Fracassa el primer intent de corredor humanitari i Rússia reprèn el seu atac

Les tropes russes van reprendre ahir a la tarda els atacs contra les ciutats ucraïneses de Mariúpol i Volnovakha, al sud-est del país, després de fracassar el primer intent d’obrir corredors humanitaris. Rússia i Ucraïna es van acusar mútuament de violar l’alto el foc pactat per fer possible l’evacuació de més de 215.000 civils.

El Govern ucraïnès va assegurar que el Kremlin va continuar bombardejant la zona establerta com a corredor humanitari utilitzant “artilleria pesant i coets” a Mariúpol, una localitat portuària estratègica al mar d’Azov que Rússia aspira conquerir, després d’anunciar que començava l’alto el foc acordat per a aquesta finalitat. Per la seua part, el president rus, Vladímir Putin, va acusar els batallons nacionalistes ucraïnesos d’impedir l’evacuació de la població i aprofitar el moment per rearmar les seues posicions. Mentrestant, milers de persones es van quedar atrapades sota els bombardejos en una situació desesperada en unes ciutats molt assetjades i en les quals des de fa dies pateixen talls d’electricitat i escassetat d’aliments.A Mariúpol unes 200.000 persones s’havia congregat en els punts de recollida indicats per muntar en vehicles i autobusos habilitats per fugir del lloc quan van esclatar nous atacs russos, va assegurar l’alcalde de la ciutat, Vadim Boitxenko.

Més de 15.000 aspiraven a utilitzar els corredors humanitaris per sortir de Volnovakha, situada entre el mar d’Azov i la ciutat de Donetsk, controlada per Moscou.Les forces de Putin van centrar ahir els seus atacs en el sud, amb l’objectiu de tallar la sortida al mar i ocupar Odessa, el principal port ucraïnès al mar Negre, però també van continuar avançant cap a Kíiv. La ciutat d’Irpín, considerada la porta cap a la capital, ha estat víctima de l’acarnissament de l’artilleria russa en els últims dies. L’acostament de tropes a Kíiv està provocant també un èxode massiu de ciutadans que proven d’escapar cap a l’oest abans que comenci l’esperat setge rus.

Mentrestant, a Kherson, la primera gran ciutat ucraïnesa presa per les forces russes en la invasió, centenars de persones van sortir als carrers a plantar cara a l’exèrcit rus en una gran manifestació. Després de la greu situació viscuda ahir, el Govern ucraïnès va fer una crida a la comunitat internacional perquè imposi sancions més dures a Rússia tals, com l’expulsió del banc rus Sberbank del sistema SWIFT, el tancament dels ports europeus als vaixells russos, vetar Rússia del sistema de criptomonedes o deixar de comprar el seu petroli. Per la seua part, Putin, que va defensar la invasió total d’Ucraïna més enllà del Donbass com a “absolutament correcta”, va advertir que les sancions econòmiques imposades pels països occidentals després de “l’operació militar especial a Ucraïna” són similars a una declaració de guerra i va assegurar, en un clar missatge a l’OTAN, que qui intenti tancar l’espai aeri serà declarat per Moscou com un “participant en les hostilitats”.

Ara per ara, el Kremlin ha ordenat preparar un llistat de països que han realitzat “accions no amistoses” contra Rússia.Malgrat el fracàs del primer pacte al qual van arribar ucraïnesos i russos, les converses entre totes dos per provar de parar la barbàrie es reprendran demà dilluns a la frontera entre Polònia i Bielorússia.

Sánchez: ”Putin va pensar que Ucraïna es rendiria”

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va afirmar ahir que el president rus, Vladímir Putin, ha comès “dos errors”: pensar que Ucraïna es rendiria sense més ni més i que Europa estaria dividida. Així es va pronunciar després de reunir-se a Madrid amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.

En la trobada, ambdós van coincidir a defensar que la UE ha de “deslliurar-se de la dependència del gas i del carbó rus”.

Europa insta la Xina que mediï en el conflicte

L’alt representant de la política exterior de la Unió Europea, el lleidatà Josep Borrell, va assenyalar ahir la Xina com a mediadora en la guerra entre Rússia i Ucraïna. “Aquí ha de jugar un paper la diplomàcia xinesa.

No hi ha alternativa”, va afirmar.

El servei secret mata un negociador ucraïnès

El servei secret ucraïnès va matar un dels membres de la delegació negociadora amb Rússia, que es va reunir recentment per intentar assolir un acord, identificat com a Denís Kireev, acusat de traïció.

Biden estreny llaços amb el president de Finlàndia

El president dels EUA, Joe Biden, va intentar ahir reforçar la seua aliança de defensa amb Finlàndia en una reunió amb el seu mandatari, Sauli Niinistö, poc després que aquest país nòrdic, fronterer amb Rússia, trenqués la seua tradicional postura de neutralitat a l’enviar armament a Ucraïna.

El periodisme es va quedant sense veu

Destacats mitjans internacionals han anunciat la seua sortida de Rússia, a l’aprovar-se una llei que preveu penes de fins a 15 anys de presó per difondre el que Moscou consideri “informació falsa”. Efe, RTVE i Radio France van ser de les últimes.