants --el Personal d’Administració i Serveis (PAS) i el Personal Docent i Investigador (PDI) es regeixen per l’Estatut de Treballadors-- i a les universitats públiques --segons el Ministeri, les universitats privades podran desenvolupar les seues normes de convivència amb base en els principis continguts en la Llei-.

Segons el document, s’atribueix a les universitats la potestat de sancionar disciplinàriament les infraccions de l’alumnat, sense perjudici de la responsabilitat patrimonial o penal que pogués derivar-se de tals infraccions. En aquest sentit, la persona titular del Rectorat serà competent per exercir la potestat disciplinària, tret d’en el cas de les faltes lleus, en què l’exercici de l’esmentada potestat podrà ser atribuïda a la persona titular d’un Vicerectorat.

LA MEDIACIÓ COM A EIX CENTRAL DE LA LLEI

A més de tipificar les faltes, Universitats destaca que la Llei posa en el centre de la convivència la mediació, establint un sistema doble de mecanisme i procediment de mediació com a via principal de resolució de conflictes.

Mentre que amb el mecanisme de mediació es busca canalitzar bona part dels conflictes de convivència entre els membres de la comunitat universitària, amb el procediment de mediació es pretén que el nou règim disciplinari s’apliqui de forma supletòria i residual.

És a dir, el règim disciplinari únicament entrarà en joc en tres supòsits: quan les parts rebutgin acudir al procediment de mediació; quan la conducta sobre la qual versi l’expedient sancionador estigui expressament exclosa d’aquest procediment (com els casos d’assetjament i violència de gènere, el frau universitari o la destrucció de patrimoni); o quan les parts no aconsegueixin arribar a un acord.

Així mateix, d’acord amb la nova Llei, les universitats crearan una Comissió de Convivència encarregada de canalitzar les iniciatives i propostes per millorar la convivència a la universitat, promoure la utilització del mecanisme de mediació i, en aquells casos en què resulti procedent, tramitar el procediment de mediació com a alternativa al règim sancionador. Aquesta Comissió comptarà amb una representació paritària d’estudiants, Personal Docent i Investigador (PDI) i Personal d’Administració i Serveis (PAS).

tracking