Els socis de l'OTAN convidaran Ucraïna a entrar-hi quan “les condicions ho permetin”

Els líders de l’OTAN van acordar ahir convidar Ucraïna a integrar-se a l’Aliança quan es donin les condicions que ho permetin i sempre que l’aspirant compleixi condicions de seguretat i completi reformes democràtiques i al seu sector de la Defensa, segons el comunicat conjunt de la cimera que es va dur a terme a Vílnius, Lituània, amb el qual envien un senyal a Ucraïna per reforçar la seua perspectiva euroatlàntica. L’adhesió d’Ucraïna passa d’aquesta manera a ser explícita en l’ideari de l’Aliança Atlàntica que, en tot cas, recorda que qualsevol candidat ha d’estar en condicions de contribuir a la seguretat euroatlàntica, com assenyala l’article número 10 del seu tractat.En roda de premsa després de la primera jornada de la cimera a Vílnius, el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, va explicar que l’Aliança tindrà en compte la lluita contra la corrupció i la modernització de les forces de Defensa a Ucraïna, per concloure que a més mentre hi hagi una guerra no és moment d’integrar Kíiv. “Hi ha una altra dimensió i és que hi ha una guerra a gran escala a Ucraïna i tots els aliats estan d’acord que mentre hi ha una guerra no és el moment per fer a Ucraïna membre de l’aliança”, va reconèixer.En tot cas, l’exprimer ministre noruec va valorar que la declaració és un senyal “fort i positiu” que suposa atansar Kíiv a l’Aliança i significarà, al costat del paquet plurianual de diversos milers de milions en suport militar i la inauguració del Consell OTAN-Ucraïna, establir la relació més important de l’organització militar amb un tercer país.En aquest sentit, els membres de l’organització van decidir retirar el Pla d’Acció de Membresia (MAP), el programa amb què l’aliança assessora els països candidats per ajudar-los a adoptar estàndards occidentals.

Amb aquest pas, l’OTAN aprima la burocràcia per a l’eventual entrada de Kíiv al bloc militar ja que el seu procés passarà a tenir un sol pas, l’acord dels aliats.

El president ucraïnès critica que es plantegin condicions per a l’entrada del seu país a l’OTAN

En tot cas, la cimera no està exempta de polèmica perquè els termes de la declaració van generar les crítiques irades del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, qui de camí a Lituània, on participarà avui en el primer Consell OTAN-Ucraïna, va titllar d’“absurd” que no es fixi un calendari per a l’entrada d’Ucraïna a l’OTAN i posi condicions a la seua entrada.D’altra banda, el president nord-americà, Joe Biden, va escenificar ahir un acostament amb el seu homòleg turc, Recep Tayyip Erdogan, marcat per la decisió de Turquia d’aixecar el veto a l’adhesió de Suècia al club transatlàntic, a canvi de certes contraprestacions com per exemple la promesa nord-americana d’entregar a Ankara caces F-16. Un altre dels compromisos dels socis de l’OTAN acordats ahir va ser accelerar l’esforç dels països membres a invertir com a mínim el 2 per cent del seu Producte Interior Brut (PIB) en despesa militar, reconeixent al seu torn que serà necessari anar més enllà d’aquest llistó davant de les necessitats que genera el nou entorn de seguretat en relació amb la invasió russa d’Ucraïna.

Els EUA tornen a ser membre de la Unesco

Els EUA van tornar ahir a ser membre de ple dret de la Unesco, organisme que havien abandonat el 2018 durant la presidència de Donald Trump.

La benvinguda oficial va ser comunicada per l’organització de l’ONU per a l’Educació, la Ciència i la Cultura, que ja el 30 de juny passat havia aprovat, en una conferència extraordinària a París, el pla de reingrés immediat proposat des de Washington, que incloïa el pagament d’un deute milionari que datava del 2011.

Espanya enviarà militars a Eslovàquia i a Romania

El president del Govern central, Pedro Sánchez, va anunciar que Espanya desplegarà tropes a Eslovàquia i reforçarà la seua presència a Romania, en ambdós casos en el marc de les iniciatives militars de l’OTAN per protegir el flanc est de l’aliança. Espanya participarà en el nou batalló de combat de l’Aliança Atlàntica a Eslovàquia, iniciativa que ja va ser acordada durant la cimera de Madrid l’any passat i ve a estendre el mur de contenció de l’OTAN respecte als quatre batallons existents a Polònia i els països bàltics des del 2015.

“Espanya com a membre compromès anunciarà desplegament de forces espanyoles a Eslovàquia per reforçar el front oriental i reforçarem amb més nombre d’efectius la presència a Romania”, va confirmar Pedro Sánchez a la seua arribada a la cimera de líders aliats a Lituània.En l’actualitat el grup de combat de l’OTAN d’Eslovàquia, en el qual s’enquadraran els efectius espanyols, està liderat per la República Txeca i compta amb tropes d’Alemanya, Eslovènia i els EUA.Per la seua banda, Espanya també participa en les tasques de vigilància aèria al Bàltic i ha contribuït en el passat a la missió al mar Negre des de Romania.L’operació espanyola de vigilància aèria a la zona, amb un total de 140 efectius, va finalitzar el mes de juny passat; mentre que manté també desplegat un radar a Romania amb una participació d’uns 40 militars.Sánchez aprofitarà també la cimera per reivindicar que l’OTAN pari més atenció al flanc sud.